dilluns, 11 de febrer de 2013

EUROVEGAS

Quan va començar la crisi econòmica actual, recorde haver llegit alguns articles d’opinió que destacaven l’oportunitat que se’ns presentava, malgrat la gravetat de la situació, per començar una nova etapa que corregira els defectes i abusos de l’anterior, tant en l’àmbit públic, on s’haurien d’establir mecanismes de rigor i de transparència, com en l’àmbit privat, potenciant una economia productiva i innovadora front a l’economia especulativa i turística que era la dominant.

Tanmateix, han passat els anys, segueix la crisi, i encara no es sap què fer amb la llei de transparència, alhora que s’ha confós el rigor cartesià amb l’austeritat luterana, en l’àmbit del sector públic, mentre que en l’esfera privada es manté una visió econòmica totalment ancorada en el passat, on els mateixos que han causat la crisi són els qui directament o indirecta mantenen el poder de decisió. En aquest sentit, és cridaner comprovar com tota la crítica, i molt ben merescuda en la part que els pertoca, se l’emporten els polítics, mentre que no es posa en evidència amb la mateixa claredat la lamentable i delictiva actuació d’alguns agents econòmics, durant el temps de la bombolla immobiliària en què es va coure el desastre que ara patim.

La impressió que fa és que aquest país ha de fer tot allò que siga necessari, quant a la retallada de drets individuals, socials, laborals, etc., per crear les condicions propícies, no perquè amb les nostres pròpies forces eixim del clot en què ens trobem, sinó perquè des de fora vinguen els salvadors a rescatar-nos i controlen l'economia. Per això, es neguen els diners a la investigació i es potencien projectes com EUROVEGAS, que són una continuïtat del que ja teníem abans: diners fàcils, oci, especulació, etc. I per acabar-ho d’adobar, seguim pensant que aquesta és la solució de tots els mals, i les autoritats locals i autonòmiques es barallen entre elles per atraure tal inversió, que consideren la salvació de la seua economia depauperada. És una música que ja coneixem: és la falta d’idees i de rigor posada al servei de l’oportunisme més descarat.

2 comentaris:

  1. Tu ho has dit, "más de lo mismo". Sembla que volen fer un país només de cambrers, oci, etc. i no destinar diners a la investigació i necessitats més bàsiques i essencials de tota societat: la sanitat i l'educació. Som això: com en l'antiga Roma, un país on val molt més un futbolista, etc. (els actuals gladiadors) que no una persona "normal" i corrent que exerceix el seu treball dignament pel bé del conjunt de la societat. De què ens estranyem que hi haja tanta corrupció, si al final el que sembla promoure's és "todo por la pasta".

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sols em consola una mica pensar que hi ha molta gent "normal", que està disposada a seguir treballant dignament pel bé del conjunt de la societat. El dia que eixa gent prenga consciència del seu poder i exigisca el que li pertoca, les coses començaran a canviar. Com deia Miguel Hernández: "dejadme la esperanza".

      Elimina