"HORES INGRATES", PREMI IBN JAFADJA DE POESIA D'ALZIRA

IX Premi de Poesia Ibn Jafadja
Obra guanyadora Hores ingrates Robert Cortell
	L'autor Robert Cortell (Carcaixent, 1958) és llicenciat en Dret i lletrat de la Sindicatura de Comptes. Entre la seua obra poètica trobem Jocs d’ambigú, Als volts del desconcert i Otras voces. Amb Subtils desenganys va aconseguir el Premi Marc Granell d’Almussafes. A més, Cortell també ha conreat la narrativa curta i el teatre. Té publicats dos reculls de contes, La societat benestant. Quinze històries al descobert i Històries amb un gat, i l’obra de teatre El cas de les esqueles. Amb Hores ingrates ha guanyat el IX Premi de Poesia Ibn Jafadja.
L'obra TRÀFIC Amb el pas del temps, ens movem prou bé a les fondàries, car hem aprés a traficar amb desenganys i condols per resistir l’escomesa de les hores, i sabem com pintar llunes enmig de la foscúria, sense cap altre propòsit que seguir avançant pel nostre camí. És ben fàcil, amb el pas del temps, considerar digne el manteniment d’una certa impostura, a fi de no cedir   a la temptació de deixar-nos aclaparar per tots els circumloquis de la pena, i així aparentem ser àrbitres d’una partida que jugàrem fa temps i perdérem. Amb el pas del temps, sobretot es tracta de preservar una certa estètica en la desfeta, que els dies passats no ensorren impunement els dies futurs i siga possible reeixir a la tristesa que es desplega davant dels nostres ulls, perquè hem tocat fons, però tenim ungles per rebaixar el sòl i inventar una altra fi. Declaracions de Robert Cortell «Per a un poeta riberenc com jo, guanyar el Premi Ibn Jafadja és una aspiració natural. Em dóna l’oportunitat de sentir-me poeta ‒que no profeta‒ a la meua terra, entre la meua gent. Això comporta una satisfacció molt especial que culmina amb la publicació del poemari per Edicions Bromera, editorial també de la Ribera que fa vora trenta anys que edita magnífics llibres de poesia.» «Amb el títol de l’obra, Hores ingrates, vull destacar que ens trobem davant uns poemes que mediten sobre el temps i sobre les seues conseqüències devastadores. Si les hores són ingrates és perquè l’autor ja ha entrat en la cinquantena i ha experimentat com el passat es desdibuixa i el futur s’acurta. Les hores d’ara estan amerades de present, un àmbit estret i transitori on resulta difícil encabir les esperances.» «Amb el pas del temps, en canvi, ens resignem a conviure amb el nostre passat, i aquest conformisme l’acompanyem d’una manipulació dels nostres records, per tal que ens siguen més suportables. El passat esdevé, així, un company de viatge que intenta molestar el menys possible. Però si mirem cap al futur, ho fem amb desconfiança perquè ens resulta incert, fonedís. Aquesta visió crepuscular del passat i del futur, ens fa sentir-nos atrapats pel temps, i això provoca que les nostres hores siguen ingrates, perquè són més fruit de l’acceptació d’un ahir i de la pèrdua d’un demà, que de la lliure elecció.»
© Edicions Bromera, 2014

SOBRE LA POR

"Sense títol", de J. M. Basquiat

Entre enutjosa i cerval,

la vam conéixer a les nits de la infància,

quan preferíem mirar cap a un costat

tan aviat un estrany soroll o una paorosa

visió ens envaïa per un altre.

Era aleshores com un neguit que tenallava els membres,

impedint-nos fugir o encendre el llum,

i així tot s’esdevenia a les fosques,

sense cap altre soroll que el nostre alenar

entretallat, ni més vergonya que la pròpia

en notar el llit mullat.

Però no ens sentíem sols;

sabíem que ben a prop eren els àngels protectors,

capaços d’allunyar qualsevol perill

amb la seua sola influència clarivident,

i seguíem dormint tot refiats en la creença

que l’imminent perill s’havia fos

tal com havia vingut: sense avisar.

Hem crescut combatent-la sagaçment

per poder viure i potser ara no temem

la respiració de la nit, car sabem

com mantenir la calma en el fondal del crit

i reeixir al sotrac de les grans pèrdues

premonitòries d’altres venidores, en un moment

en què la vida comença pertot a perfilar confins.

I encara continuem dormint com infants,

malgrat el seràfic abandó i la consciència del perill,

i també mirem cap a un costat,

quan caldria defensar un altre flanc a les palpentes,

perquè mai no hem deixat de creure.