LA NOVA POLÍTICA

El dia 22 de gener de 2016, vaig publicar aquesta entrada en el blog:

No sé per quina raó els polítics s'entesten a creure que els èxits i els fracassos dels seus propòsits més excelsos depenen de factors que res tenen a veure amb valors tan contrastats com la sinceritat, la transparència, la bona fe i el sentit comú. En la vida privada de les persones, un pot autoenganyar-se tot el que vulga, però els qui es dediquen a la política, permeteu-me el joc de paraules, quan s'autoenganyen també enganyen els seus votants.

Es parla de l'arribada d'una nova política, i prou falta que ens fa, però jo crec que la nova política prompte esdevindrà vella si no és capaç de comportar-se d'una manera franca, parlant clar i fixant-se objectius realitzables. El que volen els ciutadans dels governants és que solucionen els seus problemes, i això obliga a supeditar qualsevol interés personal o de partit a l'interés general. La demagògia, per tant, ha d'evitar-se, i també la incoherència: el que no val per a un altre partit no ha de valdre per al teu.

Al capdavall, l'opció fonamental no és a qui li encolomem l'etiqueta de "nou" o de "vell", sinó determinar quin partit o quin polític opta per cooperar i quins per competir, quins tenen voluntat de servei i quins de poder,  quins tenen una visió a llarg termini i quins a curt termini, quins primen la llibertat de consciència i quins la disciplina de partit, etc.

Daniel Innerarity ha destacat com s'han accelerat els temps polítics, és a dir, el que tarda un carisma en esvair-se, una promesa a deixar de complir-se, un govern en decebre. Si passem revista a les ofertes electorals dels últims anys, ens portarem la sorpresa que estan a punt de desaparéixer aquelles que es presentaven com l'avantguarda més prometedora. I és possible que els actuals emergents no tarden molt a desunflar-se. El temps tracta malament els qui es presenten únicament com a nous i per això és raonable mantindre una paleta més ampla de valors, ja que l'elector no només aprecia la novetat, sinó també l'experiència o la fiabilitat. Hi ha gent que considera l'anquilosament com el pitjor dels mals, però també n'hi ha que li té més por a la incompetència.