divendres, 27 de març de 2015

"REMORDIMIENTO", DE JOSÉ HIERRO

M'agrada molt aquest poema, i més com el recita el seu autor, José Hierro, gran poeta de la generació dels 40. La poesia social és molt difícil de fer, perquè si se te'n va la mà esdevé panfletària o massa evident, i perd el misteri que és propi d'aquest gènere literari. José Hierro és un dels grans poetes de la poesia social de postguerra.

dimecres, 18 de març de 2015

SUBTILS DESENGANYS

Berfull
Aviat arribarà una altra primavera
i res no canviarà. El temps a poc a poc
iguala totes les estacions i fa que l’hivern
no desperte aquella infantil tristesa.
Som sense ser, perquè hem aprés
la resignació de les hores mortes,
a manllevar sensacions gastades
com retalls plàcidament inútils.
No sembla un somni la vida, després
de tantes pèrdues i caigudes. És real
el buit que resta quan s’estimben
les torres de la nostra innocència.
Som sense ser, entre altres raons,
perquè hem perdut la impaciència
de l’espera i després de l’espera
l’emoció inaugural del començament.
Subtils desenganys, passions impossibles,
ens han fet un poc savis, i des de la distància
del temps que se’n va, amb ironia,
mirem la vida gairebé sense por.

divendres, 6 de març de 2015

LAMENTO

Ese lado oscuro del mundo que tanto admiro
me hace gozar la intimidad de un vacío amable;
o ese leve palpitar de una sombra que emerge
tan solo un minuto,
cuando más necesario me parece
afrontar la vida como un misterio.

No puedo aceptar tanta certeza,
que entre miles de palabras no quede ninguna por descubrir.
Y no lo acepto, porque el significado exacto
de este breve encuentro en la noche
no podrá nunca asemejarse
a aquellos otros ya sabidos.

Y me siento feliz de vez en cuando,
probando aquí y allá fútiles esperanzas.
Y no niego la evidencia de esta pena que me ahoga,
pero a menudo aprovecho un momento
para expandirme a lo largo y ancho
de una noble verdad casi minúscula.

Si me iluminan imprevistas estrellas
o me someto a la anárquica intermitencia de los instantes,
me libero de ataduras y renazco,
hijo de mil padres que un día intentaron
hacer de mí un buen soldado.
Mas no quise luchar y ahora lo siento.