OVIDI MONTLLOR I ELS NOSTRES POETES

ASSAIG DE CÀNTIC EN EL TEMPLE

Oh, que cansat estic de la meva covarda
Vella, tan salvatge terra
I com m'agradaria d'allunyar-me'n
Nord enllà, on diuen que la gent és neta
I noble, culta, rica, lliure
Desvetllada i feliç

Aleshores
A la congregació
Els germans dirien desaprovant

"Com l'ocell
Que deixa el niu
Així l'home que abandona el seu indret"

Mentre jo
Ja ben lluny
Em riuria

De la llei
I de l'antiga saviesa
D'aquest meu àrid poble

Però no he de seguir mai el meu somni
I em quedaré aquí fins a la mort
Car soc també molt covard i salvatge
I estimo a més amb un desesperat dolor
Aquesta meva pobra

Bruta
Trista
Dissortada pàtria

Salvador Espriu

CORRANDES DE L’EXILI

Una nit de lluna plena
Tramuntàrem la carena
Lentament, sense dir re...

Si la lluna feia el ple
També el féu la nostra pena

A Catalunya deixí
El dia de ma partida
Mitja vida condormida
L'altra meitat vingué amb mi
Per no deixar-me sens vida

Avui en terres de França
I demà més lluny potser
No em moriré d'enyorança
Ans d'enyorança viuré
Ans d'enyorança viuré

En ma terra del Vallès
Tres turons fan una serra
Quatre pins un bosc espès
Cinc quarteres massa terra
"Com el Vallès no hi ha res"

Una esperança desfeta
Una recança infinita
I una pàtria tan petita
Que la somnio completa
Que la somnio completa

Pere Quart

M’ACLAME A TU

M'aclame a tu, mare de terra sola.
Arrape els teus genolls amb ungles brutes.
Invoque un nom o secreta consigna,
mare de pols, segrestada esperança.

Mentre el gran foc o la ferocitat
segueix camins, segueix foscos camins,
m'agafe a tu, os que més estimava
i cante el jorn del matí il·limitat.

El clar camí, el pregon idioma,
un alfabet fosforescent de pedres,
un alfabet sempre amb la clau al pany,
el net destí, la sendera de llum,
sempre, a la nit, il·luminant, enterc,
un bell futur, una augusta contrada!

Seràs el rent que fa pujar el pa,
seràs el solc i seràs la collita,
seràs la fe i la medalla oculta,
seràs l'amor i la ferocitat.

Seràs la clau que obre tots els panys,
seràs la llum, la llum il·limitada,
seràs confí on l'aurora comença,
seràs forment, escala il·luminada!

Seràs l'ocell i seràs la bandera,
l'himne fecund del retorn de la pàtria,
tros esquinçat de l'emblema que puja.

Jo pujaré piament els graons
i en arribar al terme entonaré
el prec dels béns que em retornaves sempre.

Vicent Andrés Estellés

L’OFICI QUE MÉS M’AGRADA

Hi ha oficis que són bons perquè són de bon viure
Mireu l'ésser fuster
Serra que serraràs
I els taulons fan a miques
I de cada suada deu finestres ja han tret
Gronxada d'encenalls, et munten una taula
Si ho vols, d'una nouera te'n faran un cobert
I caminen de pla
Damunt les serradures de color de mantega

I els manyans oh, els manyans!
De picar mai no es cansen
Pica que picaràs i s'embruten els dits
Però fan unes reixes i uns balcons que m'encanten
I els galls de les teulades
Que vigilen de nits
I són homes cepats
Com els qui més treballin

¿I al dic? Oh, els calafats!
Tot el Port se n'enjoia
Car piquen amb ressò
I es diu si neix un peix a cada cop que donen
Un peix cua daurada, blau d'escata pertot
Penjats de la coberta, tot el vaixell enronden
Veiéssiu les gavines
Com els duen claror

I encara hi ha un ofici
Que és ofici de festa - el pintor de parets
Si no canten abans, no et fan una sanefa
Si la cançó és molt bella deixen el pis més fresc
Un pis que hom veu al sostre
Que el feien i cantaven
Tots porten bata llarga
De colors a pleret

I encara més
Si us deia l'ofici de paleta
De paleta que en sap
I basteix d'aixoplucs
El mateix fan un porxo com una xemeneia
-Si ho volen
Sense escales
Pugen al capdamunt
Fan també balconades que hom veu la mar de lluny
-Els finestrals que esguarden tota la serralada
I els capitells
I els sòcols
I les voltes de punt
Van en cos de camisa com gent desenfeinada!
Oh, les cases que aixequen d'un tancar i obrir d'ulls!

Salvat-Papasseit

AMÈN

Amèn no significa "així sia". 
Ah! Ah! Amèn!
"Amèn" vol dir "hi estic d'acord per la meva consciència i honor". 
 
Aiiai-mann, eiiimen. Amèn. 

Doncs jo, que sóc jo i no un altre amb genolleres de súbdit, 
travelar per travelar, 
més m'estim  una pedra i mil reclaus, 
que no pas un pressupost d'escopeta nacional. 
Amèn. Amèn. Eeeeiii-men. Amèn. 

A les dretes, arruix! 
Arruix, a l'esquerra al pil-pil o a la greixera de fava ofegada. 
Perquè tots, tots, 
un per un, perquè tots triats de cama, 
tots, 
tots, tots, tots, 
tots 
són llops del mateix ramat. 
Ecs! 
Ah! Amèn. Amèn. Amèn. 
Els de la dreta cèntrica o extrema. 
Amèn. 
Els que van de peol per l'esquerra. 
Ah! Amèn! 
Els que van per la dreta, 
els que van per l'esquerra que no aferra, 
van per les voreres. 
Amèn. Amèn. Amèn. Amèn. 
Jo, d'un milió d'anys ençà, 
sóc l'home que té món. 
No sóc, ni de bo fer-hi, no sóc 
un ex-simi, ex-simio, en castellà. 
Ah! Ahà! Eeeiii-men! Amèn. 
Per la meva consciència i honor... 
Uei, uep, uei, mem què farem, mem? 
Per la meva paciència de color, 
dic que no sóc l’ex-simio que diu 
que corre a 180 per hora, 
sense tenir ni l'acudit 
que està aturat i assegut dins un Ford Fiesta. 
Amèn. Amèn. Amèn. Men. 
-Mem què farem mem, mem? 
-"Mem" vol, dir "mostra-m’ho". 
Amèn. Amèn. 
Eeeeiiimen. Eimen. Eimen. Eimen. 
Amèn. 
Quan el condecoren amb el Gorà Aglà De Cal.lígula... 
-Mem què farem, mem, mem? 
Quan el condecoren amb el Collar de Somera... 
-Mem, mem, mem, què farem, mem? 
Quan el condecoren 
amb la relíquia dels justillos de Maria Magdalena... 
-Au, mem! 
l'ex-simi diu "gràcies", àdhuc diu "mercès". 
Amèn. 
El conde-corador li diu "de res" 
i té tota la raó, 
amèn, eeeiiiii-men, 
perquè, 
ai! 
no hay 
de que 
dar 
las de part de l'ai, las! 
Eimen, Amèn. Amèn. 
M'estim més plorar de dret, 
que riure d'agenollat. 
Ah! Amèn! 
De dret, tot fa claredat, 
amèn, 
de genollons, molt de fred. 
Eimen. Amèn. Eimen.

Blai Bonet