Diumenge proper tornem a votar, sense esperança que la situació política millore. Després del fracàs de l'anterior legislatura, no s'albira en l'horitzó cap canvi que ens permeta creure en una nova etapa capaç de solucionar els problemes actuals.
I els problemes actuals són molts i de gran magnitud: canvi climàtic, esgotament dels recursos energètics fòssils, guerra comercial, desigualtats creixents, revolució tecnològica, terrorisme global, crisi de l'Estat del benestar, etc. Tot i que no podem evitar un estremiment quan enunciem aquests problemes, resulta increïble comprovar com els nostres polítics semblen viure en un altre món desconnectat de la realitat que la societat ha d'acarar cada dia.
Després de les eleccions d'abril, em va fer l'efecte que la ciutadania havia votat amb molt de trellat elegint la via de la moderació com a la més idònia per a posar un poc d'ordre en la difícil situació en què ens trobem. Una moderació que és enemiga del fanatisme i de la propaganda populista; una moderació que busca el consens i no l'enfrontament, que confia en les institucions i en la divisió de poders, que defuig tot excés vinga d'on vinga.
Malgrat la claretat del mandat popular, els polítics que l'havien de dur a bon port han fracassat, i ara ens demanen que tornem a votar, en un context on s'han radicalitzat els partits que representen la irracionalitat i la manipulació.
Per tant, perduren els mateixos problemes, i les possibilitats de solucionar-los són menors que les de fa uns mesos. I el que resulta encara més xocant: s'ha incrementat l'enquadrament dels partits en blocs enfrontats els uns amb els altres.
La meua sensació és que hi ha hagut una evolució molt negativa, donat que està marcada pel signe de la decadència, en virtut de la qual els partits estan substituint la política per la propaganda, a fi d'aconseguir que la gent deixe de pensar per si mateix i s'oblide de la realitat.
Com que no hi ha res a dir ni a oferir perquè s'han secat les idees, o no hi ha capacitat de pensar-ne de noves, s'ha volgut controlar el descontent social incentivant el culte a les identitats col·lectives, traslladant la gent a un món fictici on els respectius acòlits poden arribar a sentir-se feliços mentre els escuren la butxaca i el seu futur.
El que necessitem és més democràcia, més justícia i més llibertat, i això sols es pot aconseguir des del consens, perquè ha d'haver-hi un equilibri entre societat/individu, centre/perifèria, drets/deures. Tanmateix, el que està fent-se és tot just el contrari: fomentar l'enfrontament entre blocs i banderes, que distrauen a la gent i no solucionen res. Em fa l'efecte que la moderació està declinant a favor de la radicalització de la vida política, i això a la llarga ho pagarem molt car.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada