dissabte, 20 d’abril del 2013

EL TARTUF DE LA JOVE COMPANYIA D'ENTRENAMENT ACTORAL

Ahir vaig assistir a la representació del Tartuf de Molière, a càrrec de la Jove Companyia d’Entrenament Actoral, que va tenir lloc al Teatre D. Enrique de Carcaixent.
L’originalitat de la proposta rau en què l’obra es representa a la manera característica de la Commèdia dell’Arte. Com és sabut, aquest gènere còmic, que va nàixer a Itàlia al segle XVI i va ser molt popular en altres països durant el segle XVII, té com a trets essencials el moviment continu dels actors, la improvisació i la creació d’uns personatges estereotipats. Molière va ser un gran admirador de la Commèdia dell’Arte i resulta indubtable la influència que va tenir en la seua activitat com a intèrpret i autor, tot i que el seu teatre no pot adscriure’s en aquest corrent. Personatges del Tartuf com Dorina, Orgon i Cleant estan inspirats en alguns dels estereotips del dit gènere.
Per tant, sembla força interessant adaptar una de les millors comèdies de Molière a les convencions d’un gènere que no és el seu, i així mostrar-la d’una manera distinta a la que estem habituats. Això suposa acurtar el text i alleugerir la força psicològica dels personatges, per tal de potenciar el teatre físic i una comicitat més surrealista i col·lectiva. La proposta és atrevida, però si el resultat és bo, com passa en aquest cas, benvinguda siga, perquè sóc partidari de la interpretació subjectiva i lliure de les obres d’art. És la millor manera d’evitar el seu anquilosament i facilitar la seua actualització.
El treball del director i dels actors és excel·lent, així com el vestuari. M’agrada molt la interpretació de Doreta (alter ego de Dorina) que fa l’actriu carcaixentina Isabel Martí, que en tot moment sap donar-li al seu personatge la gràcia i el ritme requerits.
Sóc un admirador de Molière i del Tartuf, obra de la qual he fet una versió adaptada, en vers, i per a mi resulta fonamental el text. Però la grandesa del teatre és que, gràcies a la seua capacitat de trasmudar-se, en un moment donat pots trobar-te davant d’una versió totalment distinta a la que admires, i et sorprens de comprovar que també t’agrada. I és que els clàssics tenen això, que poden tocar-te el cor de moltes maneres, si se’ls entén bé i se’ls tracta amb el respecte degut, com ha fet la Jove Companyia d’Entrenament Actoral amb el Tartuf.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada