diumenge, 20 de maig del 2018

"L'INFINIT" DE LEOPARDI


Sempre em fou benvolgut aquest solitari tossal
i aquesta tanca, que una gran part
de l'últim horitzó no em deixa veure.
Quan, assegut, contemple inabastables
espais al lluny i sobrehumans
silencis de fondíssima quietud,
el pensament em subjuga tant que per molt poc
el cor no se m’espanta. I, com que el vent
murmureja enllà de la bardissa,
l’infinit silenci a aquesta veu
vaig comparant, fins que em sobrevé l'etern,
les estacions mortes, i també la present,
amb el seu so encara viu. Així, aquesta
immensitat inunda el meu pensament
i naufragar m'és dolç en aquesta mar.
(Traducció de Robert Cortell)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada