Acabe de veure "Magical Girl", de Carlos Vermut, y m'ha semblat una pel·lícula notable. Una atmosfera onírica envolta el film, tot i que la crisi econòmica actual està molt present en ell. El tema fonamental de la pel·lícula és, a parer meu, la línia tan feble que separa la normalitat de l'anormalitat, la bondat de la maldat. Un professor que es troba en l'atur, ven els seus llibres per aconseguir uns quants euros que li permeten tirar endavant, junt amb la seua filla, que pateix una malaltia terminal. Però arriba un moment en què travessa la línia i li fa xantatge a una dona per traure-li els diners que necessita per poder acontentar l'últim desig de la xiqueta. La dona que és amenaçada, per evitar que el seu marit s'assabente que li ha estat infidel, desenterra el seu passat terrible, i quan se sent desesperada demana ajuda al seu vell professor de l'institut, amb el qual va mantenir una relació que no es fa explícita en cap moment, tot i que resulta palés que és en eixa relació on rau el trastorn d'una i de l'altre. Res no és definitiu, tot sembla provissional: el professor pot ser un professor, un pederasta i també un assassí. El pare pot ser el millor pare del món i alhora un miserable capaç d'amenaçar una dona trastornada. La filla és una xiqueta innocent i malalta, que amb els seus capricis desencadena un drama. La dona, quan té problemes, no troba en la normalitat del present ajuda, i ha de tornar al seu passat més fosc per poder solucionar-los. És com si res no poguera estar en el seu lloc: un bon retrat de la nostra època.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada