Dissabte passat vaig assistir a la
representació de la tragèdia d’Eurípides, Hècuba, al Teatre Principal de
València. Una vegada més vaig poder comprovar per què els clàssics mereixen tal
nom. L’actualitat de l’obra resulta incontestable: Hècuba demana justícia i com
que no li la donen, perquè Agamèmnon és un rei covard, venja la mort del seu
fill pel seu compte. Ella ho ha perdut tot en la guerra: el seu marit, la seua
filla, el seu palau, el seu regne, i l’han esclavitzada i exiliada, tot això ho
accepta perquè la guerra era a mort i d’haver-la guanyada ella haguera fet el
mateix, però es revolta furiosament contra la mort del seu fill en mans d’un
amic de la família, el rei de Tràcia, al qual li l’havien confiat perquè
tinguera cura d’ell durant la guerra. El rei amic, traint la promesa donada, per
apoderar-se del seu or, va assassinar el seu fill. Hècuba no pot
suportar aquesta vilesa, perquè els éssers humans necessitem justícia com el
pa: és l’única cosa que ens queda quan ja ho hem perdut tot.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada