Hi ha, a les composicions de Joan Sebastià Bach, un sentit de la religiositat tan sublim, que no cal ser creient per captar en tota la seua profunditat el que significa aquest sentiment per a algunes persones que estan convençudes de l'existència d'un ésser superior. El déu de Bach és un déu bondadós, que ens convida a gaudir d'una pau que ell ens ofereix d'una manera indulgent, perquè és conscient de les nostres debilitats humanes.
Recorde com vivíem els xiquets de la meua generació la Setmana Santa pels volts dels anys 60, i recorde perfectament l'omnipresència de l'església a totes hores del dia, a través de la televisió, de les processons, de la visita als monuments, dels actes religiosos, etc. Res d'això no era tan natural com la música de Bach, que emociona perquè no ens imposa un déu inflexible, sinó un altre que vol ser amic nostre.
Uns dels moments més intensos de la música de Bach per a Setmana Santa es troba en les seues passions, de les quals la més famosa és la de Sant Mateu, però l'apertura coral de la Passió Segons Sant Joan és un dels monuments més extraordinaris que ha concebut una ment humana en homenatge al seu creador. Cadascú que l'enfile per on millor li vinga, però ací hi ha molt d'amor, moltíssim d'amor.
 |
| Setmana Santa d'Alzira |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada