Aquesta pluja d’estiu, que ens visita
com una tardor que s’apressa
a arribar abans d’hora,
no serà fàcilment oblidada,
ni la tristesa d’un temps nouvingut
que ningú no esperava,
i de sobte es presenta
a buidar de sentit tantes coses.
Però no pararà aquesta pluja,
ja s’anuncia la seua inclement persistència,
i res no serà igual quan la tempesta escampe,
perquè altres en vindran així de furioses,
a recordar-nos que ja és perdut per sempre
aquell temps en què tot ho podíem,
ara que sols ens resta l’experiència ingrata
de no haver pogut més.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada