DOS AMORS
Amor humà
i amor diví
volen fer junts
un llarg camí.
L’un sap prou bé
que pot perir,
l’altre és etern,
tot s’ha de dir.
El que és mortal
sols és feliç
quan sent que el temps
està adormit.
El durador
sap com gaudir
fent de les hores
pur compromís.
Amor humà
i amor diví,
o són germans
o són cosins.
Els dos plegats,
els dos junyits,
tenen secrets
a compartir.
Hi ha un goig humà
i un goig diví,
un cel de blau
i un de setí.
Tots dos són cel,
tots dos delit,
l’un va pel sòl,
l’altre va al cim.
Amor humà
no es vol submís
i planta cara
al seu destí.
Ben al revés,
amor diví
acata lleis
pels descosits.
El goig de viure
també és diví
i tots els cels
tenen clevills.
Un déu busquem
quan ens sentim
esmeperduts,
prop del gran buit.
Un déu de carn
o un déu de guix,
no ve d’un pam,
tot és diví,
tot és humà,
principi i fi
del que esperem,
del que vivim.
DIVINITAT PAGANA
A vegades no és
difícil endevinar
la fermesa d'un
caràcter avesat a exercir
un ferreny domini
sobre els propis sentiments.
Ningú altera el
poderós batec del seu cor,
i quan es lliura
joiós a jocs d’amor i desig
sempre mamprén la
retirada en el moment just
en què altres caurien
en el comellar de la desolació.
De l’idil·li, en
coneix molt bé l'escenografia,
però no està
destinat a morir en l'últim acte
d'un drama massa
propens a suscitar llàgrimes.
Com una estàtua
esculpida en marbre, l'imaginem
assegut sobre una
peanya que tothom venera,
esperant el moment
de dibuixar un somriure gèlid
o d'escampar pertot
la seua indiferència.
Sí, l'imaginem
aplicant-se a subsistir a canvi
de renunciar al que
té la vida de més fràgil.
Ha nascut per a
regnar com una divinitat pagana
que no ignora la
passió però sí el seu efecte,
i mai acceptaria
arriscar-se com fa un trist mortal
que, per a
sentir-se viu, s'aboca a l'abisme.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada