 |
| Crucifixió de Poussin |
El barroc va
ser, des del punt de vista de la pintura, una de les èpoques més brillants de
la història. Cronològicament se situa al segle XVII, en un temps de profunda
crisi religiosa i social, com a conseqüència del triomf i expansió del
protestantisme i de les tremendes desigualtats que es donaven en aquella
societat, on una ampla majoria vivia en condicions miserables. Tot això provoca
en els poders establerts, tant religiosos com polítics i econòmics, una reacció
tendent a incrementar el control social. Per això el barroc, com tan bé ha dit
Maravall, és una cultura conservadora, perquè posa la seua genialitat al servei
de l’absolutisme per tal de frenar el descontent social. Es tracta, en
definitiva, de fer una pintura que exagere el dramatisme de les escenes, per
excés (efectes forçats i violents) o per defecte (austeritat i quietud extrema),
i es dóna molta importància al contrast entre la llum i l’ombra. D’aquesta
manera, s’intenta motivar l’espiritualitat de les gents senzilles del poble,
així com l’acatament de l’ordre establert, que el barroc exalta.
En aquesta
entrada podeu admirar unes quantes pintures dels millors pintors barrocs (Velázquez,
Ribera, Caravaggio, Poussin i Rembrandt), perquè se n’adoneu dels trets que
acabe de referir i admireu el valor d’un art insuperable.
Majestuositat
del poder polític:
 |
| Felip III de Velázquez |
Austeritat i
quietud que conviden al recolliment espiritual:
 |
| El Crist de Velázquez |
Efectes forçats
i violents:
 |
| Martiri de Sant Pere de Caravaggio |
Fort contrast
entre llum i ombra:
 |
| La ceguesa de Samsó de Rembrant |
I no ens hem
oblidat del gran pintor barroc valencià, Josep de Ribera:
 |
| Martiri de Sant Felip de Ribera |
Els trets
característics de la pintura barroca es poden traslladar a les altres
disciplines artístiques, com l’arquitectura, la poesia, el teatre, etc.
Precisament, en relació amb el teatre barroc francés, vull referir-vos una
experiència personal, a propòsit de la meua versió del Tartuf de Molière. Doncs
bé, quan vaig traduir aquesta genial obra, em vaig adonar que el final no
estava a l’alçada de la resta de l’obra. El defecte era més imputable a l’època
en què estava escrita que no al genial comediògraf, ja que no va poder estar-se
d’acabar l’obra amb un llarg parlament que lloa les virtuts del Rei Sol i el
seu elevat sentit de la justícia, després d’haver fet una crítica mordaç de la
societat de la seua època i de la hipocresia imperant. Vaig optar per canviar l’últim
acte i, particularment, l’escena final, ja que tractant-se d’una versió
personal considerava que em podia prendre certes llicències a fi d’actualitzar
la dita peça teatral.
 |
| Molière |
L’escena final,
en la meua versió, fa així:
ESCENA 6
Tartuf, Orgon
Tartuf
M’han
dit que ha pres una decisió.
Orgon
(Parlant
amb molta seguretat.)
No m’ha
deixat molta elecció.
Després
de tot el que he fet per vosté,
m’amenaça
sense cap mirament.
Tartuf
Sols
demane allò que em sembla just.
Orgon
Ho mire
com ho mire, és un furt.
Sóc
alcalde perquè m’ho he guanyat,
i no vol
deixar-me continuar.
Tartuf
¿Què em
diu d’allò que li he proposat?
Orgon
Tot el
que li diré serà forçat,
perquè
no m’ha deixat cap altra eixida.
Serà el
nou candidat a l’alcaldia,
mes jo
sé que sols vol aprofitar-se
del
càrrec, tal com ha fet amb nosaltres.
Tartuf
Celebre
que arribem a tan bon pacte;
sempre
he somiat ser un bon alcalde.
És una
solució pertinent.
Orgon
Ho
seria, si no fóra estrident.
Sap molt
bé com enganyar tothom,
i això
no em sembla que siga tan bo.
Tartuf
És un
càrrec al qual també tinc dret.
Orgon
Doncs no
conec els seus mereixements.
Tartuf
Si es
creu superior, està enganyat.
Sé com
és i del que ha sigut capaç.
Orgon
He
treballat molt dur pel bé del poble...
Tartuf
... i
pel seu propi bé, que en tinc, de proves.
Orgon
Els
terrenys li’ls he cedit a vosté.
Tartuf
¡Mes no
era això el que calia fer!
La carta
diu que els destinara als pobres
i mai no
ha fet públiques les proves.
Orgon
(Ha
perdut ja la seguretat en si mateix.)
Ha sigut
un error que estic pagant.
Tartuf
Gràcies
a mi, li eixirà barat,
perquè
li evitaré la vergonya
que el
poble conega la seua ronya.
I així
podrà, com jo, representar
el seu
paper en un món de farsants.
Vosté
diu de mi que sóc mentider
i, del
seu engany, no en vol saber res.
Orgon
Jo sóc
molt diferent; em penedisc
del que
he fet i el pecat em fa patir.
Tartuf
¿I per
què s’avé a fer amb mi un tracte,
a fi de
tapar els seus dolents actes?
Si tan
pur és, done la cara i pague
pel que
ha fet i no em deixe ser alcalde.
Orgon
Tot ho
faig per defensar la família,
que no
penen per la meua desídia.
Tartuf
La seua
família sap molt bé
que
utilitza arguments poc convincents,
i no
pregunten ni miren on cal
per tal
de defugir la veritat.
Orgon
La
veritat, a voltes, pesa molt.
Tartuf
Llavors
¿per què he de ser jo l’impostor?
Vosté i
els seus parents també mantenen
les
aparences que més els convenen.
Orgon
Nosaltres
ens guiem per uns principis...
Tartuf
... i
els adapten quan no els semblen propicis.
Orgon
Jo seria
incapaç de seduir
l’esposa
de qui tan bé m’ha acollit.
Tartuf
Done-li
la culpa al seu abandó:
una dona
així necessita amor.
Si el
món fóra un poc just, meua seria,
i el sòl
que xafara jo besaria.
Orgon
És
desvergonyit i desagraït;
quan
parla, sempre m’intenta ferir.
Tartuf
(Aguaitant
per la finestra
i
amb un to amenaçant.)
La nit
és fosca, el fred de l’hivern
empeny
la gent a posar-se a cobert.
Així, ja
ningú no resta al carrer.
Tothom
vol dormir. Jo no dormiré
fins que
la meua hora siga arribada
i la
llarga espera recompensada.
(Girant-se
de sobte cap a Orgon.)
Ni jo
sóc un sant, ni tampoc vosté,
però,
quan pequem, ho fem en secret,
perquè
prou bé sabem els dos que el mal
no
existeix quan es manté amagat.
(Mira Orgon desafiant.)
¡Vull
que em diga si tinc o no raó!
Orgon
(S’agenolla
davant de Tartuf
i li
besa la mà.)
La
voluntat del Cel es faça en tot.
FI
