Cançó trista
A Juan Picot Piera
i Enrique Picot Serra
Alça les mans i la falç!
No segues més; tinc l’ànima trista.
Carles Salvador
Els
llauradors són fills
d’una
antiga saviesa,
i la seua
nissaga és hereva
dels qui
treballaren la terra
quan el
món era un erm
i la
paraula sagrada.
L’aigua
busca els vells camins:
Ponent la mou i llevant la plou.
El temps passat no tornarà mai.
Qui bé fa, bé troba.
Així
ressonava un parlar
que la
ciutat ja no escoltava.
Ara se’n
van i no tornen,
i ens
deixen sols sense unes mans
que facen
de l’empelt un art;
de la
poda, la llenya de l’hivern,
i de la
sega, el cant trist de l’ànima.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada