 |
| "Tardor", de F. E. Church |
Temps de tardor,
deixa’m cantar
com a l’estiu
xerrica el grill,
sense temença
al buit que s’obri
vora els contorns
dels meus matins.
Sense descans,
deixa’m sentir
un poc de pau
entre el fullam
del meu jardí,
que no em festege
el drut nefand,
la salvatgina
que m’abomina.
Deixa’m mirar
el cel boirós,
sense tristor,
que no tem res
si puc cantar,
mentre el coltell
forja el seu colp
definitiu.
Deixa’m fugir
de mi mateix,
jugar a ser
altrament jo,
pujar al tron
d’un rei orat,
quan tot s’enfonsa
sense remei,
car com un grill
sols vull cantar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada