Una de les escenes més memorables de la història
del cine és aquella en què Audrey Hepburn, en el paper de Holly Golightly,
canta Moon
River de Henry Mancini, en la pel·lícula de Blake Edwars Breakfast at Tiffany’s.
Hi és concentra l’emoció d’una música
poderosament nostàlgica, amb la tendresa i vulnerabilitat de Holly, que mentre
canta esdevé un ésser profundament desvalgut i solitari. Quan Paul Varjack (George
Peppard) s’aboca a la finestra, ella segueix cantant, perquè està tan abstreta
que no s’adona de la presència del veí. En eixe moment sents tota la força de
l’amor en la mirada de Paul, però també el seu desconcert davant del misteri
que amaga una dona que, si li havia semblat extravertida, ara se li apareix plena
de melangia.
El guió de la pel·lícula és una adaptació lliure
de la novel·la homònima de Truman Capote. Aquest autor ens va deixar unes
quantes novel·les extraordinàries, a més de l’esmentada: Altres veus, altres àmbits, L’arpa
d’herba i A sang freda. És un
autor nascut al sud d’Estats Units, com Faulkner, Carson McCullers, Eudora
Welty, etc. Tots aquests escriptors presenten uns trets comuns: una visió
decadent del món, la presència de la maldat, l’enlluernament davant d’una realitat
tèrbola i sòrdida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada