ÀNIMA IMMORTAL
1
Si la vida no fa
mal, el món és mentida,
però pot ser
veritat un miracle,
prou bé ho saben
els qui professen
una saviesa atenta
a la bondat i l’encís.
Hi ha prodigis que
tempten
la realitat fins a
l’encantament
i la natura meravellada
s’apresta
a saltironar amb
l’imprevisible.
Són forces ocultes
que reïxen
posant en obra un
objecte del desig
que de primer
semblava impossible
i s’ha tornat
esperança complida.
És la gràcia que
declara la seua arribada,
en un moment donat,
per a anunciar-nos
l’aparició d’una
nova bellesa.
2
No sempre són
delicades les paraules
que el poeta fa i
refà quan es capfica.
És estranya la
puixança creadora
i a vegades cal ser
prosaic perquè el poema
no desdiga de
l’emoció que el commou.
Cada vers és una
manera de copsar,
a l’abric del poder
creador dels mots,
allò que tan sols
s’entreveu
i necessita un nom
per a ser conegut.
La poesia poa en el
subconscient
inquietuds perdudes
enmig del temps i fretura,
en la seua
aspiració a abraçar l’univers,
del rapte d’una
ànima que mai es cansa,
ni tan sols en els
moments infaustos,
de buscar un déu
que la faça immortal.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada