Segons Aristòtil, la poesia investiga les coses del món construint-ne còpies
conforme al que les coses del món poden arribar a ser. Per tant, el punt de
vista que adopta el poeta quan escriu és la recerca de la veritat, però no una
veritat evident sinó oculta. La veritat del poeta és la veritat del que pot arribar
a ser no del que és.
La poesia ens enfronta al que la raó mai podria comprendre plenament perquè
resulta confús i només s’albira entre boires. Però la poesia no és res sense la
veritat: tot poema ha d’expressar una realitat que, tot i que roman oculta,
forma part essencial de les nostres vides en l’aspecte més íntim i sincer.
El poeta místic Juan de la Cruz, amb gran lucidesa, deia el següent: «Tot és símbol, tot és el que és i alguna cosa més». Eixa «cosa més» és la que busca el poeta, no per a dir-la de qualsevol manera, sinó buscant l’efecte poètic, que intensifica de manera extraordinària l’expressivitat del que es vol revelar: «Segons vas enllaçant les paraules / amb finor i cura per part teua / la teua expressió haurà sigut extraordinària / si una connexió magistral aconsegueix / convertir un vocable conegut / en un nou» (Horaci).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada