"ONCLE VÀNIA", DE TXEKHOV

La meua obra de teatre preferida és “Oncle Vània”, d’Anton Txekhov, perquè és possiblement la més humana que s’ha escrit mai. És impossible no sentir-se arrossegat per la força del protagonista: un home ple de passions que descobreix com han esdevingut inútils, perquè ha perdut els millors anys de la seua vida sacrificant-se per un ideal que era totalment fals, i ara ja és massa tard per rectificar. No li resta cap altra eixida que seguir endavant amb les seues frustracions.

És la vida que somiàvem pletòrica en la nostra joventut, i la contemplació més crua del nostre fracàs, en adonar-nos que ens ha estat negat tot allò que una persona necessita per poder dir: confesse que he viscut.

De les distintes maneres que hi ha d’interpretar el personatge, aquella que considere més autèntica és la que ens el mostra com un home ferit, ple de ressentiment, que és conscient de les causes del seu fracàs i reconeix, alhora, la impossibilitat de reconduir la situació. Per això, Vània, gràcies a la seua lucidesa, és capaç de mantenir en uns moments tan difícils la ironia que només poden tenir les persones que saben distanciar-se del drama que estan vivint, en adonar-se que la vida és això: somnis i oblit, desamor, però també amor, perquè se sent molt unit a la seua neboda, que és l’altra víctima del drama. Oncle i neboda estan lligats per un afecte sincer i profund, i ambdós es conjuminen per seguir endavant.

S’ha dit injustament que el teatre de Txekhov està mancat d’acció dramàtica, ja que les seues obres transcorren en la vida quotidiana, en la rutina. És celebre la seua frase: “els homes mengen, dormen, fumen i diuen banalitats i tanmateix es destrueixen”. Txekhov està, doncs, interessat en allò que passa als endins dels seus personatges, hi és on cal cercar l’acció dramàtica, que d’aquesta manera es fa molt més efectiva, ja que l’autor ens transmet uns sentiments profunds de la manera més natural, perquè no paren de passar coses, encara que no es vegen a simple vista.

Recomane la pel·lícula de Louis Malle, “Vània al carrer 42”, per gaudir plenament d’aquesta obra teatral inigualable, tot i que siga en la gran pantalla. El teatre no té res a veure amb el cinema, però jo crec que en aquest cas Malle ha sabut com ningú portar el teatre a les sales de cine. És Txekhov en estat pur.