dilluns, 20 de gener de 2014

SOBRE LA LLEI DE TRANSPARÈNCIA

Han aprovatat una llei de transparència, però passaran anys fins que podem valorar els seues efectes, perquè la transparència afecta, a hores d'ara, també a la filologia. Hi ha paraules que estan proscrites del diccionari dels nostres governants, no per impròpies, sinó per massa clares. Al propi temps, es força el signiticat d'altres paraules i expressions per designar d'una manera distinta allò que ja té un nom ben conegut, però es tracta de silenciar.
A parer meu, acabar amb la pràctica descrita és un dels esforços principals que cal realitzar perquè siga creïble la transparència que ens han promés. Òbviament, si un representant que ens deu el vot no és capaç de parlar-nos clar, difícilment deixarà d'enganyar-nos en les coses que faça en l'exercici de les seues funcions.
És una pràctica prou estesa, la d'aprovar una llei per tapar boques i tractar de convéncer la ciutadania que, a partir d'ara, les coses canviaran. Lamentablement, és també habitual que a l'aprovació de la nova llei seguisca un periode de readaptació, durant el qual el poder pren les mesures escaients per evitar que l'eficàcia de la reforma siga real. Recordeu allò que deia Lampedusa: de vegades és necessari que tot canvie perquè tot seguisca igual.
El motor del canvi, en una situació de crisi democràtica i institucional com la que estem travessant actualment, han de ser els ciutadans amb les seues exigències i la seua participació en la vida pública i social. És l'única manera d'obligar els governants que actuen de manera respectuosa amb els drets i les llibertats de tots. Així és com es compliran les lleis, que és el que importa i no la seua aprovació sense voluntat de posar-les en obra. Com deia Machado: "el hacer las cosas bien importa más que el hacerlas".

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada