Confegir un sonet és una pena
per al poeta que aspira a ser lliure
i, quan li arriba l’hora d’escriure,
defuig fer-ne, del vers, pesant cadena.
Però l’art és sempre una ofrena
que necessita llarguesa en el viure
i un àgil torsimany prest a transcriure
els mots que una llampada li ordena.
Prou sovint, per tant, no pot el poeta
elegir la mètrica dels poemes,
ni tan sols el sentiment que el trastoca.
I així el sonet esdevé una feta
d’aquell qui, pres per volences extremes,
repoleix el dolor que li pertoca.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada