La música és tan diversa i, alhora, tan igual en la seua manera d'arribar dretament al cor, que podem passar d'un cantant de música popular a Bach sense patir cap daltabaix. Són estils molt diferents, que exigeixen intèrprets amb carcaterístiques diverses, però -si deixem de banda els prejuís, que sempre destorben- podrem gaudir d'ells per igual, perquè hi ha molta poesia, una gran intensitat, en Brel, Raimon, etc., i en la seua forma de cantar, però és impossible no emocionar-se escoltant el quart moviment de la Cantata BWV 140 de Bach: el tenor (Kurt Equiluz) ens desvela la partitura lentament, perquè hi ha un missatge de pau i amor tan universal que necessita ser lliurat solemnement perquè tothom s'adone de la seua importància. Brel i Raimon canten d'una manera esgarrada; en canvi, el tenor Equiluz, sota la direcció del mestre Harnoncourt, és d'una pulcritud total i així serveix un ideal de bellesa artística força diferent, però quanta veritat hi ha en les seues interpretacions. Bona música, la que us oferisc en aquesta entrada, perquè l'escolteu com si fóra una nadala.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada