|
|
L'autor
Robert Cortell (Carcaixent, 1958) és llicenciat en Dret i lletrat
de la Sindicatura de Comptes. Entre la seua obra poètica trobem Jocs
d’ambigú, Als volts del desconcert i Otras voces. Amb Subtils
desenganys va aconseguir el Premi Marc Granell d’Almussafes.
A més,
Cortell també ha conreat la narrativa curta i el teatre. Té publicats dos
reculls de contes, La societat benestant. Quinze històries al descobert i
Històries amb un gat, i l’obra de teatre El cas de les esqueles.
Amb Hores ingrates ha guanyat el IX Premi de Poesia Ibn Jafadja.
|
L'obra
TRÀFIC
Amb el pas
del temps, ens movem
prou bé a les fondàries, car hem aprés
a traficar amb desenganys i condols
per resistir l’escomesa de les hores, i sabem
com pintar llunes enmig de la foscúria,
sense cap altre propòsit que seguir
avançant pel nostre camí.
És ben
fàcil, amb el pas del temps,
considerar digne el manteniment
d’una certa impostura, a fi de no cedir
a la temptació de deixar-nos aclaparar
per tots els circumloquis de la pena,
i així aparentem ser àrbitres d’una partida
que jugàrem fa temps i perdérem.
Amb el pas
del temps, sobretot es tracta
de preservar una certa estètica en la desfeta,
que els dies passats no ensorren impunement
els dies futurs i siga possible reeixir a la tristesa
que es desplega davant dels nostres ulls,
perquè hem tocat fons, però tenim ungles
per rebaixar el sòl i inventar una altra fi.
Declaracions
de Robert Cortell
«Per a un
poeta riberenc com jo, guanyar el Premi Ibn Jafadja és una aspiració natural.
Em dóna l’oportunitat de sentir-me poeta ‒que no profeta‒ a la meua terra,
entre la meua gent. Això comporta una satisfacció molt especial que culmina
amb la publicació del poemari per Edicions Bromera, editorial també de la
Ribera que fa vora trenta anys que edita magnífics llibres de poesia.»
«Amb el
títol de l’obra, Hores ingrates, vull destacar que ens trobem davant
uns poemes que mediten sobre el temps i sobre les seues conseqüències
devastadores. Si les hores són ingrates és perquè l’autor ja ha entrat en la
cinquantena i ha experimentat com el passat es desdibuixa i el futur
s’acurta. Les hores d’ara estan amerades de present, un àmbit estret i
transitori on resulta difícil encabir les esperances.»
«Amb el
pas del temps, en canvi, ens resignem a conviure amb el nostre passat, i
aquest conformisme l’acompanyem d’una manipulació dels nostres records, per
tal que ens siguen més suportables. El passat esdevé, així, un company de
viatge que intenta molestar el menys possible. Però si mirem cap al futur, ho
fem amb desconfiança perquè ens resulta incert, fonedís. Aquesta visió
crepuscular del passat i del futur, ens fa sentir-nos atrapats pel temps, i
això provoca que les nostres hores siguen ingrates, perquè són més fruit de
l’acceptació d’un ahir i de la pèrdua d’un demà, que de la lliure elecció.»
|
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada