 |
| "Home amb una pipa", de P. Cézanne |
Entre el que hem viscut i el que ens espera,
és possible escindir un bocí de temps,
a penes el breu centelleig d'una idea
que ens fa conscients de la baixada;
de la desraó en què ens movem.
Allò que vam tenir l'atreviment de pensar
que era nostre, ara ho contemplem
lliure d'afegits, perquè és real i no admet
ornaments ni apocades disculpes.
És el que resta després de tants anys.
I és horrible aquest penúltim sopar
que ens correspon celebrar sense profit,
acaronant amb les mans les despulles
dels antics somnis. És horrible i bell
saber que un dia vam ser capaços de somiar tant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada