PUNTA ESMOLADA

"Nº 8", de M. Rothko

És aquest foc l’indici d’una extinció

que es consumarà quan l’última flama

s’apague perquè ja no quede amor sobre la Terra.

Hi ha qui busca la tendresa entre deixalles

que altres han rebutjat, i en recompondre's

reclama allò que li han negat

els qui tot ho neguen perquè són déus

que no miren de reüll la cara més fosca del pecat,

sinó amb la vehemència dels creients.

Cal fer de la destrucció un art perfecte,

que cada pinzellada travesse el llenç

i així els versos encara no escrits fulminaran

d’un colp totes les mentides que fan mal,

fins i tot aquelles que ens van contar

quan era possible refiar-nos dels innocents.

Que no som una barreja de colors imprecisa.

Creieu-me: els millors pintors han sabut reflectir

la nostra veu cansada d’expressar un neguit permanent.

I si ara prenc aquesta punta esmolada i escric,

és perquè el meu dolor tímidament s’amagarà

si encara li trobe paraules enceses al meu desig.