Amb el pas del
temps, ens movem
prou bé a les
fondàries, car hem après
a traficar en
desenganys i condols
per resistir
l’escomesa de les hores, i sabem
com pintar
llunes enmig de la foscúria,
sense cap altre
propòsit que seguir
avançant pel
nostre camí.
És ben fàcil,
amb el pas del temps,
considerar digne
el manteniment
d’una certa
impostura, a fi de no cedir
a la temptació
de deixar-nos aclaparar
per tots els
circumloquis de la pena,
i així aparentem
ser àrbitres d’una partida
que jugàrem fa
temps i perdérem.
Amb el pas del
temps, sobretot es tracta
de preservar una
certa estètica en la desfeta,
que els dies
passats no ensorren impunement
els dies futurs
i siga possible reeixir a la tristesa
que es desplega
davant dels nostres ulls,
perquè hem tocat
fons, però tenim ungles
per rebaixar el
sòl i inventar una altra fi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada