dimecres, 25 de novembre del 2015

ESCENES DE LA VIDA CONJUGAL

Dissabte passat vaig assistir a la representació de l'obra teatral "Escenes de la vida conjugal", que és una adaptació per a l'escena del guió d'una pel·lícula de Bergman. Ens trobem davant d'una versió en la qual els personatges fan comèdia de les seues desgràcies i misèries. Així, a l'escenari  es despleguen situacions serioses i de regust amarg, però el protagonistes són capaços de prendre's les coses amb sentit de l'humor i això fa que la seua història siga encara més creïble, perquè la vida és així: riem i plorem sense solució de continuïtat, i després de tocar fons som capaços d'alçar el vol.
Tant Ricardo Darín com Érica Rivas, que són els dos únics intèrpretes de l'obra, estan molt bé en els seus respectius papers, que tenen un important grau de dificultat, ja que en cada escena l'estat anímic dels personatges és diferent, i jo crec que ambdós saben adaptar-se molt bé a aquests canvis, sense necessitat de recórrer a exageracions ni recursos fàcils. En tot moment, la naturalitat és la nota dominant.
En fi, que m'ha agradat aquesta obra, perquè és intel·ligent i sensible, que són dues notes poc habituals en aquesta època de banalització generalitzada. Podríem dir-ne que hi assistim a la contemplació d'un episodi més de l'eterna guerra de sexes, però tractant-se de Bergman hem de donar algunes passes més cap avant, perquè del que es tracta en aquesta peça teatral és de mostrar l'abisme que se'ns obri sota els peus quan la rutina s'apodera de la nostra vida i no som capaços de renovar les il·lusions. Aleshores, en un moment donat, allò que sembla funcionar bé fa aigua per tots els costats, i davant d'eixa realitat fugir no sempre és la solució, ja que qualsevol nova aventura pot estar condemnada al fracàs quan un ha perdut les forces per a reinventar-se.

diumenge, 15 de novembre del 2015

IV NIT DE CONTES AL PALAU

Ahir vaig participar a la "IV Nit de contes al Palau", que és un acte cultural organitzat a Gandia per l'escriptor Rafa Gomar. Va haver-hi una assistència de públic més que notable i, per a mi, va ser molt grat llegir, en eixe lloc carregat d'història i davant d'una audiència tan motivada, dos del relats que formen part del meu llibre "Històries amb un gat", a saber: "Mimesi" i "Mancaments menors". Són dues històries iròniques, impregnades d'un humor més aviat negre, en les quals la presència d'un gat i les seues peripècies serveix d'element il·luminador de la mediocritat i les contradiccions dels humans protagonistes. Però la meua contribució a l'acte va ser tan sols una més de les que hi van tenir lloc, ja que cal destacar la participació de Núria Cadenes, amb la lectura de dos contes colpidors alhora que amerats de tendresa, així com la de tres estudiants que llegiren diversos microrelats en els quals d'una manera emotiva i espontània expressaven els seus sentiments i preocupacions més íntimes. I la sorpresa de la nit, que ens tenia reservada el Rafa, era la representació per una tan jove com experimentada actriu de Pedreguer, Marina Mulet, de sengles narracions del mateix Gomar i d'Atxaga. Marina ens va captivar a tots per la seua perfecta dicció i la capacitat camaleònica de passar d'un registre còmic a un altre més seriòs sense perdre ni una mica de versemblança. En fi, que m'ho vaig passar d'allò més bé gràcies al Rafa i a tots els que hi intervengueren, la qual cosa em fa alegrar-me una volta més d'haver vençut la meua resistència inicial, que sempre m'acompanya, a protagonitzar actes que m'obliguen a eixir del racó en què escric.