Sempre resulta grat visitar de nou
Peníscola. No cal dir que hi podem menjar uns arrossos excel·lents, a més de recórrer els seus carrers costeruts i estrets i de visitar el castell de
l’antipapa Benet XIII, més conegut com el Papa Lluna: eixe aragonés tan
cabut que no va renunciar mai a la seua legitimitat papal, tot i que a poc a
poc li van donar l’esquena els poderosos que el recolzaven, quan va deixar de
ser-los útil.
Del Papa Lluna, només en queda el crani, que
va ser declarat Bé d’Interés Cultural per les autoritats aragoneses, en
recuperar-lo després d’un robatori. La resta del seu esquelet va ser llançada a
un barranc per les tropes napoleòniques durant la Guerra del Francés. Pobre
Papa Lluna, ni després de mort l’han deixat tranquil: així és com es paga la
fidelitat a unes idees.
És sabut que el tret més característic de la
personalitat del Papa Lluna era l’entossudiment (“mantenerse en sus trece”),
fins al punt que Sant Vicent Ferrer, segons conten, després d’intentar
convéncer-lo inútilment perquè renunciara al papat, va sublimar la seua
impotència amb una maledicció: “Per a castigar l’orgull del Papa Lluna, algun
dia, amb el seu cap, hi jugaran els xiquets com si fora una pilota”. I no anava
mal encaminat el predicador, amb la seua profecia tan cruel. Potser resulta una
mica comprensible que Sant Vicent Ferrer s’enutjara tant, ja que un sant tan
miracler i tan eloqüent com ell no va ser capaç de portar Benet XIII del
ramal.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada