dijous, 20 d’agost de 2015

SOMIAR

"La Sargantain", de Ramon Casas
I diuen que somiem per defugir
l’aspra realitat; desconeixen
que només la veritat pot ser bella
i cal assumir el risc d’afrontar-la,
perquè sols el desig encén
qualsevol esperança.
I no és cert que un amant enalteix
l’altre amant, si se l'imagina com fet
de la matèria dels somnis, car som
d’una condició més subtil i elevada:
una humana desfeta capaç de redreçar-se
i seguir endavant quan l’amor emmudeix.


diumenge, 16 d’agost de 2015

LA MADONA DE LA CADERNERA

"La madona de la cadernera", de Rafael
Vine amb mi i plorarem un poc,
sense donar-li més importància.
No et prepares per a res d’especial:
és la mateixa història de sempre,
la que avui vull compartir amb tu,
com si fóra distinta.
Vine amb mi i descobrirem junts
el que han fet altres bojos,
quan s’han sentit com nosaltres.
No tingues pressa; encara hi ha temps.

Mira aquest quadre. És tan bell!
La madona i la cadernera: tan felices
que sols els falten les llàgrimes.
I què dir d’un poema poderós com la vida,
quan no s’oblida de la mort
i es fa ressò del crit vergonyós
que sempre hem amagat.
Però no descures escoltar la cançó
de qui va temptar el límit de l’amor
fins a restar sense veu.

Vine amb mi i plorarem un poc,
que és la manera més natural
de mantenir una conversa sense paraules
sobre el que ara pensem;
sobre el que sentirem demà,
quan ens trobem l’un sense l’altre;
sobre el que perdrem
quan se’ns acabe el temps,
i tota aquesta bellesa
perdure sense recordar-nos.