La felicitat seria l’absència del dolor, com creia
el filòsof, si quan res no ens fa mal no ens queixàrem.
***
En cas de dubte, dona-li la raó a qui ha sabut
callar a temps.
***
De vegades, no entendre absolutament res és una
prova evident de sentit comú.
***
L’interés general no és la suma de tots els
interessos particulars.
***
Una societat és justa si cadascú se sent en
possessió del dret a esperar que li donen la raó quan la té.
***
Dialogar és parlar perquè algú t’escolte i,
sobretot, callar perquè un altre et puga parlar.
***
No tinc gaire clar on es pot traçar la frontera
entre els sentiments i els pensaments. Perquè els sentiments es pensen i els
pensaments se senten. Potser aquesta difusa frontera entre els uns i els altres
tindrà la culpa que mai no actuem d’una manera completament lliure, ni quan
pensem ni quan sentim.
***
Sempre pensem que les desgràcies més grans ens
passen a nosaltres, perquè quan els passen als altres no ens semblen tan greus.
***
Qui nega l’evidència no opina, es limita a mentir.
***
Si sempre calles per a no ofendre, acabaràs renunciant
a pensar.
***
Acontentar un egoista és una tasca impossible.
***
Ni pensa com viu, ni viu com pensa; es limita a fer
el que pot.
***
Era optimista, perquè ho veia tot tan fosc que
sempre pensava que no podíem anar a pitjor.
***
La diferència entre el zero i l’infinit és que el
primer no sap quan comença i el segon no sap quan acaba.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada