DOS AMORS
Amor humà
i amor diví
volen fer junts
un llarg camí.
L’un sap prou bé
que pot perir,
l’altre és etern,
tot s’ha de dir.
El que és mortal
sols és feliç
quan sent que el temps
està adormit.
El durador
sap com gaudir
fent de les hores
pur compromís.
Amor humà
i amor diví,
o són germans
o són cosins.
Els dos plegats,
els dos junyits,
tenen secrets
a compartir.
Hi ha un goig humà
i un goig diví,
un cel de blau
i un de setí.
Tots dos són cel,
tots dos delit,
l’un va pel sòl,
l’altre va al cim.
Amor humà
no es vol submís
i planta cara
al seu destí.
Ben al revés,
amor diví
acata lleis
pels descosits.
El goig de viure
també és diví,
i tots els cels
tenen clevills.
Un déu busquem
quan ens sentim
esmeperduts,
prop del gran buit.
Un déu de carn
o un déu de guix,
no ve d’un pam,
tot és diví,
tot és humà,
principi i fi
del que esperem,
del que vivim.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada