El Molló de Miramar de les muntanyes de Carcaixent
ÀNIMA IMMORTAL
John Keats
Si la vida no fa
mal, el món és mentida,
però pot ser
veritat un miracle;
prou bé ho saben els
qui professen
una saviesa atenta
a la bondat i l’encís.
Hi ha prodigis que
tempten la realitat
fins a
l’encantament,
i la natura
meravellada s’apresta
a saltironar amb l’imprevisible.
Són forces ocultes
que s’obstinen
a fer present l’objecte
del desig,
que de primer
semblava impossible
i s’ha tornat
esperança complida.
És la gràcia que proclama la seua arribada,
en un moment donat,
per a anunciar-nos,
mitjançant un
devessall de llàgrimes,
l’aparició d’una
nova bellesa.
No sempre són
delicades les paraules
que el poeta fa i
refà quan es capfica.
És estranya la
puixança creadora
i a vegades cal ser
prosaic perquè el poema
no desdiga de
l’emoció que el commou.
Cada vers és l’intent
d’encendre una llum
sense proclamar-la,
de retindre el cant
en la punta de la
llengua fins que l’odi
esdevinga fecunda
tristesa, de fer que la vida
parle per si
mateixa i les paraules es tornen
minerals en prendre
el gust de cada cosa.
La poesia és una
visió delerosa
d’abraçar
l’univers, que fretura
el rapte d’una
ànima que mai es cansa,
ni tan sols en els
moments infaustos,
de buscar un déu
que la faça immortal.

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada