UN POC DE MÚSICA SOUL

La música soul combina elements del gospel i del rhythm and blues, i va sorgir en un moment en què líders com Martin Luther King lluitaven pels drets civils i la música adquiria un valor simbòlic dins del context social. Els grans pioners, com Sam Cooke, Ray Charles o James Brown; el mític segell Stax amb Otis Redding, Sam & Dave, Rufus Thomas o Isaac Hayes, o el fenomen Motown amb The Supremes, Gladys Knight & The Pips, The Temptations, Stevie Wonder o Marvin Gaye; passant per la revolució soul d'Aretha Franklin fins a l'escena neo soul més recent amb Amy Winehouse, Erykah Badu o Jill Scott, formen part de la història d'aquesta música i de la seua evolució.

M'agraden especialment Aretha Franklin, Marvin Gaye, Otis Redding, Ray Charles i James Brown.

Us convide a gaudir d'aquests músics extraordinaris:

Ací teniu "Respect", d'Aretha Franklin, que et deixa sense paraules:

I ara la cançó dels Beatles "Yesterday", interpretada per Marvin Gaye, que la transforma en una obra d'art superior a l'original, plena de força i matisos impensables:

Tot seguit podeu gaudir de "Try a little tenderness", d'Otis Redding, d'una intensitat estratosfèrica:

No m'he oblidat de Ray Charles, un dels músics més importants de la història de la música popular:

I acabarem amb James Brown, una fúria indomable que encomana vitalitat:

BOB DYLAN EN 1964

No m'interessa en absolut el divisme, sinó la senzillesa del geni que fa coses grans però que no s'està de comportar-se com un humil aprenent. Tots som aprenents de tot i la intel·ligència ens obliga a dubtar d'allò que sabem i a admirar l'esforç d'aquelles persones anònimes que intenten fer la seua faena ben feta. L'art és una obra humana al servei dels altres i, per tant, ningun artista hauria de sentir-se superior al proïsme per la seua capacitat de crear bellesa i suscitar l'admiració general, sinó més aviat donar les gràcies pel do que té i tractar de perfeccionar-lo a fi que no es llance a perdre un tresor tan preuat.

Tanmateix, és ben conegut que molts artistes són donats al divisme, bé siguen cantants, actors, escriptors, etc., fins al punt que de vegades s'allunyen de la realitat i rebaixen el nivell d'exigència que un creador ha de mantenir sempre ben alt. Cauen en la autocomplaença i això és el principi de la seua pèrdua de creativitat.

Bob Dylan, per exemple, és un dels representants més eixerits de la música popular de tots els temps, però hi ha molta diferència entre aquell jove que cantava al Festival de Newport l'any 1964, que vessava vitalitat i qualitat per tots els costats, del cantant actual, que ni tans sols saluda al públic i es limita a mirar-lo des de la seua torre de cristall. L'edat no l'ha fet més savi, sinó més distant.

CANÇÓ SENSE PENA

A Josep-Antoni Fluixà

Si és lluna creixent

i la primavera comença,

aviat arribaran

les clares nits

que la tarongina convoca

per tu, per mi i per tots

els qui encara creiem

en el seu perfum clement.

Si el cel s’ennuvola

i la Lluna es retrau,

defugirem la tristor

regraciant la pluja

que ens desperta els cors

atuïts pel fred

de l’hivern més llarg

que en guardem memòria.

Si les oronelles retornen

i la pena perdura,

les deixarem fer niu

sota el ràfec ennegrit

de la nostra teulada,

i festejarem aquell somni

que vagareja perdut

pels volts de les estacions.

"LA PASSIÓ SEGONS SANT JOAN", DE J. S. BACH

Hi ha, a les composicions de Joan Sebastià Bach, un sentit de la religiositat tan sublim, que no cal ser creient per captar en tota la seua profunditat el que significa aquest sentiment per a algunes persones que estan convençudes de l'existència d'un ésser superior. El déu de Bach és un déu bondadós, que ens convida a gaudir d'una pau que ell ens ofereix d'una manera indulgent, perquè és conscient de les nostres debilitats humanes.

Recorde com vivíem els xiquets de la meua generació la Setmana Santa pels volts dels anys 60, i recorde perfectament l'omnipresència de l'església a totes hores del dia, a través de la televisió, de les processons, de la visita als monuments, dels actes religiosos, etc. Res d'això no era tan natural com la música de Bach, que emociona perquè no ens imposa un déu inflexible, sinó un altre que vol ser amic nostre.

Setmana Santa d'Alzira

Uns dels moments més intensos de la música de Bach per a Setmana Santa es troba en les seues passions, de les quals la més famosa és la de Sant Mateu, però l'apertura coral de la Passió Segons Sant Joan és un dels monuments més extraordinaris que ha concebut una ment humana en homenatge al seu creador. Cadascú que l'enfile per on millor li vinga, però ací hi ha molt d'amor, moltíssim d'amor.