Per a mi, les tres cantants més grans de la
història han sigut Maria Callas, Kathleen Ferrier i Billie Holiday.
De la
Callas destacaria la seua capacitat d’adaptació als personatges operístics que
representava, sense oblidar el dramatisme de les seues interpretacions. Us
recomane que escolteu les òperes Tosca de
Puccini, sota la direcció de De Sabata, i La
Traviata de Verdi, acompanyada per Alfredo Kraus, perquè assaboriu l’art
d’aquesta diva inigualable.
De la Ferrier sols puc dir-vos que m’emociona fins
a les llàgrimes escoltar algunes de les seues interpretacions, com ara El cant de la Terra o els Kindertotenlieder de Mahler, o les
cançons de Brahms, Schumann o Schubert. Era una contralt que coneixia molt bé
el dolor que traspuen aquestes composicions i sabia traslladar-lo al seu
auditori en estat pur, amb una delicadesa extremada.
Finalment, i passant-me al
jazz, no podia faltar en aquesta llista la Holiday. La seua virtut màxima era
transformar qualsevol cançó en una obra d’art, impregnant-la del seu sentit del
ritme i de la seua sensualitat inoblidables. Hi ha un document audiovisual
procedent d’una televisió nord-americana, en el qual canta Fine & Mellow, acompanyada pel saxofonista Lester Young, entre altres, que us
recomane sense reserves: és jazz en la seua més alta expressió.
Ací teniu el document perquè pugueu gaudir-lo:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada