 |
| "Juny ardent", de F. Leighton |
Quina bellesa hi ha en la qui espera
i no s'impacienta perquè encara ignora
que la mar plana es pot embravir.
Dorm apaciblement i cap somni
no li encomana el neguit. El temps
transcorre en silenci per sobre les descurades gases
que envolten el cos confiat. La primavera
expira i s'obri pas un estiu incert;
no cal tenir pressa a arriscar-se,
pot durar una mica més aquesta innocència
que acarona amb tendresa els cabells embullats,
mentre el sol s'aixeca imponent
per anunciar els dies venidors;
aquells que han de parlar i no callaran,
encara que les paraules sobren. No callaran,
ni quan l'amor tot ho arrossegue
i res no torne mai a ser igual.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada