VERSIÓ DEL "TARTUF" DE MOLIÈRE












Molière



Tartuf





Versió de
Robert Cortell










PERSONATGES


                                 Senyora Penella                  Mare d’Orgon
                                 Orgon                                                Marit d’Elmira
                                 Elmira                                     Esposa d’Orgon
                                 Damís                                       Fill d’Orgon
                                 Marianna                               Filla d’Orgon i amant de Valeri
                                 Valeri                                     Amant de Marianna
                                 Cleant                                                Amic d’Orgon
                                 Tartuf                                                Fals devot
                                 Dorina                                    Germana d’Elmira
                                 Senyor Lleial                                   Advocat de Tartuf
                                 Flipota                                    Criada de la Senyora Penella
                                 Llorenç                                  Criat de Tartuf










ACTE I



ESCENA 1
Senyora Penella, Flipota, Elmira,
Marianna, Dorina, Damís, Cleant

Senyora Penella
Anem, Flipota, anem; fugim d’ací.

Elmira
S’afanya tant que no la puc seguir.

Senyora Penella
Deixa’m, nora, deixa’m i no t’apures.
Són uns altres els compliments que busque.

Elmira
Els meus respectes sempre li presente.
No comprenc, mare, per què tantes presses.

Senyora Penella
No puc tolerar aquest guirigall,
ni que ningú no em vulga acontentar.
Sí, me’n vaig disgustada de ta casa,
on els meus consells tothom desacata.
Sempre s’hi parla fort, sense mesura;
i no n’hi ha gens, de mirament ni cura.

Dorina
Si...

Senyora Penella
Per ser la cunyada del meu fill,
la voldria discreta de no dir
i és tafanera i entremetedora.

Damís
Però...

Senyora Penella
Nét meu, ets un complet bacora.
¿Millor que l’àvia qui t’ho pot dir?
He previngut cent voltes el meu fill
que vas per un camí equivocat
i tan sols li donaràs maldecaps.

Marianna
Crec...

Senyora Penella
¡Ah!, la seua assenyada germana,
que calla per no ofendre i sembla mansa.
Però la pitjor aigua és la que dorm
i el que fas d’amagat ho odie fort.

Elmira
Mes...

Senyora Penella
Sàpies, tot i que et desagrade,
nora, que el teu obrar és reprovable
i no ets tan bon model per als meus néts
com la seua pobra mare va ser.
Balafies els diners i em molesta
veure’t vestida com una princesa.
La qui sols del marit busca el voler
no necessita tant d’abillament.

Cleant
Pense...

Senyora Penella
Quant a vosté, amic Cleant,
encara que l’estime de bon grat,
li diria, si jo fóra el meu fill,
que deixara de vindre per ací.
Defén sempre unes màximes de viure
que la gent honesta no pot subscriure.
Li parle clar i sense cap rodeig,
perquè és la meua manera de ser.

Damís
El seu Tartuf viu bé, per descomptat.

Senyora Penella
És un bon home que cal escoltar,
i em dóna lloc a un fastigós enuig
veure’l ofés per un guillat com tu.

Damís
¿Per què he de patir que un criticador
hipòcrita es torne l’amo de tot,
i els de casa no puguem divertir-nos
si aquest senyor no vol consentir-ho?

Dorina
Si els seus consells s’hagueren de seguir,
no faríem res que no fóra un crim,
car tot ho controla i li sembla mal.

Senyora Penella
El que ell controla està ben controlat.
És pel camí del Cel que vol guiar-vos
i faríeu bé d’aprendre a estimar-lo.

Damís
Oblide’s de tal cosa, ni mon pare
a ben voler-lo podria obligar-me.
Deteste els seus ganyots i escarafalls,
i mentiria greument si un bergant
com aquest em traguera un mot amable
i no l’esclat que veig inevitable.

Dorina
Certament, és un cas que escandalitza
veure com un estrany ens fa la guitza
poc després d’entrar ací mort de fam,
amb una mà rere i l’altra davant.

Senyora Penella
Millor fóra que ho governara tot
amb el seu capteniment pietós.

Dorina
Sols és sant en la seua fantasia;
els seus fets no són més que hipocresia.

Senyora Penella
¡Mire el que diu!

Dorina
              Ni d’ell ni del criat
em fiaria sense un bon garant.

Senyora Penella
Ignore les qualitats del servent,
però, de les seues, en done fe.
El rebutgeu solament perquè és franc
i us llança a la cara les veritats.
És contra el pecat que tant s’enfurisma
i sols l’interés del Cel el motiva.

Dorina
Aleshores, ¿per què d’un temps ençà
censura cada visita que ens fan?
¿En què ofén el Cel un col·loqui pur
perquè li provoque tant de disgust?
¿I si aquest malestar el causara
que està gelós de la meua germana?

Senyora Penella
Tal suposició és molt atrevida.
Hi ha més gent que avorreix tanta visita
i el rebombori de crits i rialles
que no deixa dormir el veïnatge.
El desgavell de tals reunions
dóna lloc a tot tipus de remors,
i encara que no tinguen fonament,
hem de vigilar el nostre ascendent.

Cleant
¿Com impedir, senyora, els remors?
¿Vol que renunciem a ser qui som
i, per por als murmuradors de mena,
li donem als millors amics l’esquena?
I si ens fóra possible fer callar,
¿podríem totes les boques tancar?
La maldiença no es pot evitar.
És preferible, doncs, no fer-hi cas
i viure d’una manera innocent,
sense donar crèdit als xafarders.

Dorina
¿No són Dafne i el seu marit calçasses
els veïns que malparlen de nosaltres?
Aquells qui més haurien de callar
són els qui de tots primer diuen mal.
No es priven mai d’agafar promptament
l’àgil besllum d’un amorós afer,
a fi d’escampar amb molta alegria
la versió que més els aprofita.
Volen fer les seues faltes decents
condemnant les accions de la gent,
i amb el vici del proïsme més lleu,
intenten llavar un gros pecat seu.
Així deixen caure pertot el blasme
que ells mereixen de sobre tots els altres.

Senyora Penella
Aquests raonaments no em diuen res.
Àgueda, veïna excelsa i prudent,
que dedica al Cel tots els seus afanys,
també critica els vostres disbarats.

Dorina
L’exemple sembla admirable i sabem
que és una senyora de viure auster,
mes l’edat li ha fet agre el caràcter
i s’ha tornat beata sense ganes.
Mentre els galants li feren homenatge,
li encantava que la cortejaren.
Sols en minvar la vivor dels seus ulls,
del món que la deixa, n’ha fet rebuig,
i amb el vel pompós de la saviesa,
hui vol disfressar la seua feblesa.
L’últim recurs de les velles coquetes,
quan veuen fugir les seues conquestes
i es carreguen d’un ombrívol neguit,
és fer-se les estretes per despit.
I amb el rigor de les dones de bé,
ho censuren tot, no perdonen res.
Però si critiquen les altres gents,
és per enveja, no per benvoler,
perquè els trastorna veure en noves mans
els bells plaers que el temps els ha robat.

Senyora Penella
Nora, tot això són contes banals
que el teu pensament no han d’ofuscar.
I ara que, per fi, m’ha arribat el torn,
vull referir-vos les meues raons:
pense que el meu fill ha fet un bon tracte
rebent a sa casa aquest personatge,
que sembla vingut del Cel a propòsit
per guiar els vostres passos erronis.
És pel vostre bé que l’heu d’obeir,
car no reprén ningú si no és precís.
Les visites, les converses i els balls
que ací tenen lloc no són exemplars,
ni se senten paraules pietoses,
només xerrameca i frases dubtoses.
També el proïsme se’n porta una part,
quan es mofeu de persones formals.
En fi, la gent més decent desaprova
que es barregeu amb tant de poca-solta
i mateu les hores fent bogeries.
Com el senyor rector va dir fa uns dies,
el món de hui és la torre de Babel,
on tothom pot baladrejar a pler,
i aquesta qüestió el va portar a...
(Assenyalant Cleant.)
¡Mireu com riu el nostre gentleman!
¿Que no li fan prou riure aquests caps d’ase?
Mes... Crec, nora, que és hora de callar-me.
Tin en compte que me’n vaig despagada;
tardaré a xafar aquesta casa.
(Estirant Flipota pel braç,
que mira embadalida Damís.)
Anem, Flipota, anem, que estàs dormida
i no vull demorar més la partida.
Marxem, bleda, marxem.



ESCENA 2
Cleant, Dorina

Cleant
Se’n va ofesa.
Preferisc restar ací i que no em renya.
Li ha encés Tartuf tal entusiasme
que per un no res s’enfada amb nosaltres.

Dorina
El cas del fill, doncs, encara és pitjor.
Un home tan decidit com Orgon,
que com a alcalde és de tots admirat,
s’ha transformat en un destarotat.
L’estima d’una manera entranyable,
cent voltes més que a esposa, fills i mare.
És l’únic confident dels seus secrets
i sols es refia del seu parer.
El tracta amb la tendresa d’un amant
i a taula li deixa el lloc principal.
L’impostor és el gran heroi d’Orgon;
el venera tant que, sense pudor,
veu miracles en actes trivials
i creu oracles els seus mots vulgars.
Tartuf, que ja coneix de bona mena
les debilitats de la seua presa,
sap com traure’n profit i cent grossers
enganys ha ordit per fer-se valer,
i amb la seua beateria falsa,
ens amonesta sense posar taxa.



ESCENA 3
Elmira, Marianna, Damís,
Cleant, Dorina

Elmira
(A Cleant.)
Has tingut sort de poder-te lliurar
del discurs que ens acaba d’adreçar.
Bé, he vist que el meu marit arribava;
vaig corrents a canviar-me a la cambra.

Cleant
Així el saludaré abans d’anar-me’n,
ara que ja ha tornat del seu viatge.



ESCENA 4
Cleant, Damís, Dorina

Damís
Parle-li del casament de Valeri
amb la meua germana; no és quimèric
pensar que Tartuf s’oposa a l’enllaç
i està maquinant fer-lo ajornar.
(Se’n va.)



ESCENA 5
Orgon, Cleant, Dorina

Dorina
¿Com va, cunyat?

Orgon
              Un poc cansat, Dorina.

Cleant
M’alegre de veure’t bé. Ja partia.

Orgon
(A Cleant.)
Per favor, espera, amic Cleant,
que vull preguntar per les novetats.
(A Dorina.)
¿Com són les noves, bones o dolentes?

Dorina
Divendres Elmira va tindre febre,
així com un espantós mal de cap.

Orgon
¿I Tartuf?

Dorina
              ¿Tartuf? Molt bé. Gros i gras,
amb el cutis llustrós i el nas vermell.

Orgon
¡Pobre home!

Dorina
              No va poder menjar res,
car l’angúnia no li ho permetia.
Rebutjava el que jo li oferia.

Orgon
¿I Tartuf?

Dorina
              Assegut tot d’una peça,
molt devotament va fer escomesa
de dos cuixes de corder i un pastís.

Orgon
¡Pobre home!

Dorina
              No es va poder adormir;
les sufocacions no la deixaven.
Sols a l’alba va aconseguir calmar-se.

Orgon
¿I Tartuf?

Dorina
              Ben sopat, es va abaltir
i va ficar-se de seguida al llit
per reposar fins al migdia.

Orgon
¡Pobre home!

Dorina
              Hui es troba molt restablida,
però encara no ha deixat de prendre’s
les potingues receptades pel metge.

Orgon
¿I Tartuf?

Dorina
              Feliç de veure-la bé,
per celebrar tal esdeveniment,
s’ha begut a l’hora de l’esmorzar
quatre copes de vi... ¡I de les grans!

Orgon
¡Pobre home!

Dorina
              En fi, serà molt feliç
quan sàpia que el seu gentil marit
es desviu per la seua malaltia.



ESCENA 6
Orgon, Cleant

Cleant
Se’n va la teua cunyada Dorina,
després d’haver-se rist del teu capritx,
i encara que no et desitge ferir,
et diré que, a parer meu, ha fet bé,
perquè ets víctima d’un encantament.
És com si un poder màgic t’espentara
a oblidar el que més t’importava,
després de deslliurar de la pobresa
un home que jo crec...

Orgon
              Amic, espera;
estàs parlant d’u que no saps com és.

Cleant
Bé, donat que tu ho vols així, no ho sé.

Orgon
És un home... que... ¡Ah!... Un home, sí,
que envolta de pau qui el vol seguir
i sols veu fem en els tràfecs del món.
La seua conversa em fa ser millor
i m’ensenya a dominar els afectes
perquè no m’aparten del camí recte,
de forma que si fills, mare i muller
moriren, no m’importaria gens,
car seria la voluntat de Déu.

Cleant
¡Caram! ¡Quins sentiments humans, els teus!

Orgon
Si hagueres vist com el vaig conéixer,
el teu favor es faria meréixer.
Entrava a l’església cap al tard
i amb un aire dolç queia agenollat,
orant amb un ardor que treia flames
i era el centre de totes les mirades.
Besava el sòl de continu humilment
i sospirava amb embadaliment.
A l’hora de l’eixida, s’avançava,
i així m’oferia l’aigua sagrada.
Després que el seu criat, d’igual modèstia,
em va informar de la seua indigència
i de com va arribar a tal estat,
malgrat el seu origen elevat,
vaig començar a fer-li caritat,
i sempre me’n tornava una part
dient: «¡És molt! Me’n sobra la meitat.
No sóc digne de tanta pietat.»
I en negar-me a la restitució,
la lliurava a un altre necessitós.
En fi, el tinc a ma casa allotjat
i des del primer dia s’ha ocupat
de tot, principalment, del meu honor.
Així, posa un interés extremós
en la meua dona, i sempre em fa esment
de les companyies impertinents
per evitar qualsevol malentesa.
Veu pecat en la menor futilesa
i una nimietat el pot colpir.
Fins i tot l’altre dia es va afligir
perquè una pesada digestió
el va distraure de l’oració.

Cleant
¡Per Déu, Orgon, parles com un orat!
¿Amb tals discursos què em vols demostrar?
¿Com pots pensar en aquestes foteses?

Orgon
¿No serà que les teues agudeses
són antulls d’una ànima llibertina,
que no creu en res i tot ho critica?

Cleant
Aquest és el previsible discurs
d’aquells que, com tu, sou cecs tenint ulls
i no es refieu dels qui emprem la vista
per descobrir-vos on rau la mentida.
El respecte per les coses sagrades
no es revela amb unes quantes carasses.
Sols els qui tenen el pensament minso
poden admirar tan grotescs melindros.
Els mals devots són com els fanfarrons,
que no han provat mai el seu valor
i el volen aparentar fent estrèpit.
La fe vertadera es viu en silenci;
perquè als bons creients, quan resen, els sobra
saber que és el mateix Déu qui els escolta.
¿Que no et mereixen cap distinció
la hipocresia i la devoció?
¿Vols mirar d’una manera semblant
la màscara i una cara real?
Moltes persones, per motius estranys,
s’entesten a caminar més enllà
del marc que traça la dreta raó,
i allò que tenen de més valuós
ho llancen a perdre per no saber
parar abans d’arribar a l’excés.
Espere que aquest no siga el teu cas
i no et deixes portar per un engany.

Orgon
Ja veig que ets un professor saberut
de tothom justament reconegut.
És teua la inefable saviesa;
als altres ens resta la neciesa.

Cleant
No cal tindre coneixements profunds,
ni anar enllà del sentit comú,
per assolir el do de destriar
l’aspra mentida de la veritat.
I així com no hi ha res més admirable
que un devot autèntic i sense ambages,
ni cap cosa en el món més noble i bella
que el dolç fervor d’una virtut sincera,
tampoc no existeix cosa tan nefanda
com l’ostentació d’una fe vana
que els mals devots fan a la plaça pública,
amb una teatralitat impúdica,
desvirtuant sense ser castigats
tot allò que tenim de més sagrat.
Són persones que, pel seu benefici,
fan de la virtut negoci i ofici,
i volen adquirir grans dignitats
al preu d’arravataments afectats.
Enardits, busquen el camí del Cel
com si no tingueren cap altre anhel,
i a tal fi s’agenollen cada dia
i prediquen la retirada vida,
encara que saben com ajustar
tan gran zel als seus vicis amagats,
i són vindicatius i tan fingits
que, quan es vengen del seu enemic,
diuen que obra la voluntat divina.
Molt nefanda és també la seua ira,
quan, ressentits, branden contra nosaltres
les mateixes doctrines que idolatren
per fustigar-nos amb un foc sagrat.
Si, de falsos creients, n’anem sobrats,
no cal oblidar els devots de llustre;
tots en coneixem, d’exemples il·lustres:
gent que dóna a la seua veritat
un mesuratge bondadós i humà,
i no reprén les nostres accions,
car sempre defuig fer correccions;
gent que no fa ús de paraules braves
i només ens censura amb els seus actes,
donant poc de crèdit a l’aparença
i compadint-se sempre de qui erra;
gent que defuig la càbala i la intriga
i sols vol portar una dreta vida
sense acarnissar-se amb el pecador,
perquè sols contra el pecat sent furor;
gent, en fi, que del Cel no es preocupa
enllà del que el Cel vol que en tinguem cura.
Així es comporten, Orgon, els meus sants:
són un exemple que cal imitar,
però el teu Tartuf és d’un altre estil,
i tu, de bona fe, no ho pots capir,
perquè t’ha encegat una claror falsa.

Orgon
¿Has acabat ja la teua xerrada?

Cleant
Sí.

Orgon
(Anant-se’n.)
              Quedem, doncs, en paus.

Cleant
                          Abans d’anar-te’n,                             
et recorde que a Valeri donares
la paraula de fer-lo gendre teu.

Orgon
No ho negue.

Cleant
              I, segons tot el món creu,
volies que fóra prompte l’enllaç.

Orgon
És cert.

Cleant
¿I ara per què el vols ajornar?

Orgon
Ho ignore.

Cleant
              ¿Has canviat de parer?

Orgon
Potser.

Cleant
              ¿Penses trair el que has promés?

Orgon
¿Qui diu això?

Cleant
              ¿Hi ha cap raó de pes
que et faça descreure del casament?

Orgon
Depén.

Cleant
¿Calen subtileses tan fines
per a respondre preguntes senzilles?

Orgon
Ja veus.

Cleant
No, així no puc veure res.
Em sap greu que no sigues més sincer.

Orgon
Ho sent.

Cleant
 Informa’m, doncs, d’una vegada,
si retires la paraula donada.

Orgon
¡Adéu!

Cleant
(A soles.)
Tenen fonament les sospites
de Damís. Tot seguit cal que l’avise.










ACTE II



ESCENA 1
Orgon, Marianna

Orgon
Marianna.

Marianna
              Sí, pare.

Orgon
                          Vull parlar
amb tu a soles.

Marianna
              ¿Què fa?

Orgon
(Després de mirar en un petit despatx que comunica
amb el saló on són pare i filla, tanca la porta del despatx.)
                          He comprovat
que al despatx no hi ha ningú amagat,
perquè sembla un bon lloc per a espiar.
Bé, ¡ja puc començar! Saps, Marianna,
que sempre m’has sigut molt estimada
i que aprecie el teu suau caràcter.

Marianna
Li regracie el seu amor de pare.

Orgon
Ho sé, filla, mes has de procurar
no contradir-me, si el vols conservar.

Marianna
En això, el meu esforç i orgull pose.

Orgon
Llavors ¿què em dius de Tartuf, el meu hoste?

Marianna
¿Qui, jo?

Orgon
              Sí, tu. Mira bé el que respons.

Marianna
¡Ah! Sols en diré el que li semble bo.



ESCENA 2
Orgon, Marianna, Dorina
(Dorina entra silenciosament i es posa darrere
d’Orgon sense que aquest se n’adone.)

Orgon
Ho celebre; així podràs prometre’m,
si més no, pel respecte que em professes,
que el faràs aviat el teu espòs
perquè els seus mèrits et toquen el cor.
¿Eh?                             

(Marianna recula amb sorpresa.)

Marianna
(Esverada.)
¿Què?

Orgon
(Impacient.)
¡Va!

Marianna
(Insegura.)
¡Hem!

Orgon
(Irritat.)
¡Ei!

Marianna
(Per guanyar temps.)
¿M’ho pot repetir?

Orgon
(Perplex.)
¿Com?

Marianna
              ¿De qui, pare, vol sentir-me dir
que m’agradaria fer marit meu
per tal d’acomplir els designis seus?

Orgon
De Tartuf.

Marianna
              ¿Tal cosa creu que em fascina?
No sé per què he de dir una mentida.

Orgon
Perquè anhele que siga veritat,
i això, filla, t’hauria de sobrar.

Marianna
¡Com! ¿Em demana que...?

Orgon
              Sí, filla, vull
que amb el teu casament, passe Tartuf
a ser un membre més de la família.
Hui mateix en sabran tots la notícia.
(S’adona de la presència de Dorina.)
¿Què fas ací? ¿La curiositat
t’obliga a escoltar sense saludar?

Dorina
Pensava que era només un remor,
per bé que s’havia escampat pertot,
el casament malaurat que prediques,
i l’he tingut i el tinc per increïble.

Orgon
¿Tan estrany et sembla el que jo pretenc?

Dorina
Però ¿com pots pensar que li va bé
a la teua filla un home tan sant,
que d’altres assumptes s’ha d’ocupar?
Per més que m’ho digues, mai no et creuré.
A més, tu tampoc no en trauries res,
car no s’entén que amb la teua fortuna
vulgues que un miseriós...

Orgon
              Ets injusta.
Oblides que un dia va heretar
un ric patrimoni i el va abandonar
per poder tan sols al Cel consagrar-se.
¿No saps que pertany a un noble llinatge?

Dorina
Sí, això diu, i tanta vanitat
no s’adiu amb la seua pietat.
Però parlem només de la persona
i deixem de banda allò que l’adorna.
¿Podries lliurar sense fer-te el pes
aquesta perla a un home com aquell?
¿I no t’importen les conseqüències
d’un enllaç sotmés a conveniències?
Sàpies que arriscaràs la virtut
d’aquesta jove casant-la a disgust,
car el desig de viure honestament,
dels atributs dels marits, en depén,
i prou sovint sols ells són els culpables
de portar al front les llustroses banyes.
És ben difícil, en fi, ser fidel
a l’espòs detestat per la muller.
Casar la filla amb un home que odia
és culpar-se de la seua ruïna.
Sondeja, doncs, a quins perills t’arrimes.

Orgon
(A Marianna.)
¡Prou de perdre el temps en musiqueries!
Sóc ton pare i sé allò que et convé,
així que acataràs el meu parer.
Amb Valeri havia compromés,
com bé saps, el teu futur casament.
És, però, afeccionat al joc
i no es comporta com un bon devot,
car no veig que freqüente les esglésies.

Dorina
Vols que les visite a les mateixes
hores que tu, sols per aparentar.

Orgon
Et pregue que t’abstingues d’opinar.
(A Marianna.)
En canvi, a Tartuf li està bé el Cel
i tot el restant li ve a repèl.
Aquest matrimoni et farà feliç
i t’amerarà de plaers subtils.
Units viureu el vostre cast amor
sense cap molesta discussió,
i de segur que no et costarà gens
fer d’ell tot el que et resulte avinent.

Dorina
Tin per cert que sols farà d’ell un neci.

Orgon
Prou d’interrompre’m i guarda silenci,
que estàs ficant el nas on no t’importa.

Dorina
És pel teu interés, si dic cap cosa.

Orgon
Calla, doncs, i no et preocupes ja.

Dorina
Si no t’apreciara...

Orgon
¡Tant se val!

Dorina
Encara que no ho vulgues, t’aprecie,
i em fa patir que el teu honor perille.

Orgon
¿No pararàs mai?
(A Marianna.)
Com home de seny,
ho he meditat tot amb deteniment.
L’excel·lència de Tartuf és tanta
que em fa...
             
Dorina
¡Si que anirà ben aviada!

Orgon
(Mira Dorina amb els braços creuats.)
¿Del que jo diga, no n’has de fer cas?

Dorina
¿De què et lamentes, si no t’he parlat?

Orgon
¿I què has fet?

Dorina
              He parlat amb mi mateixa.

Orgon
Sols callant atendràs la meua queixa.
(A Marianna.)
Filla, cal que acates el meu propòsit,
car sempre has sigut una xica dòcil
i saps molt bé...

Dorina
... ¡que has perdut el trellat!

Orgon
Creu-me, filla, no puc continuar;
ta tia ja m’ha tret de polleguera
i els seus discursos m’han torbat la pensa.
Millor serà que me’n vaja tot sol
a prendre l’aire per calmar-me un poc.



ESCENA 3
Dorina, Marianna

Dorina
¿És que t’has oblidat dels arguments
i cal que jo interprete el teu paper?
Has sentit una proposta insensata
i tot el temps t’has mantingut callada.

Marianna
¿Què puc fer contra un pare tan despòtic?

Dorina
Negar-te en rodó als seus despropòsits
i dir-li que, si li apanya tant
Tartuf, li’l regales embolicat.

Marianna
Mon pare té sobre mi tal imperi
que sempre he respectat el seu criteri.

Dorina
Tu pensa en Valeri i fes-me saber
si el vols.

Marianna
              Ja coneix els meus sentiments.

Dorina
Llavors no sigues tan presta a cedir.

Marianna
És Valeri qui ha de resistir,
exigint-li a mon pare amb fermesa
que duga a terme la seua promesa.

Dorina
¿I quina culpa té el teu pobre amant
que ton pare siga un ogre nefand
i falte a la paraula donada
per un Tartuf que l’extasia massa?

Marianna
M’ha d’ajudar a parar l’amenaça.
Estic disposada a fer el que calga.

Dorina
No, a ton pare sempre has d’obeir-lo,
tot i que vulga casar-te amb un mico.
Alegra’t, per tant, de la teua sort.

Marianna
Veig que em vol fer patir. ¿No es posa en cor
d’ajudar-me a eixir del trànsit aquest?

Dorina
¡Seràs «tartuficada», en done fe!

Marianna
Encara que no es commoga per mi,
sàpia que abans preferisc morir.

Dorina
Tranquil·la, que amb manya tot és possible.
S’acosta Valeri i sembla irascible.



ESCENA 4
Valeri, Marianna, Dorina

Valeri
M’acabe d’assabentar d’una nova
que ignorava i sembla sens dubte bona.

Marianna
¿I és?

Valeri
              Que et cases amb Tartuf.

Marianna
                          És la idea
que ara s’ha posat mon pare a la testa.

Valeri
¿Ton pare, Marianna...?

Marianna
              Sí, és ell
qui així ha canviat de parer.

Valeri
¿N’estàs segura?

Marianna
              ¡Ja ho crec! Fa una estona
m’ha posat en clar el que ambiciona.

Valeri
¿I la teua ànima què és el que enyora,
Marianna?

Marianna
              No ho sé.

Valeri
                          ¡Clara resposta!
¿No ho saps?

Marianna
              No.

Valeri
                          ¿No?

Marianna
                                      ¿Què m’aconselles tu?

Valeri
Que acceptes prendre per espòs Tartuf.

Marianna
¿Això em dius?

Valeri
              Sí.

Marianna
                          ¿És cert?

Valeri
                                      Per descomptat.
L’elecció és bona i s’ha d’escoltar.

Marianna
Agraïsc el teu generós consell.

Valeri
I no et farà pena seguir-lo, crec.

Marianna
Tanta com la que has sentit tu donant-me’l.

Valeri
Ho he fet, Marianna, per agradar-te.

Marianna
I jo el seguiré per fer-te l’honor.

Dorina
(A part.)
Vegem com queda la discussió.

Valeri
¿És així com s’estima? ¿Era fals
quan tu...?

Marianna
              Si et plau, no parlem del passat;
tu m’has dit clar que havia d’acceptar
l’espòs que mon pare m’ha proposat,
i jo declare que em casaré amb ell
perquè em sembla un saludable consell.

Valeri
No t’excuses pretextant el que he dit,
perquè abans tu ja havies decidit.

Marianna
És veritat.

Valeri
              Sens dubte. I també
que no m’has volgut mai sincerament.

Marianna
Ja que ho tens tan clar, no cal discutir,
anirem cadascun pel seu camí.

Valeri
Sí, sí, tinc molt clar allò que he de fer
a partir d’ara, perquè prou bé sé
on posar els meus anhels més humans
per rebre, d’altra dona, les bondats.

Marianna
És un sentiment noble i elevat.

Valeri
Sí, i tothom l’hauria d’aprovar.
¿O voldries que en el meu temps futur
guardara el fervor que ara sent per tu
i et vera passar a braços estranys,
sense a cap altra el meu amor lliurar?

Marianna
Al contrari: fes per no perdre el temps.

Valeri
¿Això vols?

Marianna
Sí.

Valeri
                          Doncs prompte et complauré.
(Fa intenció d’anar-se’n.)

Marianna
És tot un detall de la teua part.

Valeri
(Tornant.)
Ets la culpable del que ens ha passat.
(Repeteix la intenció d’anar-se’n.)

Marianna
Ja ho crec.

Valeri
(Eixint.)
I seràs servida al teu gust.

Marianna
Restarà tot comptat i debatut.

Valeri
(Tornant de nou.)
Pensa que me’n vaig i no tornaré.

Marianna
En bona hora.

Valeri
(Girant-se quan es disposava a eixir.)
¿Eh?

Marianna
¿Què?

Valeri
¿No m’has dit res?

Marianna
¿Somies?

Valeri
              Seguisc, doncs, el camí meu.
Adéu, Marianna.
(Se’n va lentament.)

Marianna
              Per sempre, adéu.

Dorina
(A Marianna.)
La teua actitud no hi ha qui l’entenga,
donat que no tens cap motiu d’ofensa,
i sols he seguit tan absurd debat
per saber fins on podia arribar.
Vine, Valeri.
(S’acosta a Valeri i l’agafa del braç.)

Valeri
(Fa com si volguera resistir-se.)
              Vull eixir d’ací.

Dorina
Espera.

Valeri
No, no, que és gran el despit.
Pense fer el que ella m’ha demanat.

Dorina
Detin-te.

Valeri
              És un assumpte tancat.

Marianna
(A Dorina.)
¿Què pretén?

Dorina
              Provar-vos que us estimeu.
Doneu-me les vostres mans. ¡No tardeu!
(A Valeri.)
¡Vinga!

Valeri
(Donant la seua mà a Dorina.)
¿Per a què vol la meua mà?

Dorina
(A Marianna.)
¡Ara la teua!

Marianna
(Donant la mà com de mala gana.)
Ja que insisteix tant...

(Dorina fa que la parella s’agafe de la mà.)

Valeri
(A Marianna.)
No faces les coses com sense ganes
i mira’m un poc d’una forma amable.
             
(Marianna es gira cap a Valeri, somrient-li.)

Dorina
¡Es porteu com uns autèntics guillats!
(A Valeri.)
¿De debò penses que Tartuf li va?
(A Marianna.)
I tu, reina, ¿per què el mareges tant?

Marianna
Jo només li he fet un preguntat.

Valeri
(A Marianna.)
Doncs la teua pregunta m’ha ferit.

Dorina
Oblideu la baralla i fem camí,
car és urgent que ens posem a pensar
una mica en l’esposori insensat
que a ton pare li ha passat pel magí.

Marianna
Caldrà que enginyem algun bon ardit.

Dorina
Ens valdrem de tota classe d’excuses.
(A Marianna.)
Ton pare desvaria.
(A Valeri.)
¡No hi ha dubte!
(A Marianna.)
Un dolç content cal que sempre aparentes,
i així serà més fàcil que et creguen,
si t’has d’inventar qualsevol història
que obligue a ajornar la cerimònia.
Si volem véncer, doncs, serà millor
que no manifesteu el vostre amor.
(A Valeri.)
Així que ara mateix cal que te’n vages;
sols tornaràs quan la tempesta escampe.
Nosaltres correrem a procurar
que Cleant i Elmira ens facen costat.
(Espenta suaument els dos perquè es moguen.)
(A Valeri.)
Tu, vés-te’n per allà.
(A Marianna.)
              I per ací
ens n’anirem nosaltres tot seguit.










ACTE III



ESCENA 1
Damís, Dorina

Damís
Que tot d’un plegat me’n vaja al caixó,
si el seu joc brut no ature en rodó,
i cap mirament o força evita
que pose fi a la seua mentida.

Dorina
Damís, modera l’arravatament;
ton pare sols ha dit el que vol fer
i no sempre va avant el que promet,
car resta un llarg camí del dit al fet.

Damís
Fins que no acabe amb el seu frau,
la meua ànima no restarà en pau.

Dorina
Deixa que la teua madrastra siga
la qui decidisca aquesta partida;
sobre Tartuf té gran predicament
i aquest és complaent amb els seus precs.
Si pot traure profit de tal feblesa,
tornarà ton pare a ser qui era.
Elmira vol que li passe l’avís
d’entrevistar-se els dos sols d’improvís
per fer-li veure els embulls que vindran,
si accepta un casament tan forçat.
Quan el sant home acabe de resar,
baixarà, i llavors li podré parlar.

Damís
Assistiré a la reunió.

Dorina
No pots.

Damís
              ¿I si allí no dic cap mot?

Dorina
En un accés d’ira, en diries massa,
i això faria que el pla s’espatllara.

Damís
Sols miraré, sense perdre la calma.

Dorina
¡Que molest ets! ¡Vés-te’n, que ja davalla!

(Damís s’amaga al petit despatx
que Orgon considerava propi per a espiar.)



ESCENA 2
Tartuf, Llorenç, Dorina

Tartuf
(Adreçant-se al seu criat Llorenç,
en adonar-se que Dorina el mira.)
Guarda’m el cilici i les deixuplines,
Llorenç, i prega que el Cel t’il·lumine.
Recorda que estaré fora de casa
fent almoina als captaires de la plaça.

Dorina
(A part.)
¡Mira que és hipòcrita i afectat!

Tartuf
¿M’espera?

Dorina
              Sí.

Tartuf
(Es trau un mocador de la butxaca.)
                          ¡Ah! Abans de parlar,
li demane que prenga el mocador.

Dorina
¿Com?

Tartuf
              Tape’s l’escot amb ell, per favor.
Coses semblants fan que els sentits s’inflamen,
i així es desperten pensaments culpables.

Dorina
És molt sensible a la temptació
i la carn li fa gran impressió.
No sé com són les flames que l’abrasen,
mes no tinc apetències tan braves,
i bé puc veure’l nu de peus a cap,
que la seua pell no m’abellirà.

Tartuf
Li pregue que em parle amb més modèstia
o evitaré la seua insolència.

Dorina
No, no. Sóc jo qui el deixarà tranquil,
després que em senta allò que li vull dir:
Elmira vindrà d’ací a un moment
perquè desitja parlar amb vosté.

Tartuf
En tindré molt de gust.

Dorina
(A part.)
              ¡Com s’ha ablanit!
Ha passat just el que havia previst.

Tartuf
¿Quan vindrà?

Dorina
              Crec que la sent arribar.
 Sí, és ella en persona. Ja me’n vaig.



ESCENA 3
Elmira, Tartuf

Tartuf
Que el Cel, amb la seua bondat magnànima,
li done la salut del cos i l’ànima
i la beneïsca tal com desitja
aquest serf de la gràcia divina.

Elmira
Agraïsc el seu desig pietós.
Si prenem seient, parlarem millor.

Tartuf
¿Ha passat ja la seua malaltia?

Elmira
En efecte, em sent més enfortida.

Tartuf
Les meues modestes oracions
no poden guanyar del Cel tal favor,
però, quan resava, feia també
pregàries pel seu restabliment.

Elmira
S’amoïna massa per mi, Tartuf.

Tartuf
Jo donaria la meua salut
perquè la seua no patira embats.

Elmira
Això és dur massa lluny la caritat
i no crec meréixer tanta bondat.

Tartuf
Vosté encara es mereix favors més grans.

Elmira
Vull parlar-li d’un assumpte en secret
i estic bé ací, car ningú no em sent.

Tartuf
Jo em trobe, crega’m, també molt a gust
en aquest lloc, sol amb vosté i ben junts.
Aquest era el meu prec més repetit,
i ara, per fi, m’ha sigut concedit.

Elmira
Hem de conversar amb sinceritat
i el seu bon cor res no m’ha d’amagar.

Tartuf
Per a mi és motiu de gran complaença
poder mostrar-li l’ànima sencera,
i jure que, si li he fet retrets
per algunes visites que ací rep,
no ha sigut a causa de malvolença,
sinó d’un excés de zel que em rosega,
i d’un impuls...

Elmira
              No passe inquietud,
prou sé que ho fa per la meua salut.

Tartuf
(Estrenyent-li les mans.)
Sí, senyora, i el meu fervor és tal
que per complaure-la fóra capaç...

Elmira
¡Uf! Em prem massa fort.

Tartuf
              L’ímpetu em pot
i he oblidat la finesa del seu cos,
que voldria...
(Li posa la mà al genoll.)

Elmira
              ¿Què fa la seua mà?

Tartuf
És que el seu vestit m’ha meravellat.
Sols palpe la tela tan delicada.

Elmira
¡Ah, perdone! Sóc un poc primmirada.
             
(Elmira recula la seua cadira
i Tartuf apropa la seua.)

Tartuf
(Tocant el xal d’Elmira.)
¡Déu meu, quin xal! ¡És una meravella!
Hui dia es treballa d’una manera
miraculosa. És un punt molt fi.

Elmira
Sí, mes tornem al que ens ha dut ací:
diuen que el meu marit vol retirar
la paraula que ha donat i casar
la seua filla amb vosté. ¿És de veres?

Tartuf
Encara que m’ha fet certes promeses,
és en un altre lloc ben diferent
on la meua dita busque amb deler.

Elmira
Però no serà la dita terrena...

Tartuf
Al meu pit no batega un cor de pedra.

Elmira
¿No diuen que els seus sospirs van al Cel
i que per al fast del món és de gel?

Tartuf
L’amor que sentim pels béns eternals
no ens trau de les belleses temporals.
Els nostres sentits bé saben prendar-se
de les obres sublims pel Cel creades,
i vosté alberga tan grans meravelles
que, quan a la meua vista es despleguen,
albire com l’autor de la natura
l’ha elegida, perfecta criatura,
per a fer-se un retrat de si mateix,
i sent que el meu cor d’amor s’estremeix.
De primer, temia que el meu ardor
fóra sols una provocació
del dimoni i, poruc, evitava
els seus ulls perquè el Cel no em castigara.
Mes ara pense que tal passió
no pot ser pecat, si amb el pudor
faig que es congracie, i aquest designi
em permet declarar-li el meu deliri.
Reconec que és un gran atreviment
fer-li d’aquest trist cor l’oferiment.
Confie que la seua benvolença
em perdone la manca de destresa.
En vosté pose tota l’esperança;
diga’m, doncs, si em pertoca cap bonança,
perquè jo sols seré el que vosté arbitre:
feliç, si ho vol; infeliç, quan ho dicte.

Elmira
El seu discurs és totalment galant
i, en veritat, una mica xocant.
Caldria que dominara el seu cor
per raonar sobre un desig tan fort,
impropi del devot que tots suposen.

Tartuf
Per ser devot, però, no sóc menys home,
i quan s’admira la seua bellesa,
és com si un tros de Cel al món caiguera,
i així l’ànima es torba i no raona.
Prou sé que el meu estrany discurs l’astora
i, malgrat tot, un àngel no puc ser.
Si aquesta confessió l’ofén,
és més just que culpe el celest encant
que pertot l’envolta i no sembla humà.
Em mira i sent la divina presència
que del cor em força la resistència,
i són impotents els meus precs i llàgrimes,
quan els bons propòsits resten exànimes.
El que li dic ja li ho han referit
mil vegades els meus ulls i sospirs.
Així que, si mira amb un cor benigne
els sentiments del seu esclau indigne
i del seu consol em vol fer l’ofrena
rebaixant-se a la meua petitesa,
jo li professaré per sempre més
una devoció sense parell.
Sàpia que el seu honor no perilla,
si en la meua discreció confia.
No sóc com aquells cordurs que fascinen
les dones amb fets i paraules buides
per vantar-se en públic de tals conquestes
i que tots coneguen les seues fetes.
Les persones decents sempre estimem
amb gran componiment, car el secret
és garantia de la nostra fama.
Per tant, mai la dona que ens acompanya,
en lliurar-nos el tresor del seu cor,
no s’ha de preocupar pel seu nom,
perquè sempre en nosaltres trobarà
el goig sense por, l’amor sense esclats.

Elmira
Amb una retòrica vigorosa,
em mostra una passió ardorosa.
¿No tem que prenga la decisió
de contar al meu marit tal fervor
i que la inesperada novetat
li faça perdre la seua amistat?

Tartuf
Pense que la seua benignitat
sabrà exculpar-me la temeritat,
car és tan sols una humana feblesa
la que em porta a fer tal insensatesa,
i quan es mire a l’espill comprendrà
que no sóc cec i que un home és de carn.

Elmira
Altres s’ho prendrien d’una altra forma,
mes jo en faig, de la discreció, norma
i no li ho contaré al meu marit,
encara que a canvi li exigisc
que s’avinga, prest i de bona gana,
a l’enllaç de Valeri i Marianna,
i evite així l’abús de poder
que en bé seu vol fer a uns altres malbé,
i...



ESCENA 4
Elmira, Damís, Tartuf

Damís
(Eixint del petit despatx on era amagat.)
              ¡No pot ser! ¡Això s’ha de contar!
Era al despatx, on prou bé l’he escoltat.
Per fi, la bondat del Cel ha volgut
que puga acabar amb el seu orgull.
Ara ja tinc el mitjà de mostrar-li
a mon pare com és aquest falsari
que s’ha atrevit a parlar-li d’amor.

Elmira
No, Damís, deixa que es guanye el perdó
que li he promés si sap esmenar-se.
El meu oferiment és respectable,
ja que deteste provocar escàndols.
El que ha passat, preferisc oblidar-ho
i no preocupar el meu espòs.

Damís
Són tan bones les raons del seu cor
com les meues per a fer el contrari.
Voler perdonar-lo em sembla un escarni,
perquè aquest insolent rosegaaltars,
amb la seua postissa pietat,
ha pogut sempre més que el meu rancor
i solament ens ha causat trastorns.
El Cel m’ha donat la prova escaient
per desembrollar un gran malentés,
i és tan clara que, si la negligira,
ben aviat arribaria el dia
que mon pare em retraguera la falta.

Elmira
Damís...

Damís
              Ho sent, ja és feta la jugada,
i el seu bell discurs no podrà obligar-me
a abandonar el plaer de venjar-me’n.
Vull fer-li pagar el que deu, només;
sols així em donaré per satisfet.



ESCENA 5
Orgon, Damís, Tartuf, Elmira

Damís
Celebrem, pare, la seua arribada
amb una ocurrència inesperada:
en pagament de les atencions
i reconeixement de tots els dons
que li ha atorgat, el senyor Tartuf
no renuncia a procurar-se el gust
de llevar-li l’honra, car l’he sorprés
intentant amb grans arravataments
seduir la seua dona amb moixaines.
I Elmira, perquè vosté no tinga ànsies,
preferia mantenir-ho en secret,
d’acord amb el seu caràcter discret.
Mes no puc tolerar que home tan vil
perllongue a casa nostra els seus ardits.

Elmira
(Al seu marit.)
A parer meu, no cal preocupar-se
per culpa d’unes quantes frases vanes,
perquè, d’això, no en pot l’honor dependre
i, a més, sé molt bé com m’he de defendre.
(A Damís.)
Així pense i no hauries dit res,
si tinguera sobre tu cap poder.



ESCENA 6
Orgon, Damís, Tartuf

Orgon
¿Tot això que he escoltat és vertader?

Tartuf
Sí, germà meu, sóc culpable i dolent,
un infaust pecador ple de maldat,
el més gran canalla al món arribat.
Cada instant de ma vida és ple de faltes,
un garbuix de delictes execrables.
I ara, per fi, el Cel troba el moment
de castigar-me tal com jo meresc.
Faça cas al que li dic i corrents,
com un criminal, tire’m al carrer.
Aquesta vergonya no serà res
comparada amb els meus mereixements.

Orgon
(Al seu fill.)
¡Ah, traïdor! Intentes amb embulls
enterbolir la seua alta virtut.

Damís
¿Vol dir que el fingiment i la mentida
d’aquest...?

Orgon
              ¡Calla ja, ànima mesquina!

Tartuf
Deixe’l parlar, l’acusa falsament
i hauria d’escoltar els seus retrets.
¿Per què em pressuposa tanta bondat,
si desconeix d’allò que sóc capaç?
Es refia de la meua semblança
i no sóc aquell que la gent alaba.
Tothom em pren per un home de bé,
quan millor fóra dir que no valc res.
(A Damís.)
Sí, benvolgut fill, sí: titlle’m de lladre,
de miserable, d’assassí i d’infame;
aclapare’m amb mots més infernals,
que no li’ls rebatré; me’ls he guanyats.
(S’agenolla davant de Damís.)
I agenollat vull pagar la vergonya
que deu la meua vida pecadora.

Orgon
(A Tartuf.)
¡Ja n’hi ha prou!
(Al seu fill.)
              ¿Allò que diu no et commou,
cruel?

Damís
Per a mi és com aigua que plou.

Orgon
¡Calla, desvergonyit!
(A Tartuf, fent que s’alce.)
              ¡Alce’s, germà!
(Al seu fill.)
¡No respectes res!

Damís
              Pare...

Orgon
                          ¡Mut!

Damís
                                                 Ell fa...

Orgon
¡Si dius un mot més, te’n vas al carrer!

Tartuf
Per favor, no s’encolerisca més.
Abans preferisc rebre un càstig dur
que ell patisca per mi un tracte injust.

Orgon
¡Mal fill!

Tartuf
(Agenollant-se davant d’Orgon.)
              Deixe’l en pau. Agenollat
li pregue que el perdone...

Orgon
(S’agenolla també i abraça Tartuf.)
¿Perdonar...?
(Al seu fill.)
¡Quanta bondat!

Damís
              ¿Com...?

Orgon
                          Pau.

Damís
                                      ¿Què...?

Orgon
Pau, he dit.
No em sorprén gens que ara el vulgues ferir.
Sé que a casa tots li aneu en contra,
emprant mitjans i eines de tota forma
per foragitar tan sant personatge.
Quan més us capfiqueu en aquest tràfec,
més esforços faré per retenir-lo.
A més, et dic, i no vull repetir-ho,
que es casarà amb Marianna aviat
i rebaixaré els fums d’aquesta llar.

Damís
¿De fer tal cosa, en serà capaç?

Orgon
Sí, tot i que et desagrade l’enllaç.
Des d’ara mateix, et faré comprendre
que els meus designis sempre s’han d’atendre.
I ara vull que et retractes a l’instant
pregant-li perdó amb humilitat.

Damís
¿Que demane perdó a un impostor...?

Orgon
¿Et negues, rufià, fent-li afront?
¡Fora! Ix ara mateix de ma casa,
i no vull veure’t mai més de tornada.

Damís
Sí, me n’aniré, però...

Orgon
              ¡Vés-te’n ja!
¡Desagraït! ¡Mereixes viure al ras!

(Se’n va Damís.)



ESCENA 7
Orgon, Tartuf

Orgon
¡No puc tolerar que ofenguen un sant!

Tartuf
¡Déu meu, no el castigues pel mal que em fa!
¡Perdona’l com jo el perdone també!
(A Orgon.)
Quant m’enutja que davant de vosté
intenten arrossegar-me pel fang.

Orgon
(Plorant.)
¡Ai!

Tartuf
              L’agraïment que li dec és gran,
i el sol pensament de trair-lo em causa
un horror que em prem el pit sense pausa
i no puc parlar perquè em sent morir.

Orgon
(Segueix plorant.)
Reponga’s, que no el vull veure afligit.

Tartuf
Sí, millor serà concloure l’assumpte,
mes adone’s que li porte disputes.
Crec que hauria de fer-me fonedís.

Orgon
¡Com! ¿Ho diu de broma?

Tartuf
              No, vosté ha vist
com es malfien de la meua fe.

Orgon
¿Què importa? ¿No veu que el meu cor no els sent?

Tartuf
No em deixaran en pau, m’encalçaran,
i els contes dels quals ara no fa cas
pot ser que un dia proper el commoguen.

Orgon
No, això no passarà.

Tartuf
¡Ah!, les dones
saben molt bé convéncer els marits.

Orgon
No, no.

Tartuf
Per favor, allunye’m d’ací.
Només així deixaran d’atacar-me.

Orgon
Ni pensar-ho. Vosté no ha d’anar-se’n.

Tartuf
Al capdavall, caldrà que em sacrifique;
tanmateix, permeta’m que li suplique...

Orgon
Deixem el tema, si li plau.

Tartuf
              Com vulga,
mes, per prevenir una altra trifulga
i evitar sospites i xerrameques,
defugiré la seua esposa sempre.

Orgon
No, al contrari, la freqüentarà,
que m’agrada a tothom enrabiar.
I per afrontar-los encara més,
sense més tardança escripturaré
al seu nom uns terrenys de gran valor.
El Cel ha volgut que li faça el do.
¿Què em diu d’aquesta proposició?

Tartuf
La voluntat del Cel es faça en tot.

Orgon
¡Pobre home! Anem prompte a fer els tràmits
i així els envejosos restaran pàl·lids.










ACTE IV



ESCENA 1
Cleant, Tartuf

Cleant
Molt oportunament me l’he trobat
i puc dir-li el que pense ras i clar,
perquè tota la gent parla d’això
i l’escàndol no casa amb el seu nom.
No examine el fons de la qüestió,
sols em pose en la hipòtesi pitjor
per convéncer-lo que un bon cristià
com vosté l’ofensa ha de perdonar,
tot i que el jove haja estat infame
acusant-lo en fals davant de son pare.
¿Permetrà que isca de la seua llar
un fill pel greuge que li ha causat?
Li ho repetisc: l’afer escandalitza
a tot el món, no li dic cap mentida.
Crega’m i, sense retard, pose esment
a no portar les coses a l’extrem.
Sacrifique a Déu tot el seu despit
i faça que el pare perdone el fill.

Tartuf
Si fóra per mi, ho faria a gust,
car, malgrat el seu procedir injust,
tot li ho perdone, de res no el censure
i em complauria ajudar-lo, sens dubte.
L’interés del Cel, però, és un altre.
Si el fill no se’n va, hauria d’anar-me’n,
ja que, pel seu actuar tan retort,
de compartir aquest mateix trespol,
tothom malparlaria de nosaltres.
Dirien que, sentint-me jo culpable,
fingisc absoldre a qui em pot acusar
per obligar-lo així a callar.

Cleant
M’ofereix excuses acolorades
i raons que semblen massa forçades.
Per l’interés del Cel no es preocupe;
sap com castigar sense que l’ajuden.
El nostre deure és saber perdonar
sense mirar el que els altres diran.

Tartuf
Ja he dit que el meu cor l’ha perdonat
i així faig la divina voluntat,
però, després de l’escàndol de hui,
no m’ordena el Cel tindre’l de veí.

Cleant
¿I li imposa, potser, prestar orella
als disbarats que el capritx aconsella
a son pare, fins al punt d’acceptar
que li regale una gran heretat?

Tartuf
Aquells qui m’estimen són conscients
que mai no actue pel propi interés.
Totes les riqueses i fasts del món
tenen sobre mi escassa atracció.
La seua llampada no m’enlluerna,
i sols he admés una tal ofrena
perquè la finca que m’han confiat
podria a la fi caure en males mans
i, lluny de servir a Déu i al proïsme,
només seria útil a l’egoisme.

Cleant
¡Ei! No sent vosté tanta aprensió
quan d’un fill acorden l’expulsió,
i si, com diu, són molt grans els obstacles
per a viure amb Damís, és ben probable
que al Cel es considere més honesta
la seua eixida ràpida i modesta,
abans que la d’un legítim hereu.
Si no ho fa així, carregarà la creu
d’una falsa probitat.

Tartuf
              ¡Ho sent molt!
Un determinat deure pietós
que no m’està permés endarrerir
m’obliga a abandonar-lo tot seguit.

Cleant
(A soles.)
¡Quina impostura!



ESCENA 2
Elmira, Marianna, Dorina, Cleant

Dorina
Per favor, Cleant,
està transida d’un dolor fatal.
Ajude’ns a salvar-la de l’enllaç
funest que son pare li ha buscat.
Ja s’acosta Orgon; cal que ens unim
per desbaratar l’insensat capritx
que sols desgràcies ens portarà.



ESCENA 3
Orgon, Elmira, Marianna, Cleant, Dorina

Orgon
¡Ah! M’alegra trobar-vos tots plegats;
porte noves que us faran divertir,
i ben bé sabeu el que això vol dir.

Marianna
(Agenollada.)
Per Déu que coneix el meu desconsol
i, per tot el que commoga el seu cor,
li pregue, pare, que reconsidere
la seua decisió i em dispense
d’un casament que el cor em partiria,
tornant-se pur dissort la meua vida.
Si contra les esperances forjades
desitja apartar-me de qui tant ame,
agenollada li implore que em lleve
de casar-me amb un home que deteste.
No m’obligue a fer una bogeria
per no haver-me deixat cap altra eixida.

Orgon
(Entendrit.)
¡Fermesa, filla! ¡Fora la flaquesa!

Marianna
L’afecte que li mostra no m’apena.
Done-li els meus béns, me’n desprenc gustosa,
mes no li lliure la meua persona
i deixe’m passar els dies que em resten
en un convent, que ja en tinc prou, de festes.

Orgon
Quantes vocacions desperta un pare
per no permetre que uns amors avancen.
Com més et repugne el teu marit,
més mèrits guanyaràs als ulls de Crist.
Mortifica’t, doncs, amb aquest enllaç
i deixa de donar-me maldecaps.

Dorina
Mes ¿com...?

Orgon
              ¡Calla! Parla sols si et pregunte.
Estic fart que la paraula em disputes.

Cleant
Si no permets que et donem cap consell...

Orgon
Amic, els teus consells són excel·lents,
ben raonats, i els tinc en molta estima.
Em permetràs, però, que no els seguisca.

Elmira
(A Orgon.)
Veient-te actuar, ja no sé què dir.
El teu encegament és malaltís,
i estàs cap a Tartuf tan inclinat
que no vols saber què ha passat abans.

Orgon
Jo sols em refie d’allò que he vist
i sé que, per protegir el meu fill,
no has volgut desaprovar clarament
unes acusacions tan cruels,
perquè, si foren certes, de segur
que pels nervis t’hauries deixat dur.

Elmira
¿Per uns simples mots que parlen d’amor
s’ha d’ofuscar tan vivament l’honor?
¿I sols pot respondre’s a qui l’afronta
amb flames als ulls i insults a la boca?
Jo denigre aquestes reaccions
i l’escàndol no em resulta agradós.
Vull ser decent sense terrabastalls,
car no manifesta un més recte obrar
qui defén l’honor amb ungles i dents
i al menor motiu arrapa la gent.
¡Mai no actuaré d’aquesta manera!
Pense que la virtut pot ser discreta,
que una callada repulsa pot tant
com un rebuig violent i afectat.

Orgon
Ho sent, però tinc clar el que ha passat.

Elmira
Sembla greu la teua incredulitat.
Em sent, doncs, obligada a fer-te veure
la realitat perquè em vulgues creure.

Orgon
¿Veure-la?

Elmira
              Sí.

Orgon
                          Romanços.

Elmira
                                      ¿I si trobara    
la forma de mostrar-te-la a la clara?

Orgon
Contes.

Elmira
              ¡Oh! ¡Quin home! Almenys, contesta’m,
tot i que no em cregues a la primera.
Imaginem que, en un indret propici,
faig que els teus ulls ho vegen tot molt nítid.
¿Què diries del teu home de bé?

Orgon
Doncs jo diria... No diria res,
perquè això no pot ser.

Elmira
              Tant et trastorna
el teu error que em titlles d’impostora.
Pel teu bé, cal que sigues testimoni
d’uns fets que et deixaran, potser, atònit.

Orgon
Et prenc la paraula. Vejam com fas
per dur a terme el que t’has proposat.

Elmira
(A Dorina.)
Fes-lo vindre, si et plau.

Dorina
(A Elmira.)
És molt sagaç.
Serà difícil que es deixe enredar.

Elmira
(A Dorina.)
No, som bons d’enganyar per qui estimem.
L’amor propi ens fa veure el que no és.
Fes-lo baixar.
(Parlant a Cleant i Marianna.)
Ara us n’haureu d’anar.



ESCENA 4
Elmira, Orgon

Elmira
Arrimem la taula i posa’t davall.

Orgon
¡Com!

Elmira
              Necessite que t’amagues bé.

Orgon
¿Per què sota la taula?

Elmira
              Deixa’m fer;
ja tindràs temps de jutjar el meu pla.
Posa’t ací baix, que prompte vindrà,
i procura que ell no et veja ni et senta.

Orgon
Reconec que admire la teua idea.
Veurem com ixes del teatre aquest.

Elmira
Crec que no m’hauràs de retraure res.
(Al seu marit, que és sota la taula.)
Serà una situació estranya;
tu no t’enfades i mantin la calma.
No tinc més remei que ser atrevida,
si vull provocar l’escena prevista.
Així, per tal de confondre’l millor,
fingiré tindre-li un gran amor
i, a poc a poc, arribarem al punt
en què, per haver restat convençut,
rompràs a salvar la teua muller
sense exposar-la a cap perill sobrer.
És el teu interés, així que apresta’t
i... ¡És Tartuf! Silenci i que no et veja.



ESCENA 5
Tartuf, Elmira, Orgon

Tartuf
M’han dit que vosté em volia parlar.

Elmira
Sí, uns secrets li he de revelar.
Primer de res, per favor, tanque bé
i assegure’s que ací ningú no ens sent.

(Tartuf tanca la porta i torna.)

No en tenim ara cap necessitat,
d’un incident paregut al d’abans.
M’ha sabut greu que Damís el ferira
i he intentat calmar la seua ira,
però, aterrida per la sorpresa,
no l’he pogut desmentir amb fermesa.
Mes tot ha eixit bé, gràcies a Déu,
i ara ens trobem molt més segurs, com veu.
Orgon l’aprecia i no ha dubtat
a defendre la seua honestitat,
i desafia els consells malvolents,
permetent-nos estar junts tot el temps.
Per tant, sense por de ser censurada,
puc trobar-me sola amb vosté tancada,
i això em permet oferir-li un cor
que voldria ser més caut i no pot.

Tartuf
El que ara em diu és difícil d’entendre;
han canviat molt les seues maneres.

Elmira
Que mal coneix vosté el cor d’una dona,
si pel que he dit abans es desconsola,
i com ignora el que vol fer entendre,
quan se’l veu tan sense ganes defendre’s.
Sempre el pudor combat els sentiments
que ens emocionen en tals moments,
i per segur que siga el nostre amor,
d’admetre’l, en sentim torbació.
Primer lluitem, i la nostra desgana
anuncia que perdrem la batalla;
per honor, la boca nega el desig,
i quan diu no, realment vol dir .
És atrevida la confessió
i tinc poca cura del meu pudor,
mes, donat que he començat a parlar,
no callaré fins a deixar-li clar
que mai no hauria plantat cara a Damís,
ni conservat tan seré l’esperit,
mentre vosté m’oferia el seu cor,
si no beneïra la meua sort,
i que si l’he forçat a rebutjar
la boda que Orgon li ha proposat,
és perquè deteste veure partit
un cor que vull tot sencer per a mi.

Tartuf
És, senyora, un goig extrem escoltar
tals paraules de qui s’estima tant;
regalimen com mel pels meus sentits
i em fan gaudir d’un plaer exquisit.
Ser-li grat és el meu afany més alt,
el bé que m’ompli de felicitat,
mes podria creure que el seu intens
discurs és un artifici només
per a fer-me trencar l’enllaç pactat.
Així que, si em permet parlar-li clar,
em malfiaré de tan dolços mots
fins que alguna prova del seu fervor
no em faça creure en la seua promesa
i em convença dels plaers que em reserva.

Elmira
(Tus per advertir el seu marit.)
¡Com! ¿És que no li fa una mica de pena
apurar tan prest, d’un cor, la tendresa?
¿Que per a vosté no té cap valor
immolar-se en dolces confessions
i sols podrà sentir-se satisfet
quan per fi li faça els favors suprems?

Tartuf
Sóc indigne de les seues bondats
i de les paraules no em puc fiar,
car superen els meus mereixements.
Sense realitats, no em creuré res.

Elmira
El seu amor imposa els seus dictats
i em provoca un atordiment fatal.
La fúria domina els seus sentits
i és violent quan l’excita el desig.
Si ataca, ¿ja no em puc defensar
de vosté ni tranquil·la respirar?
¿És decorós tindre tan gran rigor,
voler que a tot preu reïsca l’amor
i abusar amb requeriments urgents
de la feblesa que tinc per vosté?

Tartuf
Si la meua passió creu benigna,
no em negue la prova definitiva.

Elmira
¿I com puc consentir el que em demana,
sense ofendre el Cel del qual tant ens parla?

Tartuf
Si sols el Cel al meu desig s’oposa,
superar tal obstacle poc em costa.
No cal, doncs, que reprimisca el seu cor.

Elmira
¿Els càstigs del Cel ja no li fan por?

Tartuf
Puc dissipar-li tan absurds temors,
conec l’art d’acallar aprensions.
Encara que el Cel no vol certs plaers,
tot podem negociar-ho amb ell.
Segons necessitem, hi ha la ciència
d’afluixar els nucs de la consciència
i rectificar la mala acció
amb la puresa de la intenció.
En tals secrets se la iniciarà,
solament ha de deixar-se portar.
Contente el meu desig sense penar,
que jo carregaré amb el pecat.

(Elmira torna a tossir.)

Tus molt.
             
Elmira
Sí, molt, és una gran molèstia.

Tartuf
Vol aquest caramel de regalèssia.

Elmira
És un constipat mal curat, i crec
que un caramel ací no farà res.
(Torna a tossir.)

Tartuf
¡No es calma mai!

Elmira
                                               Mai, ni tan sols de nit.

Tartuf
En fi, els seus escrúpols cal esbandir;
el que ací passe no s’ha de saber
i el mal no és tal quan s’actua en secret,
perquè només l’escàndol fa l’ofensa
i qui peca en silenci mai no peca.

Elmira
(Tossint més i donant colps a la taula.)
Al capdavall, veig que caldrà cedir,
i el que vol li ho hauré de consentir,
car d’altra manera no puc pretendre
que es quede satisfet i es vulga retre.
¡Que mal és arribar a tal extrem!
Mes, a pesar meu, el franquejaré,
perquè se m’empeny a actuar així,
quan, per no voler creure allò que dic,
es demanen proves més convincents
que m’obliguen a fer el que no dec.
Si el meu acte porta en si cap pecat,
la falta és d’aquell qui l’ha provocat
i no meua, que em limite a complir.

Tartuf
La culpa sols recaurà sobre mi.

Elmira
Però caldrà estar un poc a la mira,
car és possible que el meu marit vinga.

Tartuf
No sé per què té tanta cura d’ell;
és un home dòcil com un corder.
Aprova els nostres contactes discrets
i del que ha passat no s’ha cregut res.

Elmira
No importa. Per favor, isca un moment
i mire pertot molt atentament.



ESCENA 6
Orgon, Elmira

Orgon
(Eixint de davall de la taula.)
¡Quin home més repugnant, ho confesse!
¡M’ha deixat de pedra! ¡No ho puc entendre!

Elmira
¡Com! ¿Que ja no en vols més? ¿Estàs de broma?
Torna al teu lloc i espera’t una estona.
Les proves que tens no són concloents
i d’ací estant no te’n vas sense res.

Orgon
Mai no s’ha conegut semblant truà.

Elmira
¡Déu meu! No jutges a la babalà
i deixa’m convéncer-te abans de retre’t.
Si et precipites, no tindràs certeses.
(Fa que el seu marit es torne
a posar sota la taula.)



ESCENA 7
Tartuf, Elmira, Orgon

Tartuf
¡Ah! Tot conspira a la meua ventura.
He revisat la planta baixa amb cura
i no hi ha ningú que puga impedir...

Orgon
(Ix del seu amagatall per aturar Tartuf,
que intenta abraçar Elmira.)
¡Despai! Es deixa portar pel desig
i no és bo apassionar-se tant.
¡Ah! ¡Ah! ¡L’home de bé em vol enganyar!
¡Com s’abandona a les temptacions!
No sols la filla... ¡vol la dona i tot!
De primer, dubtava del que sentia
i pensava que el to canviaria.
Ara ja no necessite altres proves:
sóc testimoni dels seus fets innobles.

Elmira
(A Tartuf.)
He actuat contra el meu tarannà;
ha sigut vosté qui m’ha obligat.

Tartuf
(A Orgon.)
¡Com! ¿Vosté creu...?

Orgon
              Per favor, menys soroll
i isca d’ací sense dilacions.

Tartuf
El que vull...

Orgon
              Estalvie’s la xerrada
i passe ja la porta de ma casa.

Tartuf
Siga més humil en el seu discurs,
que ara mateix no es troba en lloc segur.
Puc castigar el seu atreviment,
car dispose dels mitjans escaients.
Pel que es veu, ja no recorda la carta
que m’ha lliurat perquè jo la guardara.
(Se’n va.)



ESCENA 8
Elmira, Orgon

Elmira
¡Quines paraules més amenaçants!

Orgon
El meu prestigi està en les seues mans.

Elmira
¿Què dius?

Orgon
              La finca que li he donat
un veí me la va cedir fa uns anys
perquè, en vendre-la, gastara els diners
en obres benèfiques; done fe
que la meua intenció era tal,
quan, portat per un rampell malaurat,
he cregut que un home tan pietós
acompliria l’encàrrec millor.
Una carta de l’amo dels terrenys
que ara té el farsant sota el seu poder
prova clarament les instruccions
que jo vaig rebre del benefactor
abans de morir, i deixa palés
que el meu actuar no ha sigut gens net.
Si s’escampa arreu tot aquest desori,
s’armarà escàndol i gran rebombori
i hauré de dimitir prest com alcalde,
amb el cap cot i la cua entre cames.

Elmira
Encara que has sigut molt imprudent,
crec que ja n’has tingut prou, d’escarment.
Pots comptar, per tant, amb el meu perdó,
i vull que evites el teu deshonor.
Parla amb Cleant, ell t’aconsellarà
sobre allò que has de fer en aquest cas.










ACTE V



ESCENA 1
Orgon, Cleant

Orgon
La carta em torba de mala manera;
més que cap altra cosa em desespera.

Cleant
No entenc per què li la vas confiar,
si era un document tan delicat.

Orgon
Vaig obrar per motius de consciència.
Només conéixer la seua existència,
el traïdor, amb raonaments arters,
em va convéncer que era més pertinent
deixar la carta sota el seu poder.
Així, si fóra el cas que en algun plet
em feren jurar dir la veritat,
podria ignorar-la sense pecat,
al·legant qualsevol excusa amable
de les que el Cel considera acceptables.

Cleant
La teua posició és ingrata;
el bé donat i la carta lliurada
són, a risc de ser-te massa sincer,
accions fetes insensatament.
Primer, li has permés grans avantatges,
transferint-li les teues millors armes;
després, la guerra li has declarat,
quan era tard i et calia pactar.

Orgon
¿Com m’ha pogut amagar tant de temps
una ànima falsa, un cor dolent?
Jo que vaig acollir un famolenc...
No em fiaré més de les gents de bé.
Em donaran un fàstic espantós
i faré que senten per mi terror.

Cleant
Si et plau, no sigues tan exagerat;
d’un a l’altre extrem te n’has passat,
sense guardar cap moderació,
i així defuges la dreta raó.
Ara veus que estaves equivocat
i que el posat de Tartuf era fals,
però, per corregir tan greu error,
no n’has de cometre un altre pitjor.
¿És just confondre el cor d’un miserable
amb el de tantes persones honrades?
Perquè t’ha pres el pèl, amb males arts,
un home de fingida pietat,
¿vols que tothom siga d’igual manera
i es fonga la devoció sincera?
Si generalitzes, seràs injust;
cal separar aparença i virtut,
no aventurar l’estima per capritx
i a tal fi romandre sempre al bell mig.

Orgon
Les teues paraules sonen molt bé,
però tu saps que el meu comportament,
si es fera públic, seria dubtós
i de difícil explicació.
Si es coneix la veritat, mal podré
defensar-me; sols si Tartuf s’avé
a callar, me n’eixiré sa i estalvi.
Caldrà saber el que demana a canvi.

Cleant
Per un error no et vull veure afonat;
esbrina el seu preu i fes-lo callar.



ESCENA 2
Damís, Orgon, Cleant

Damís
¿És cert, pare, que ha rebut amenaces
d’un pillet que s’oblida del bon tracte
que li ha donat i, covardament,
gira contra vosté el que ha fet per ell?

Orgon
Sí, fill meu, i sent un gran malestar;
m’adone del meu error massa tard.

Damís
Tanta insolència ha de castigar-se;
li tocaré la cara quan l’agafe.

Cleant
Més valdrà que calmes el teu impuls;
reduïm l’assumpte als seus termes justs.



ESCENA 3
Senyora Penella, Marianna, Elmira,
Dorina, Damís, Orgon, Cleant

Senyora Penella
M’he assabentat de noves terribles.

Orgon
I, a pesar meu, també són fidedignes.
Així em premien les atencions,
després que recull un necessitós,
l’allotge i el tracte com a un germà
i el cobrisc cada dia de bondats,
confiant-li la filla i uns terrenys.
Mes, com que el pèrfid en volia més,
intenta seduir la meua esposa
i, no content encara amb tal destrossa,
empra el que he posat en les seues mans
per amenaçar-me i tirar-me el llaç.

Dorina
¡Pobre home!

Senyora Penella
              No em puc creure de cap forma
que haja intentat una acció tan fosca.

Orgon
¿Com?

Senyora Penella
              Les persones de bé són envejades.

Orgon
¿Què pretén dir amb el seu discurs, mare?

Senyora Penella
Que a ta casa es gasten males maneres
i prou sé l’odi que ací li professen.

Orgon
¿I això té res a veure amb el que dic?

Senyora Penella
Quan eres menut, t’ho vaig advertir:
«La virtut, en el món, sempre és ofesa;
els envejosos moren, mai l’enveja».

Orgon
Tal sentència no fa al cas de hui.

Senyora Penella
T’hauran contat d’ell frívols acudits.

Orgon
Els meus propis ulls ho han comprovat.

Senyora Penella
Els maldients fan que no hi veges clar.

Orgon
Em trastorna els nervis. Li repetisc
que he vist jo mateix l’agosarat crim.

Senyora Penella
Les llengües tenen verí que vessar
i tard o d’hora tots l’hem de tastar.

Orgon
El que diu, mare, no té cap sentit;
l’he vist, dic jo, vist, amb els meus ulls, vist,
el que es diu vist. ¿Cal repetir-li-ho més
perquè em crega definitivament?

Senyora Penella
¡Sovint l’aparença enganya, Déu meu!
No sempre es pot jutjar sols pel que es veu.

Orgon
¿Què diu?

Senyora Penella
              És fàcil sospitar en fals
i, aleshores, el bé s’interpreta mal.

Orgon
¿He d’entendre que és una idea bona
el desig d’abraçar la meua dona?

Senyora Penella
Cal tindre motius justs per acusar;
fins a estar segur, millor esperar.

Orgon
Llavors, per assegurar-me millor,
caldria haver esperat que el trampós
se l’haguera... ¡Em fa dir bestieses!

Senyora Penella
En fi, una ànima tan pura pense
que no ha pogut fer tal barbaritat;
tot i que m’ho jures, no m’entra al cap.

Orgon
¡Acabem! La seua incredulitat
em descompon de mig a mig, ¿ho sap?

Dorina
(A Orgon.)
Les seues faltes compensen les teues:
no volies creure i ara no et creuen.

Cleant
Perdem un bell temps en coses menudes
que caldria emprar en les que ens apuren.
No podem menystenir l’amenaça.

Damís
Estime que no té cap versemblança.

Cleant
(A Orgon.)
No et fies de res; és clar que ell pretén
posar-te entre l’espasa i la paret.
La menor intriga et pot embrollar
i perdre’t en un laberint fatal.
T’ho repetisc: amb les armes que té,
no et convé dur les coses a l’extrem.

Orgon
És veritat, mes, en aquest moment,
no sóc amo del meu ressentiment.

Cleant
Fóra millor crear entre vosaltres
condicions propenses al diàleg.

Elmira
D’haver sabut que tenia tals armes,
no hauria provocat tantes alarmes.

Orgon
(A Marianna i Damís,
en veure entrar el Senyor Lleial.)
¿Qui és? Per favor, que s’identifique.
¡Sols em faltava ara tindre visites!



ESCENA 4
Senyor Lleial, Senyora Penella, Orgon,
Damís, Marianna, Dorina, Elmira, Cleant

Senyor Lleial
Molt bona nit, sóc l’advocat Lleial,
i amb el senyor Orgon he de parlar.

Damís
Ho sent, però no pot rebre ningú.

Senyor Lleial
No resultaré gens inoportú;
la meua presència li plaurà
i el tema que li he de plantejar.

Marianna
¿De què es tracta?

Senyor Lleial
              D’un tema transcendent.                   
Diga-li que em preocupa el seu bé.
Sóc, del senyor Tartuf, representant.

Marianna
(A Orgon.)
És l’advocat de Tartuf; vol tractar
d’un assumpte interessant de debò.

Cleant
(A Orgon.)
Mira qui és aquest home i què vol.

Orgon
(A Cleant.)
Potser ens voldrà reconciliar.
¿Quins sentiments li hauré de mostrar?

Cleant
(A Orgon.)
El teu ressentiment no ha d’esclatar
i, si parla primer, l’has d’escoltar.

Senyor Lleial
(A Orgon.)
Que el Cel condemne qui el vulga ofendre
i li siga tan pròsper com espere.

Orgon
(A Cleant.)
Aquest principi em resulta plaent
i presagia algun arranjament.

Senyor Lleial
Els meus pares van treballar els camps
del seus parents, que sempre he respectat.

Orgon
Lamente no recordar el seu nom
i li demane perdó per això.

Senyor Lleial
Em diuen Lleial i fa quaranta anys
que sóc un prestigiós advocat.
Allò que em correspon és explicar-li
quines penes podrien aplicar-li
si el meu representat el denuncia...
i com evitar la seua ruïna.

Orgon
¡Com! ¿Ha vingut a...?

Senyor Lleial
Senyor, no s’enfade,
que busque una solució honorable
per a tothom, també per a vosté.
El meu afecte per la gent de bé
ha fet que accepte aquesta missió,
que jo portaré amb gran discreció,
car un altre advocat actuaria
d’una manera potser menys benigna.

Orgon
Ja veig com es preocupa per mi.
Amolle, doncs, el que em desitja dir.

Senyor Lleial
La posició seua és delicada;
el senyor Tartuf posseeix la carta
que portaria les coses molt lluny,
si el jutge la llegira pels seus ulls.

Elmira
Supose que no ignorarà vosté
que el senyor Tartuf ha sigut també
part en el tracte que vol delatar.

Senyor Lleial
(Mirant fixament Orgon.)
Certament, però això no és important:
sempre acata la voluntat de Déu.
Ell no és alcalde, ni li sembla greu
la presó, perquè no té fills ni dona,
ni tan sols un nom que si es diu ressona,
ni llogaters, ni negocis, ni casa.
¿Quines mercès perdrà per comparança
a qui en la vida ho aclapara tot?

Orgon
No és un delicte cometre un error.

Senyor Lleial
Això, senyor, i li parle amb franquesa,
planteja problemes d’alta agudesa.
¿És errar que un bé destinant als pobres
es mantinga en secret amagant proves?
¿És errar que just abans de casar-se
el seu futur gendre se’n faça càrrec?
Crec que no m’hauré d’acalorar massa
per provar la falsedat i l’estafa.

Orgon
Vosté tindrà proves; jo, la raó.

Senyor Lleial
¿Quina raó? ¿La seua? ¡Es confon!
La raó, sense una prova segura,
és tan sols una simple conjectura.

Orgon
Sols té raó qui diu la veritat,
no aquell qui millor sap argumentar.

Senyor Lleial
¿Que vosté s’estima la veritat?
D’una manera tèrbola ha obrat.

Damís
¡Eh! ¡Guarde les formes, desvergonyit!

Senyor Lleial
(A Damís.)
No m’ofenga, que res no li he dit.
Prou bé sap que sols m’adrece a son pare.

Cleant
(Al Senyor Lleial.)
¿I no podríem arribar a un tracte?

Senyor Lleial
(A Orgon.)
Per descomptat, el meu client no vol
que aquest assumpte acabe en un dol.
Per tal motiu li demana, a canvi
de conservar un silenci magnànim,
ser gràcies al seu partit alcalde
i poder rellevar-lo d’aquest càrrec.
Crega’m, la proposta és molt generosa
i, a la llarga, li serà profitosa.
El senyor Tartuf espera al carrer
tindre coneixença del seu parer.
Si passada una hora no hi ha resposta,
caldrà que actuem tal com ens pertoca.

Dorina
Ací tenim un altre home de bé.
L’advocat és igual que el seu client.

Damís
Pare, muntaré un ciri, si aquest...

Senyor Lleial
Faig sempre el meu treball com millor sé.
(A Orgon.)
Adéu, que el Cel l’òmpliga d’alegria...

Orgon
... i els confonga a vosté i a qui l’envia.



ESCENA 5
Orgon, Cleant, Marianna, Elmira,
Senyora Penella, Dorina, Damís

Orgon
Bé, mare, ¿en té prou, amb el que ha vist?

Senyora Penella
El meu cor ha restat esbalaït,
fill meu, però cal controlar l’orgull
i complaure el menyspreable Tartuf.
L’honor de la família ho reclama.

Orgon
És un impostor el qui m’amenaça,
per deixar-li jo les portes obertes
en refiar-me de les aparences.
S’ha desencadenat un vendaval
per culpa del meu capritx obstinat,
i, abans que vinga a arrossegar-ho tot,
he d’esmenar tan lamentable error.

Cleant
Sospesa bé els pros i contres del cas.

Orgon
L’infame sap quan pega el mal que fa.
No m’ha deixat marge de maniobra
i així m’aboca a la seua proposta.

Damís
No puc capir que se n’isca amb la seua.

Orgon
La «seua», en aquest cas, també és la «meua».

Elmira
¿Creus que el teu partit et recolzarà,
si proposes Tartuf de candidat?

Orgon
M’he guanyat al partit un gran respecte
que no es deu, però, tan sols a l’afecte.
Després d’acontentar tanta gent,
no poden negar-me el consentiment.
Així que m’arriscaré a avançar
el que el partit decidirà més tard.

Dorina
(Aguaitant per la finestra.)
Mira’ls com de bé s’entenen els dos.
Quina parella en fan, de vividors.

Orgon
Bé, per favor, cal que em deixeu a soles
i aviseu Tartuf, que ja toquen hores.



ESCENA 6
Tartuf, Orgon

Tartuf
M’han dit que ha pres una decisió.

Orgon
(Parlant amb molta seguretat.)
No m’ha deixat molta elecció.
Després de tot el que he fet per vosté,
m’amenaça sense cap mirament.

Tartuf
Sols demane allò que em sembla just.

Orgon
Ho mire com ho mire, és un furt.
Sóc alcalde perquè m’ho he guanyat,
i no vol deixar-me continuar.

Tartuf
¿Què em diu d’allò que li he proposat?

Orgon
Tot el que li diré serà forçat,
perquè no m’ha deixat cap altra eixida.
Serà el nou candidat a l’alcaldia,
mes jo sé que sols vol aprofitar-se
del càrrec, tal com ha fet amb nosaltres.

Tartuf
Celebre que arribem a tan bon pacte;
sempre he somiat ser un bon alcalde.
És una solució pertinent.

Orgon
Ho seria, si no fóra estrident.
Sap molt bé com enganyar tothom,
i això no em sembla que siga tan bo.

Tartuf
És un càrrec al qual també tinc dret.

Orgon
Doncs no conec els seus mereixements.

Tartuf
Si es creu superior, està enganyat.
Sé com és i del que ha sigut capaç.

Orgon
He treballat molt dur pel bé del poble...

Tartuf
... i pel seu propi bé, que en tinc, de proves.

Orgon
Els terrenys li’ls he cedit a vosté.

Tartuf
¡Mes no era això el que calia fer!
La carta diu que els destinara als pobres
i mai no ha fet públiques les proves.

Orgon
(Ha perdut ja la seguretat en si mateix.)
Ha sigut un error que estic pagant.

Tartuf
Gràcies a mi, li eixirà barat,
perquè li evitaré la vergonya
que el poble conega la seua ronya.
I així podrà, com jo, representar
el seu paper en un món de farsants.
Vosté diu de mi que sóc mentider
i, del seu engany, no en vol saber res.

Orgon
Jo sóc molt diferent; em penedisc
del que he fet i el pecat em fa patir.

Tartuf
¿I per què s’avé a fer amb mi un tracte,
a fi de tapar els seus dolents actes?
Si tan pur és, done la cara i pague
pel que ha fet i no em deixe ser alcalde.

Orgon
Tot ho faig per defensar la família,
que no penen per la meua desídia.

Tartuf
La seua família sap molt bé
que utilitza arguments poc convincents,
i no pregunten ni miren on cal
per tal de defugir la veritat.

Orgon
La veritat, a voltes, pesa molt.

Tartuf
Llavors ¿per què he de ser jo l’impostor?
Vosté i els seus parents també mantenen
les aparences que més els convenen.

Orgon
Nosaltres ens guiem per uns principis...

Tartuf
... i els adapten quan no els semblen propicis.

Orgon
Jo seria incapaç de seduir
l’esposa de qui tan bé m’ha acollit.

Tartuf
Done-li la culpa al seu abandó:
una dona així necessita amor.
Si el món fóra un poc just, meua seria,
i el sòl que xafara jo besaria.

Orgon
És desvergonyit i desagraït;
quan parla, sempre m’intenta ferir.

Tartuf
(Aguaitant per la finestra
i amb un to amenaçant.)
La nit és fosca, el fred de l’hivern
empeny la gent a posar-se a cobert.
Així, ja ningú no resta al carrer.
Tothom vol dormir. Jo no dormiré
fins que la meua hora siga arribada
i la llarga espera recompensada.
(Girant-se de sobte cap a Orgon.)
Ni jo sóc un sant, ni tampoc vosté,
però, quan pequem, ho fem en secret,
perquè prou bé sabem els dos que el mal        
no existeix quan es manté amagat.
(Mira Orgon desafiant.)
¡Vull que em diga si tinc o no raó!

Orgon
(S’agenolla davant de Tartuf
i li besa la mà.)
La voluntat del Cel es faça en tot.



FI

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada