divendres, 28 d’octubre de 2016

PRÒXIMA PRESENTACIÓ DE "LA SOCIETAT BENESTANT" (EL PETIT EDITOR)

El proper dimecres, dia 2 de novembre, a les 7 de la vesprada, presentaré a la Biblioteca Municipal el meu llibre de contes "La societat benestant. Quinze històries al descobert". Es tracta d'una nova edició d'aquest llibre, que ha estat a càrrec de David Vidal i el seu "Petit Editor". Estic molt content de com ha quedat el llibre, gràcies a l'entusiasme i la paciència de David, que m'ha permés fer totes les correccions que he volgut, i que no han estat poques, ja que des del mes d'abril que vam concertar l'edició fins al mes de setembre, no he parat de revisar el llibre i de tractar de millorar-lo. Més d'una vegada li he promés que ja havia acabat, i després d'uns quants dies tornava a la càrrega amb noves propostes. En fi, que els escriptors mai no estem satisfets i sempre volem perfeccionar els nostres escrits. Això és bo, però també una mica dolent ja que esdevens una persona ansiosa i això et fa el caràcter agre.
Les quinze històries del llibre, que van ser escrites l'any 1999, jo pense que no han perdut vigència: vivim en una societat cada vegada més banal, en la qual els problemes de les persones importen cada vegada menys, i això ens condemna a la solitud, la insolidaritat i la infelicitat, perquè consumim, però mai no en tenim prou, i no som capaços de trobar al nostre interior motius d'alegria, perquè ens han ensenyat a buscar la dita fora de nosaltres, i mai no la trobem perquè allò que ens vénen és superficial
A la presentació, m'acompanyaran, a més de l'editor, el poeta Manuel Moreno i el músic carcaixentí Aureli Chorro. Manolo s'encarregarà de fer-me la presentació, i Aureli és el compositor d'unes peces musicals inspirades en textos meus, que seran interpretades al llarg de l'acte.

dissabte, 1 d’octubre de 2016

LU

El seu nom és Lu, i quan va irrompre a la meua casa
era una cadella desficiosa que em cabia a la mà.
Tres anys ha complert, i és amable i tan fidel
que em segueix a totes parts expectant i silenciosa,
o potser seré jo qui l'acompanya embadalit
quan s’enredra entre les meues cames en cerca de carícies.
Si li done de menjar, em llepa les mans agraïda;
llavors jo la bese en el front amb cura
per fer-li comprendre que no vull ser el seu amo,
ni pretenc mostres de submissió sinó d'afecte,
i que em fa feliç la innocència dels seus bots alegres.
Sempre vol tenir-me al seu costat, i per això m'espera
i perdona amb resignació les meues traïcions quotidianes,
cada vegada que em separe d'ella per anar als meus assumptes,
confiada en què tard o d’hora tornaré.
I diuen que els gossos no tenen ànima,
però jo sé que no pot ser real aquesta condemna,
perquè si es gita en la meua falda, Lu sembla un àngel,
i es manté quieta, com dormida, sense por,
i sap de mi el que més importa: que mai li faria mal.
Això em fa pensar que el paradís és una estació terminal
on caben, sense distinció d’espècies, tots els que han passat
una part important de les seues vides
esperant-se impacients l'un a l'altre.