1
Malgastem massa
temps ignorant
la perversitat dels
dies que passen
sense deixar
rastre, entretinguts
en la placidesa de
les hores mortes,
dedicades a
contemplar l’horitzó.
És com si tot
haguera de tindre lloc
lluny de nosaltres,
en un paratge remot
d’emplaçament
incert, i viure
fóra només esperar
allò que volem ser,
i no l’esforç tenaç
de ser-ho.
2
Quan el no-res es
cansa d’esperar,
totes les preguntes
troben resposta:
les esperances
d’ahir esdevenen
fatigada invenció
que enardia el desig
i el portava enllà
de la certesa.
Ara som el que
resta d’aquella fugida,
un desviament cap
al camí de tornada,
la resignació a una
clarividència
que no pot confiar
en el que vindrà
quan ja sap tot el
que no ha vingut.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada