Hi ha pluges,
hi ha silencis,
com hi ha
remors d’un temps extint,
o potser
records d’aquella casa
que era dels
meus quan encara
no ens moríem
d’un en un.
No hi ha
solitud sense misteri,
ni desconcert
més gran
que comptar cap
endarrere
fins a
descobrir que la unitat
ets tu sense
ningú al costat.
Hi ha instants de plenitud,
passions
immortals que es mesuren
amb peus,
passos i pams,
i ens deixen
clar quan acaben
que eren amor
tan sols.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada