INVENTARI
La vida va a la seua,
però la voldríem distinta,
i tendim a considerar
que res pot contradir
els nostres propòsits més estimats
o que són motius d’una gran fe.
Per això, quan els tenim a l’abast,
ja els gaudim com a complits.
És tan fastigós el conflicte
entre els somnis confessats,
o les secretes cobejances,
i el que es queda a les portes,
que sovint també ens apropiem
d’allò que és una pura quimera
i no mereix l’honor
de ser tingut per viable.
Així és com entrem a distingir,
en el nostre inventari final
de béns i drets més preats,
entre la columna on descrivim
el que un dia vam fer nostre
només perquè podia ser,
i la que inclou tots els impossibles
que vam posseir com a reals.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada