CANVI D'IDENTITAT

"Autoretrat", de G. Courbet

Demà serà un nou dia

i tindrem l’ocasió de despertar

amb la sorpresa de descobrir

que som uns altres. Així,

el que ara ens sembla impossible,

potser s’hi esdevindrà fàcilment

i podrem mirar-nos a l’espill

com si fóra la primera vegada.

Quin alleujament experimentar

que un ja no és el mateix

perquè ha canviat d’identitat,

fins a l’extrem de no recordar

les seues faltes ni els seus encerts

i, per tant, sense que li calga

perdonar ni demanar perdó,

sinó tan sols recomençar.

És com si el món es posara d’acord

a deixar-nos tranquils, i de sobte

ens abandonaren completament

els sentiments de culpa i de vergonya.

Seria tant com dir: “Oblida't de tot

i celebra aquesta aurora que et concedeix,

magnànima, una nova oportunitat

de ser trist a la teua manera”.