ACÍ FALTA EL RESPECTE DEGUT A LA NOSTRA LLENGUA

El dia 10 de febrer últim, es va publicar al DOGV la disposició que regula i convoca el procediment de consulta als representants legals de l'alumnat per a triar la llengua base aplicable a partir del curs escolar 2025-2026, de conformitat amb el que estableix la disposició transitòria segona de la Llei 1/2024, de 27 de juny, de la Generalitat, per la qual es regula la llibertat educativa.

En efecte, l’any passat, el PP i VOX van aprovar una llei que eixampla més enllà del que resulta constitucionalment admissible la llibertat educativa dels representants legals de l’alumnat, a fi de possibilitar que aquests trien, no sols el model educatiu, sinó també els instruments lingüístics, que junt amb els continguts educatius i els procediments didàctics i avaluadors formen un bloc competencial que hauria d’estar reservat a les autoritats educatives i els docents, perquè no afecten les creences de les famílies sinó els drets educatius i lingüístics de tots els valencians.

Es tracta, per tant, d’una llei que adopta un punt de partida totalment equivocat, ja que volent defendre una suposada llibertat educativa realment el que fa és atacar els drets dels valencians. Cal no oblidar que l’article 19.1 de la Llei 4/1983, de 23 de novembre, de la Generalitat, d’Ús i Ensenyament del Valencià, disposa que es tendirà, en la mesura de les possibilitats organitzatives dels centres, al fet que tots els escolars reben els primers ensenyaments en la seua llengua habitual, valencià o castellà. Al seu torn, l’article 19.2 d’aquesta llei assenyala que, sense perjuí de les excepcions regulades en l’article 24, al final dels cicles en què es declara obligatòria la incorporació del valencià a l’ensenyament, i qualssevol que haguera sigut la llengua habitual quan es van iniciar aquests, els alumnes han d’estar capacitats per a utilitzar, oralment i per escrit, el valencià en igualtat amb el castellà.

Per altra banda, i això ha de ser titllat de ceguera imperdonable,  la llei oblida que el valencià no és una llengua normalitzada, i la tracta com si convisquera harmònicament amb el castellà, ignorant per complet l’aristotèlica definició de justícia, que el nostre Tribunal Constitucional ha beneït en reiterades ocasions: tractar igual els iguals i desigual els desiguals. Per això, l’article 6é, apartat cinc, de l’Estatut d’Autonomia declara que la recuperació del valencià mereix una especial protecció i respecte.

En l'anomenada llei de llibertat educativa, en canvi, no hi ha protecció sinó desprotecció del valencià. La Universitat de València, en un estudi que va fer l'any passat, ja va advertir que la norma prescriu “de manera arbitrària” una reducció del temps lectiu en valencià i imposa el topall del 20% màxim entre la franja d'escolarització en la llengua pròpia i la que es verifique en castellà, “sense cap mena de fonamentació pedagògica”. També “discrimina” l'alumnat de les zones castellanoparlants perquè “fomenta la desafecció cap al valencià i vulnera el seu dret a accedir a l'educació plurilingüe en les mateixes condicions que l'alumnat valencià parlant”. En aquest sentit, el dit informe arriba a la conclusió que la llei interpreta l'exempció d'aprendre valencià i en valencià com un “exercici de llibertat”, quan en realitat és “una privació de drets que debilita al conjunt social i dificulta la cohesió i la vertebració dels nostres territoris en un únic espai compartit”.