Si tot no és res, no pot ser etern
l’amor que batega entre pit i esquena,
ni aquesta nit abocada a la pena
com calfred que fa pressentir l’hivern.
Si el no-res ho és tot, la vida és el pern
de l’univers, pura fe que ens alena
dintre el cor i mereix la nostra ofrena
d’amor i de mort: elemental tern!
Si tot no val res i el no-res ho pot tot,
l’amor és també l’odi, com la nit
el dia i l’hora final la primera,
en un món capgirat que es desespera
de pensar que és mort el viu i l’infinit
un buit immens que s’escampa pertot.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada