La
inspiració està molt mal vista. En general, quan a un artista li pregunten si
creu en ella, respon negativament o amb aquest lapidari: “Quan arribe la
inspiració, que em sorprenga treballant”. Malgrat aquesta descreença
generalitzada, que condemna la inspiració a un profund desprestigi, jo sóc dels
qui encara la defenen, plenament convençut de la seua importància, perquè se’m
fa impossible escriure dues línies mínimament satisfactòries si les muses no em
visiten.
Potser
els qui tant malparlen de la inspiració ho fan perquè consideren que té més
valor atribuir a l’esforç i a la constància el resultat de la seua activitat
artística. I és cert que no té molt de mèrit agrair al do d’estar inspirat
l’autoria d’una determinada obra, ja que això és tant com fer-ne responsable a
l’atzar. Però les coses són com són i, al remat, el que importa és que la
creativitat artística funcione i apareguen noves obres d’art.
Mozart
deia que, quan componia, era com si algú li dictara. Aquesta és una de les sensacions
que més ens criden l’atenció als qui creiem en la inspiració: quan acabem el
nostre treball ens costa d’acceptar que l’hem fet nosaltres. És com si durant
la seua composició actuàrem com uns mers intermediaris i, per tant, ens costa
reconéixer-nos com a responsables de l’obra ja enllestida.
No
es tracta pas de buscar cap explicació esotèrica a un fet que, a parer meu, és
molt natural: en la creació artística es despleguen unes forces que són fora
del nostre control i, a més, es presenten d’una manera molt barrejada. Hi ha un poc de
pensament, un pessic de sensacions, un grapat de sentiments, etc. A la fi, aquestes forces són tan inaprehensibles que el
producte final resta fora de la nostra voluntat i de la nostra capacitat de
raciocini o, si més no, hi juga un paper molt important un component que no és la voluntat
ni la raó.
Això que queda fora de la voluntat i la raó, i resulta determinant en la creació artística, jo ho anomene inspiració, que és molt capritxosa. Sempre resta enllà del nostre abast i, per tant, quan té la bondat de visitar-nos, no podem negar-li l'esforç necessari per a estar a l'altura de les seues exigències.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada