Tot artista busca tenir una veu pròpia a
través de la qual poder canalitzar la seua creativitat. Perquè pot existir l’impuls
creatiu, la possessió d’idees engrescadores, el perfeccionament tècnic, però
res d’això no serà suficient per aconseguir l’excel·lència artística si un no
és capaç d’expressar-se d’una manera característica, que la diferencie dels altres.
Per tant, tot artista ha d’aconseguir una
certa originalitat, però ho ha de fer d’una manera equilibrada, natural, com
una conseqüència lògica de la seua personalitat i no com una exacerbació del
seu jo. Sobre l’originalitat, Gaudí va fer algunes reflexions molt interessants, com ara: “l'originalitat no s'ha de buscar", ja que considerava que llavors corria el perill d'esdevenir extravagància. No és difícil, doncs, endevinar que -en la seua concepció de l'art- calia defugir la sofisticació i retornar a l'origen, que és tant com reivindicar “la simplicitat de les primeres solucions”.
Certament, el gran arquitecte modernista va
ser plenament coherent amb aquestes idees. Per això, el que més sorprén de la seua
obra és l’aparent senzillesa, malgrat el seu barroquisme. En efecte, les seues obres modernitzen una
tradició mil·lenària, però no ho fan mitjançant solucions rebuscades, sinó
adreçant la mirada vers la natura. Així, Gaudí considerava que “el gran llibre,
sempre obert i que hem de fer un esforç per llegir, és el de la Naturalesa, i
els altres llibres es prenen a partir d'ell, i en ells es troben els errors i
males interpretacions dels homes”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada