Molière
Tartuf
Versió de
Robert
Cortell
PERSONATGES
Senyora
Penella Mare d’Orgon
Orgon Marit d’Elmira
Elmira Esposa d’Orgon
Damís Fill d’Orgon
Marianna Filla d’Orgon i amant de Valeri
Valeri Amant de Marianna
Cleant Amic d’Orgon
Tartuf Fals devot
Dorina Germana d’Elmira
Senyor
Lleial Advocat de Tartuf
Flipota Criada de la Senyora Penella
Llorenç Criat
de Tartuf
ACTE
I
ESCENA
1
Senyora
Penella, Flipota, Elmira,
Marianna,
Dorina, Damís, Cleant
Senyora
Penella
Anem, Flipota, anem; fugim d’ací.
Elmira
S’afanya tant que no la puc seguir.
Senyora
Penella
Deixa’m, nora, deixa’m i no t’apures.
Són uns altres els compliments que
busque.
Elmira
Els meus respectes sempre li presente.
No comprenc, mare, per què tantes presses.
Senyora
Penella
No puc tolerar aquest guirigall,
ni que ningú no em vulga acontentar.
Sí, me’n vaig disgustada de ta casa,
on els meus consells tothom desacata.
Sempre s’hi parla fort, sense mesura;
i no n’hi ha gens, de mirament ni cura.
Dorina
Si...
Senyora
Penella
Per
ser la cunyada del meu fill,
la voldria discreta
de no dir
i és tafanera i
entremetedora.
Damís
Però...
Senyora
Penella
Nét meu, ets un
complet bacora.
¿Millor que l’àvia qui t’ho pot dir?
He previngut cent voltes el meu fill
que vas per un camí equivocat
i tan sols li donaràs maldecaps.
Marianna
Crec...
Senyora
Penella
¡Ah!, la seua
assenyada germana,
que calla per no ofendre i sembla mansa.
Però la pitjor aigua
és la que dorm
i el que fas d’amagat ho odie fort.
Elmira
Mes...
Senyora
Penella
Sàpies, tot i que et
desagrade,
nora, que el teu obrar és reprovable
i no ets tan bon model per als meus néts
com la seua pobra mare va ser.
Balafies els diners i em molesta
veure’t vestida com una princesa.
La qui sols del marit busca el voler
no necessita tant d’abillament.
Cleant
Pense...
Senyora
Penella
Quant a vosté, amic
Cleant,
encara que l’estime de bon grat,
li diria, si jo fóra el meu fill,
que deixara de vindre per ací.
Defén sempre unes màximes de viure
que la gent honesta no pot subscriure.
Li parle clar i sense cap rodeig,
perquè és la meua manera de ser.
Damís
El seu Tartuf viu bé, per descomptat.
Senyora
Penella
És un bon home que cal escoltar,
i em dóna lloc a un fastigós enuig
veure’l ofés per un guillat com tu.
Damís
¿Per què he de patir que un criticador
hipòcrita es torne l’amo de tot,
i els de casa no puguem divertir-nos
si aquest senyor no vol consentir-ho?
Dorina
Si els seus consells s’hagueren de
seguir,
no faríem res que no fóra un crim,
car tot ho controla i li sembla mal.
Senyora
Penella
El que ell controla està ben controlat.
És pel camí del Cel que vol guiar-vos
i faríeu bé d’aprendre a estimar-lo.
Damís
Oblide’s de tal cosa, ni mon pare
a ben voler-lo podria obligar-me.
Deteste els seus ganyots i escarafalls,
i mentiria greument si un bergant
com aquest em traguera un mot amable
i no l’esclat que veig inevitable.
Dorina
Certament, és un cas que escandalitza
veure com un estrany ens fa la guitza
poc després d’entrar ací mort de fam,
amb una mà rere i l’altra davant.
Senyora
Penella
Millor fóra que ho governara tot
amb el seu capteniment pietós.
Dorina
Sols és sant en la seua fantasia;
els seus fets no són més que hipocresia.
Senyora
Penella
¡Mire el que diu!
Dorina
Ni
d’ell ni del criat
em fiaria sense un bon garant.
Senyora
Penella
Ignore les qualitats del servent,
però, de les seues, en done fe.
El rebutgeu solament perquè és franc
i us llança a la cara les veritats.
És contra el pecat que tant s’enfurisma
i sols l’interés del Cel el motiva.
Dorina
Aleshores, ¿per què d’un temps ençà
censura cada visita que ens fan?
¿En què ofén el Cel un col·loqui pur
perquè li provoque tant de disgust?
¿I si aquest malestar el causara
que està gelós de la meua germana?
Senyora
Penella
Tal suposició és molt atrevida.
Hi ha més gent que avorreix tanta visita
i el rebombori de crits i rialles
que no deixa dormir el veïnatge.
El desgavell de tals reunions
dóna lloc a tot tipus de remors,
i encara que no tinguen fonament,
hem de vigilar el nostre ascendent.
Cleant
¿Com impedir, senyora, els remors?
¿Vol que renunciem a ser qui som
i, per por als murmuradors de mena,
li donem als millors amics l’esquena?
I si ens fóra possible fer callar,
¿podríem totes les boques tancar?
La maldiença no es pot evitar.
És preferible, doncs,
no fer-hi cas
i viure d’una manera innocent,
sense donar crèdit als xafarders.
Dorina
¿No són Dafne i el seu marit calçasses
els veïns que malparlen de nosaltres?
Aquells qui més haurien de callar
són els qui de tots primer diuen mal.
No es priven mai d’agafar promptament
l’àgil besllum d’un amorós afer,
a fi d’escampar amb molta alegria
la versió que més els aprofita.
Volen fer les seues faltes decents
condemnant les accions de la gent,
i amb el vici del proïsme més lleu,
intenten llavar un gros pecat seu.
Així deixen caure pertot el blasme
que ells mereixen de sobre tots els
altres.
Senyora
Penella
Aquests raonaments no em diuen res.
Àgueda, veïna excelsa i prudent,
que dedica al Cel tots els seus afanys,
també critica els vostres disbarats.
Dorina
L’exemple sembla admirable i sabem
que és una senyora de viure auster,
mes l’edat li ha fet agre el caràcter
i s’ha tornat beata sense ganes.
Mentre els galants li feren homenatge,
li encantava que la cortejaren.
Sols en minvar la vivor dels seus ulls,
del món que la deixa, n’ha fet rebuig,
i amb el vel pompós de la saviesa,
hui vol disfressar la seua feblesa.
L’últim recurs de les velles coquetes,
quan veuen fugir les seues conquestes
i es carreguen d’un ombrívol neguit,
és fer-se les estretes per despit.
I amb el rigor de les dones de bé,
ho censuren tot, no perdonen res.
Però si critiquen les altres gents,
és per enveja, no per benvoler,
perquè els trastorna veure en noves mans
els bells plaers que el temps els ha
robat.
Senyora
Penella
Nora, tot això són contes banals
que el teu pensament no han d’ofuscar.
I ara que, per fi, m’ha arribat el torn,
vull referir-vos les meues raons:
pense que el meu fill ha fet un bon tracte
rebent a sa casa aquest personatge,
que sembla vingut del Cel a propòsit
per guiar els vostres passos erronis.
És pel vostre bé que l’heu d’obeir,
car no reprén ningú si no és precís.
Les visites, les converses i els balls
que ací tenen lloc no són exemplars,
ni se senten paraules pietoses,
només xerrameca i frases dubtoses.
També el proïsme se’n porta una part,
quan es mofeu de persones formals.
En fi, la gent més decent desaprova
que es barregeu amb tant de poca-solta
i mateu les hores fent bogeries.
Com el senyor rector va dir fa uns dies,
el món de hui és la torre de Babel,
on tothom pot baladrejar a pler,
i aquesta qüestió el va portar a...
(Assenyalant
Cleant.)
¡Mireu com riu el nostre gentleman!
¿Que no li fan prou riure aquests caps
d’ase?
Mes... Crec, nora, que és hora de
callar-me.
Tin en compte que me’n vaig despagada;
tardaré a xafar aquesta casa.
(Estirant
Flipota pel braç,
que
mira embadalida Damís.)
Anem, Flipota, anem, que estàs dormida
i no vull demorar més la partida.
Marxem, bleda, marxem.
ESCENA
2
Cleant, Dorina
Cleant
Se’n va ofesa.
Preferisc restar ací i que no em renya.
Li ha encés Tartuf tal entusiasme
que per un no res s’enfada amb
nosaltres.
Dorina
El cas del fill, doncs, encara és
pitjor.
Un home tan decidit com Orgon,
que com a alcalde és de tots admirat,
s’ha transformat en un destarotat.
L’estima d’una manera entranyable,
cent voltes més que a esposa, fills i mare.
És l’únic confident dels seus secrets
i sols es refia del seu parer.
El tracta amb la tendresa d’un amant
i a taula li deixa el lloc principal.
L’impostor és el gran heroi d’Orgon;
el venera tant que, sense pudor,
veu miracles en actes trivials
i creu oracles els seus mots vulgars.
Tartuf, que ja coneix de bona mena
les debilitats de la seua presa,
sap com traure’n profit i cent grossers
enganys ha ordit per fer-se valer,
i amb la seua beateria falsa,
ens amonesta sense posar taxa.
ESCENA
3
Elmira, Marianna, Damís,
Cleant, Dorina
Elmira
(A
Cleant.)
Has tingut sort de
poder-te lliurar
del discurs que ens
acaba d’adreçar.
Bé, he vist que el
meu marit arribava;
vaig corrents a
canviar-me a la cambra.
Cleant
Així el saludaré
abans d’anar-me’n,
ara que ja ha tornat
del seu viatge.
ESCENA
4
Cleant, Damís, Dorina
Damís
Parle-li del
casament de Valeri
amb la meua germana;
no és quimèric
pensar que Tartuf s’oposa
a l’enllaç
i està maquinant
fer-lo ajornar.
(Se’n
va.)
ESCENA
5
Orgon, Cleant, Dorina
Dorina
¿Com va, cunyat?
Orgon
Un poc cansat, Dorina.
Cleant
M’alegre de veure’t
bé. Ja partia.
Orgon
(A
Cleant.)
Per favor, espera,
amic Cleant,
que vull preguntar
per les novetats.
(A
Dorina.)
¿Com són les noves, bones o dolentes?
Dorina
Divendres Elmira va
tindre febre,
així com un espantós
mal de cap.
Orgon
¿I Tartuf?
Dorina
¿Tartuf? Molt bé. Gros i gras,
amb el cutis
llustrós i el nas vermell.
Orgon
¡Pobre home!
Dorina
No va poder menjar res,
car l’angúnia no li
ho permetia.
Rebutjava el que jo li
oferia.
Orgon
¿I Tartuf?
Dorina
Assegut tot d’una peça,
molt devotament va
fer escomesa
de dos cuixes de
corder i un pastís.
Orgon
¡Pobre home!
Dorina
No es va poder adormir;
les sufocacions no
la deixaven.
Sols a l’alba va
aconseguir calmar-se.
Orgon
¿I Tartuf?
Dorina
Ben sopat, es va abaltir
i va ficar-se de
seguida al llit
per reposar fins al
migdia.
Orgon
¡Pobre home!
Dorina
Hui es troba molt restablida,
però encara no ha
deixat de prendre’s
les potingues
receptades pel metge.
Orgon
¿I Tartuf?
Dorina
Feliç de veure-la bé,
per celebrar tal esdeveniment,
s’ha begut a l’hora
de l’esmorzar
quatre copes de vi...
¡I de les grans!
Orgon
¡Pobre home!
Dorina
En
fi, serà molt feliç
quan sàpia que el seu gentil marit
es desviu per la seua malaltia.
ESCENA
6
Orgon, Cleant
Cleant
Se’n va la teua
cunyada Dorina,
després d’haver-se
rist del teu capritx,
i encara que no et
desitge ferir,
et diré que, a parer
meu, ha fet bé,
perquè ets víctima d’un
encantament.
És com si un poder
màgic t’espentara
a oblidar el que més
t’importava,
després de
deslliurar de la pobresa
un home que jo crec...
Orgon
Amic, espera;
estàs parlant d’u
que no saps com és.
Cleant
Bé, donat que tu ho
vols així, no ho sé.
Orgon
És un home... que...
¡Ah!... Un home, sí,
que envolta de pau qui
el vol seguir
i sols veu fem en
els tràfecs del món.
La seua conversa em
fa ser millor
i m’ensenya a dominar
els afectes
perquè no m’aparten
del camí recte,
de forma que si
fills, mare i muller
moriren, no m’importaria
gens,
car seria la
voluntat de Déu.
Cleant
¡Caram!
¡Quins sentiments humans, els teus!
Orgon
Si hagueres vist com
el vaig conéixer,
el teu favor es
faria meréixer.
Entrava a l’església
cap al tard
i amb un aire dolç
queia agenollat,
orant amb un ardor
que treia flames
i era el centre de
totes les mirades.
Besava el sòl de
continu humilment
i sospirava amb
embadaliment.
A l’hora de l’eixida,
s’avançava,
i així m’oferia l’aigua
sagrada.
Després que el seu criat,
d’igual modèstia,
em
va informar de la seua indigència
i de com va arribar
a tal estat,
malgrat
el seu origen elevat,
vaig començar a
fer-li caritat,
i sempre me’n
tornava una part
dient: «¡És molt! Me’n
sobra la meitat.
No sóc digne de
tanta pietat.»
I en negar-me a la
restitució,
la lliurava a un
altre necessitós.
En fi, el tinc a ma
casa allotjat
i des del primer dia
s’ha ocupat
de tot,
principalment, del meu honor.
Així, posa un interés
extremós
en la meua dona, i
sempre em fa esment
de les companyies
impertinents
per evitar qualsevol
malentesa.
Veu pecat en la
menor futilesa
i una nimietat el
pot colpir.
Fins i tot l’altre
dia es va afligir
perquè una pesada
digestió
el va distraure de l’oració.
Cleant
¡Per Déu, Orgon,
parles com un orat!
¿Amb tals discursos
què em vols demostrar?
¿Com pots pensar en
aquestes foteses?
Orgon
¿No serà que les
teues agudeses
són antulls d’una
ànima llibertina,
que no creu en res i
tot ho critica?
Cleant
Aquest és el
previsible discurs
d’aquells que, com
tu, sou cecs tenint ulls
i no es refieu dels
qui emprem la vista
per descobrir-vos on
rau la mentida.
El respecte per les
coses sagrades
no es revela amb
unes quantes carasses.
Sols els qui tenen
el pensament minso
poden admirar tan
grotescs melindros.
Els mals devots són
com els fanfarrons,
que no han provat
mai el seu valor
i el volen aparentar
fent estrèpit.
La fe vertadera es
viu en silenci;
perquè als bons
creients, quan resen, els sobra
saber que és el
mateix Déu qui els escolta.
¿Que no et mereixen
cap distinció
la hipocresia i la devoció?
¿Vols mirar d’una
manera semblant
la màscara i una
cara real?
Moltes persones, per
motius estranys,
s’entesten a caminar
més enllà
del marc que traça
la dreta raó,
i allò que tenen de
més valuós
ho llancen a perdre
per no saber
parar abans d’arribar
a l’excés.
Espere que aquest no
siga el teu cas
i no et deixes
portar per un engany.
Orgon
Ja veig que ets un
professor saberut
de tothom justament
reconegut.
És teua la inefable
saviesa;
als altres ens resta
la neciesa.
Cleant
No cal tindre coneixements profunds,
ni anar enllà del sentit comú,
per assolir el do de destriar
l’aspra mentida de la veritat.
I així com no hi ha res més admirable
que un devot autèntic i sense ambages,
ni cap cosa en el món més noble i bella
que el dolç fervor d’una virtut sincera,
tampoc no existeix cosa tan nefanda
com l’ostentació d’una fe vana
que els mals devots fan a la plaça
pública,
amb una teatralitat impúdica,
desvirtuant sense ser castigats
tot allò que tenim de més sagrat.
Són persones que, pel seu benefici,
fan de la virtut negoci i ofici,
i volen adquirir grans dignitats
al preu d’arravataments afectats.
Enardits, busquen el camí del Cel
com si no tingueren cap altre anhel,
i a tal fi s’agenollen cada dia
i prediquen la retirada vida,
encara que saben com ajustar
tan gran zel als seus vicis amagats,
i són vindicatius i tan fingits
que, quan es vengen del seu enemic,
diuen que obra la voluntat divina.
Molt nefanda és també la seua ira,
quan, ressentits, branden contra
nosaltres
les mateixes doctrines que idolatren
per fustigar-nos amb un foc sagrat.
Si, de falsos creients, n’anem sobrats,
no cal oblidar els devots de llustre;
tots en coneixem, d’exemples il·lustres:
gent que dóna a la seua veritat
un mesuratge bondadós i humà,
i no reprén les nostres accions,
car sempre defuig fer correccions;
gent que no fa ús de paraules braves
i només ens censura amb els seus actes,
donant poc de crèdit a l’aparença
i compadint-se sempre de qui erra;
gent que defuig la càbala i la intriga
i sols vol portar una dreta vida
sense acarnissar-se amb el pecador,
perquè sols contra el pecat sent furor;
gent, en fi, que del Cel no es preocupa
enllà del que el Cel vol que en tinguem
cura.
Així es comporten,
Orgon, els meus sants:
són un exemple que cal imitar,
però el teu Tartuf és d’un altre estil,
i tu, de bona fe, no ho pots capir,
perquè t’ha encegat una claror falsa.
Orgon
¿Has acabat ja la
teua xerrada?
Cleant
Sí.
Orgon
(Anant-se’n.)
Quedem, doncs, en paus.
Cleant
Abans d’anar-te’n,
et recorde que a
Valeri donares
la paraula de fer-lo
gendre teu.
Orgon
No ho negue.
Cleant
I, segons
tot el món creu,
volies que fóra prompte l’enllaç.
Orgon
És
cert.
Cleant
¿I
ara per què el vols ajornar?
Orgon
Ho ignore.
Cleant
¿Has
canviat de parer?
Orgon
Potser.
Cleant
¿Penses
trair el que has promés?
Orgon
¿Qui diu això?
Cleant
¿Hi
ha cap raó de pes
que et faça descreure del casament?
Orgon
Depén.
Cleant
¿Calen subtileses
tan fines
per a respondre preguntes senzilles?
Orgon
Ja veus.
Cleant
No, així no puc veure
res.
Em sap greu que no sigues més sincer.
Orgon
Ho sent.
Cleant
Informa’m, doncs, d’una vegada,
si retires la paraula donada.
Orgon
¡Adéu!
Cleant
(A
soles.)
Tenen fonament les
sospites
de Damís. Tot seguit cal que l’avise.
ACTE
II
ESCENA
1
Orgon, Marianna
Orgon
Marianna.
Marianna
Sí, pare.
Orgon
Vull parlar
amb tu a soles.
Marianna
¿Què fa?
Orgon
(Després de mirar en un petit despatx que
comunica
amb el saló on són pare i filla, tanca
la porta del despatx.)
He comprovat
que al despatx no hi
ha ningú amagat,
perquè sembla un bon
lloc per a espiar.
Bé, ¡ja puc començar!
Saps, Marianna,
que sempre m’has
sigut molt estimada
i que aprecie el teu
suau caràcter.
Marianna
Li regracie el seu
amor de pare.
Orgon
Ho sé, filla, mes
has de procurar
no contradir-me, si
el vols conservar.
Marianna
En això, el meu
esforç i orgull pose.
Orgon
Llavors ¿què em dius
de Tartuf, el meu hoste?
Marianna
¿Qui, jo?
Orgon
Sí, tu. Mira bé el que respons.
Marianna
¡Ah! Sols en diré el
que li semble bo.
ESCENA
2
Orgon, Marianna, Dorina
(Dorina entra silenciosament i es posa darrere
d’Orgon sense que aquest se n’adone.)
Orgon
Ho celebre; així podràs
prometre’m,
si més no, pel
respecte que em professes,
que el faràs aviat
el teu espòs
perquè els seus
mèrits et toquen el cor.
¿Eh?
(Marianna recula amb
sorpresa.)
Marianna
(Esverada.)
¿Què?
Orgon
(Impacient.)
¡Va!
Marianna
(Insegura.)
¡Hem!
Orgon
(Irritat.)
¡Ei!
Marianna
(Per
guanyar temps.)
¿M’ho
pot repetir?
Orgon
(Perplex.)
¿Com?
Marianna
¿De qui, pare, vol sentir-me dir
que m’agradaria fer
marit meu
per tal d’acomplir
els designis seus?
Orgon
De Tartuf.
Marianna
¿Tal cosa creu que em fascina?
No sé per què he de
dir una mentida.
Orgon
Perquè anhele que
siga veritat,
i això, filla, t’hauria
de sobrar.
Marianna
¡Com! ¿Em demana que...?
Orgon
Sí, filla, vull
que amb el teu
casament, passe Tartuf
a ser un membre més
de la família.
Hui mateix en sabran
tots la notícia.
(S’adona
de la presència de Dorina.)
¿Què fas ací? ¿La
curiositat
t’obliga a escoltar
sense saludar?
Dorina
Pensava que era
només un remor,
per bé que s’havia
escampat pertot,
el casament malaurat
que prediques,
i l’he tingut i el
tinc per increïble.
Orgon
¿Tan estrany et
sembla el que jo pretenc?
Dorina
Però ¿com pots
pensar que li va bé
a la teua filla un
home tan sant,
que d’altres
assumptes s’ha d’ocupar?
Per més que m’ho
digues, mai no et creuré.
A més, tu tampoc no
en trauries res,
car no s’entén que
amb la teua fortuna
vulgues que un
miseriós...
Orgon
Ets injusta.
Oblides que un dia
va heretar
un ric patrimoni i
el va abandonar
per poder tan sols
al Cel consagrar-se.
¿No saps que pertany
a un noble llinatge?
Dorina
Sí, això diu, i
tanta vanitat
no s’adiu amb la
seua pietat.
Però parlem només de
la persona
i deixem de banda
allò que l’adorna.
¿Podries lliurar
sense fer-te el pes
aquesta perla a un
home com aquell?
¿I no t’importen les
conseqüències
d’un enllaç sotmés a
conveniències?
Sàpies que arriscaràs
la virtut
d’aquesta jove casant-la
a disgust,
car el desig de
viure honestament,
dels atributs dels
marits, en depén,
i prou sovint sols
ells són els culpables
de portar al front
les llustroses banyes.
És ben difícil, en
fi, ser fidel
a l’espòs detestat
per la muller.
Casar la filla amb un
home que odia
és culpar-se de la
seua ruïna.
Sondeja, doncs, a
quins perills t’arrimes.
Orgon
(A
Marianna.)
¡Prou de perdre el
temps en musiqueries!
Sóc ton pare i sé
allò que et convé,
així que acataràs el
meu parer.
Amb Valeri havia
compromés,
com bé saps, el teu
futur casament.
És, però, afeccionat
al joc
i no es comporta com
un bon devot,
car no veig que
freqüente les esglésies.
Dorina
Vols que les visite
a les mateixes
hores que tu, sols
per aparentar.
Orgon
Et pregue que t’abstingues
d’opinar.
(A
Marianna.)
En canvi, a Tartuf
li està bé el Cel
i tot el restant li
ve a repèl.
Aquest matrimoni et
farà feliç
i t’amerarà de
plaers subtils.
Units viureu el
vostre cast amor
sense cap molesta
discussió,
i de segur que no et
costarà gens
fer d’ell tot el que
et resulte avinent.
Dorina
Tin per cert que
sols farà d’ell un neci.
Orgon
Prou d’interrompre’m
i guarda silenci,
que estàs ficant el
nas on no t’importa.
Dorina
És pel teu interés, si
dic cap cosa.
Orgon
Calla, doncs, i no
et preocupes ja.
Dorina
Si no t’apreciara...
Orgon
¡Tant
se val!
Dorina
Encara que no ho vulgues,
t’aprecie,
i em fa patir que el
teu honor perille.
Orgon
¿No pararàs mai?
(A
Marianna.)
Com
home de seny,
ho he meditat tot
amb deteniment.
L’excel·lència de
Tartuf és tanta
que em fa...
Dorina
¡Si
que anirà ben aviada!
Orgon
(Mira
Dorina amb els braços creuats.)
¿Del que jo diga, no
n’has de fer cas?
Dorina
¿De què et lamentes,
si no t’he parlat?
Orgon
¿I què has fet?
Dorina
He parlat amb mi mateixa.
Orgon
Sols callant
atendràs la meua queixa.
(A
Marianna.)
Filla,
cal que acates el meu propòsit,
car sempre has sigut
una xica dòcil
i saps molt bé...
Dorina
...
¡que has perdut el trellat!
Orgon
Creu-me, filla, no
puc continuar;
ta tia ja m’ha tret
de polleguera
i els seus discursos
m’han torbat la pensa.
Millor serà que me’n
vaja tot sol
a prendre l’aire per
calmar-me un poc.
ESCENA
3
Dorina, Marianna
Dorina
¿És que t’has
oblidat dels arguments
i cal que jo interprete
el teu paper?
Has sentit una
proposta insensata
i tot el temps t’has
mantingut callada.
Marianna
¿Què puc fer contra
un pare tan despòtic?
Dorina
Negar-te en rodó als
seus despropòsits
i dir-li que, si li
apanya tant
Tartuf, li’l regales
embolicat.
Marianna
Mon pare té sobre mi
tal imperi
que sempre he
respectat el seu criteri.
Dorina
Tu
pensa en Valeri i fes-me saber
si el vols.
Marianna
Ja coneix els meus sentiments.
Dorina
Llavors no sigues
tan presta a cedir.
Marianna
És Valeri qui ha de
resistir,
exigint-li a mon
pare amb fermesa
que
duga a terme la seua promesa.
Dorina
¿I quina culpa té el
teu pobre amant
que ton pare siga un
ogre nefand
i falte a la paraula
donada
per un Tartuf que l’extasia
massa?
Marianna
M’ha d’ajudar a
parar l’amenaça.
Estic disposada a
fer el que calga.
Dorina
No, a ton pare
sempre has d’obeir-lo,
tot i que vulga
casar-te amb un mico.
Alegra’t, per tant,
de la teua sort.
Marianna
Veig que em vol fer
patir. ¿No es posa en cor
d’ajudar-me a eixir
del trànsit aquest?
Dorina
¡Seràs «tartuficada»,
en done fe!
Marianna
Encara que no es
commoga per mi,
sàpia que abans
preferisc morir.
Dorina
Tranquil·la, que amb
manya tot és possible.
S’acosta Valeri i
sembla irascible.
ESCENA
4
Valeri, Marianna, Dorina
Valeri
M’acabe d’assabentar
d’una nova
que ignorava i
sembla sens dubte bona.
Marianna
¿I és?
Valeri
Que et cases amb Tartuf.
Marianna
És
la idea
que ara s’ha posat mon
pare a la testa.
Valeri
¿Ton pare, Marianna...?
Marianna
Sí, és ell
qui així ha canviat
de parer.
Valeri
¿N’estàs segura?
Marianna
¡Ja ho crec! Fa una estona
m’ha posat en clar
el que ambiciona.
Valeri
¿I la teua ànima què
és el que enyora,
Marianna?
Marianna
No ho sé.
Valeri
¡Clara resposta!
¿No ho saps?
Marianna
No.
Valeri
¿No?
Marianna
¿Què m’aconselles
tu?
Valeri
Que acceptes prendre
per espòs Tartuf.
Marianna
¿Això em dius?
Valeri
Sí.
Marianna
¿És cert?
Valeri
Per
descomptat.
L’elecció és bona i
s’ha d’escoltar.
Marianna
Agraïsc el teu
generós consell.
Valeri
I no et farà pena
seguir-lo, crec.
Marianna
Tanta com la que has
sentit tu donant-me’l.
Valeri
Ho he fet, Marianna,
per agradar-te.
Marianna
I jo el seguiré per
fer-te l’honor.
Dorina
(A
part.)
Vegem com queda la
discussió.
Valeri
¿És així com s’estima?
¿Era fals
quan tu...?
Marianna
Si et plau, no parlem del passat;
tu m’has dit clar
que havia d’acceptar
l’espòs que mon pare
m’ha proposat,
i jo declare que em
casaré amb ell
perquè em sembla un
saludable consell.
Valeri
No t’excuses
pretextant el que he dit,
perquè abans tu ja
havies decidit.
Marianna
És veritat.
Valeri
Sens dubte. I també
que no m’has volgut
mai sincerament.
Marianna
Ja que ho tens tan clar,
no cal discutir,
anirem cadascun pel
seu camí.
Valeri
Sí, sí, tinc molt
clar allò que he de fer
a partir d’ara,
perquè prou bé sé
on posar els meus
anhels més humans
per rebre, d’altra
dona, les bondats.
Marianna
És un sentiment
noble i elevat.
Valeri
Sí,
i tothom l’hauria d’aprovar.
¿O voldries que en
el meu temps futur
guardara el fervor
que ara sent per tu
i et vera passar a
braços estranys,
sense a cap altra el
meu amor lliurar?
Marianna
Al contrari: fes per
no perdre el temps.
Valeri
¿Això vols?
Marianna
Sí.
Valeri
Doncs prompte et
complauré.
(Fa
intenció d’anar-se’n.)
Marianna
És tot un detall de
la teua part.
Valeri
(Tornant.)
Ets la culpable del
que ens ha passat.
(Repeteix
la intenció d’anar-se’n.)
Marianna
Ja ho crec.
Valeri
(Eixint.)
I
seràs servida al teu gust.
Marianna
Restarà tot comptat
i debatut.
Valeri
(Tornant
de nou.)
Pensa que me’n vaig
i no tornaré.
Marianna
En bona hora.
Valeri
(Girant-se
quan es disposava a eixir.)
¿Eh?
Marianna
¿Què?
Valeri
¿No m’has dit res?
Marianna
¿Somies?
Valeri
Seguisc, doncs, el camí meu.
Adéu, Marianna.
(Se’n
va lentament.)
Marianna
Per sempre, adéu.
Dorina
(A
Marianna.)
La teua actitud no
hi ha qui l’entenga,
donat que no tens
cap motiu d’ofensa,
i sols he seguit tan
absurd debat
per saber fins on
podia arribar.
Vine, Valeri.
(S’acosta
a Valeri i l’agafa del braç.)
Valeri
(Fa
com si volguera resistir-se.)
Vull eixir d’ací.
Dorina
Espera.
Valeri
No,
no, que és gran el despit.
Pense fer el que
ella m’ha demanat.
Dorina
Detin-te.
Valeri
És un assumpte tancat.
Marianna
(A
Dorina.)
¿Què pretén?
Dorina
Provar-vos que us estimeu.
Doneu-me les vostres
mans. ¡No tardeu!
(A
Valeri.)
¡Vinga!
Valeri
(Donant
la seua mà a Dorina.)
¿Per
a què vol la meua mà?
Dorina
(A
Marianna.)
¡Ara la teua!
Marianna
(Donant
la mà com de mala gana.)
Ja
que insisteix tant...
(Dorina
fa que la parella s’agafe de la mà.)
Valeri
(A
Marianna.)
No faces les coses
com sense ganes
i mira’m un poc d’una
forma amable.
(Marianna es gira cap a Valeri, somrient-li.)
Dorina
¡Es porteu com uns
autèntics guillats!
(A
Valeri.)
¿De debò penses que
Tartuf li va?
(A
Marianna.)
I tu, reina, ¿per què el mareges tant?
Marianna
Jo només li he fet un preguntat.
Valeri
(A
Marianna.)
Doncs la teua pregunta m’ha ferit.
Dorina
Oblideu la baralla i
fem camí,
car és urgent que
ens posem a pensar
una mica en l’esposori
insensat
que a ton pare li ha
passat pel magí.
Marianna
Caldrà que enginyem
algun bon ardit.
Dorina
Ens valdrem de tota
classe d’excuses.
(A
Marianna.)
Ton pare desvaria.
(A
Valeri.)
¡No
hi ha dubte!
(A
Marianna.)
Un dolç content cal
que sempre aparentes,
i així serà més
fàcil que et creguen,
si t’has d’inventar
qualsevol història
que obligue a
ajornar la cerimònia.
Si volem véncer,
doncs, serà millor
que no manifesteu el
vostre amor.
(A
Valeri.)
Així que ara mateix cal
que te’n vages;
sols tornaràs quan
la tempesta escampe.
Nosaltres correrem a
procurar
que Cleant i Elmira
ens facen costat.
(Espenta suaument els dos perquè
es moguen.)
(A
Valeri.)
Tu, vés-te’n per
allà.
(A
Marianna.)
I
per ací
ens n’anirem nosaltres
tot seguit.
ACTE
III
ESCENA
1
Damís, Dorina
Damís
Que tot d’un plegat me’n vaja al caixó,
si el seu joc brut no ature en rodó,
i cap mirament o força evita
que pose fi a la seua mentida.
Dorina
Damís, modera l’arravatament;
ton pare sols ha dit el que vol fer
i no sempre va avant el que promet,
car resta un llarg camí del dit al fet.
Damís
Fins que no acabe amb el seu frau,
la meua ànima no restarà en pau.
Dorina
Deixa que la teua madrastra siga
la qui decidisca aquesta partida;
sobre Tartuf té gran predicament
i aquest és complaent amb els seus precs.
Si pot traure profit de tal feblesa,
tornarà ton pare a ser qui era.
Elmira vol que li
passe l’avís
d’entrevistar-se els dos sols d’improvís
per fer-li veure els embulls que vindran,
si accepta un casament tan forçat.
Quan el sant home acabe de resar,
baixarà, i llavors li podré parlar.
Damís
Assistiré a la reunió.
Dorina
No pots.
Damís
¿I
si allí no dic cap mot?
Dorina
En un accés d’ira, en diries massa,
i això faria que el pla s’espatllara.
Damís
Sols miraré, sense perdre la
calma.
Dorina
¡Que molest ets! ¡Vés-te’n, que ja
davalla!
(Damís s’amaga al petit despatx
que
Orgon considerava propi per a
espiar.)
ESCENA
2
Tartuf, Llorenç, Dorina
Tartuf
(Adreçant-se al seu criat Llorenç,
en adonar-se que Dorina el mira.)
Guarda’m el cilici i les deixuplines,
Llorenç, i prega que el Cel t’il·lumine.
Recorda que estaré fora de casa
fent almoina als captaires de la plaça.
Dorina
(A
part.)
¡Mira que és hipòcrita i afectat!
Tartuf
¿M’espera?
Dorina
Sí.
Tartuf
(Es
trau un mocador de la butxaca.)
¡Ah!
Abans de parlar,
li demane que prenga el mocador.
Dorina
¿Com?
Tartuf
Tape’s
l’escot amb ell, per favor.
Coses semblants fan que els sentits s’inflamen,
i així es desperten pensaments culpables.
Dorina
És molt sensible a la temptació
i la carn li fa gran impressió.
No sé com són les flames que l’abrasen,
mes no tinc apetències
tan braves,
i bé puc veure’l nu de peus a cap,
que la seua pell no m’abellirà.
Tartuf
Li pregue que em parle amb més modèstia
o evitaré la seua insolència.
Dorina
No, no. Sóc jo qui el deixarà tranquil,
després que em senta allò que li vull
dir:
Elmira vindrà d’ací a un moment
perquè desitja parlar amb vosté.
Tartuf
En tindré molt de gust.
Dorina
(A
part.)
¡Com
s’ha ablanit!
Ha passat just el que havia previst.
Tartuf
¿Quan vindrà?
Dorina
Crec
que la sent arribar.
Sí, és ella en persona. Ja me’n vaig.
ESCENA
3
Elmira, Tartuf
Tartuf
Que el Cel, amb la seua
bondat magnànima,
li done la salut del
cos i l’ànima
i la beneïsca tal
com desitja
aquest serf de la
gràcia divina.
Elmira
Agraïsc el seu desig
pietós.
Si
prenem seient, parlarem millor.
Tartuf
¿Ha passat ja la
seua malaltia?
Elmira
En efecte, em sent
més enfortida.
Tartuf
Les meues modestes
oracions
no poden guanyar del
Cel tal favor,
però, quan resava,
feia també
pregàries pel seu
restabliment.
Elmira
S’amoïna massa per
mi, Tartuf.
Tartuf
Jo donaria la meua
salut
perquè la seua no
patira embats.
Elmira
Això és dur massa
lluny la caritat
i no crec meréixer
tanta bondat.
Tartuf
Vosté encara es
mereix favors més grans.
Elmira
Vull parlar-li d’un
assumpte en secret
i estic bé ací, car
ningú no em sent.
Tartuf
Jo em trobe, crega’m,
també molt a gust
en aquest lloc, sol
amb vosté i ben junts.
Aquest era el meu
prec més repetit,
i ara, per fi, m’ha
sigut concedit.
Elmira
Hem de conversar amb
sinceritat
i el seu bon cor res
no m’ha d’amagar.
Tartuf
Per a mi és motiu de
gran complaença
poder mostrar-li l’ànima
sencera,
i jure que, si li he
fet retrets
per algunes visites
que ací rep,
no ha sigut a causa
de malvolença,
sinó d’un excés de
zel que em rosega,
i d’un impuls...
Elmira
No passe inquietud,
prou sé que ho fa
per la meua salut.
Tartuf
(Estrenyent-li
les mans.)
Sí, senyora, i el
meu fervor és tal
que per complaure-la
fóra capaç...
Elmira
¡Uf! Em prem massa
fort.
Tartuf
L’ímpetu em pot
i he oblidat la
finesa del seu cos,
que voldria...
(Li
posa la mà al genoll.)
Elmira
¿Què fa la seua mà?
Tartuf
És que el seu vestit
m’ha meravellat.
Sols palpe la tela
tan delicada.
Elmira
¡Ah, perdone! Sóc un
poc primmirada.
(Elmira recula la seua cadira
i
Tartuf apropa la seua.)
Tartuf
(Tocant
el xal d’Elmira.)
¡Déu meu, quin xal! ¡És
una meravella!
Hui dia es treballa
d’una manera
miraculosa. És un
punt molt fi.
Elmira
Sí, mes tornem al
que ens ha dut ací:
diuen que el meu marit
vol retirar
la paraula que ha
donat i casar
la seua filla amb
vosté. ¿És de veres?
Tartuf
Encara que m’ha fet
certes promeses,
és en un altre lloc
ben diferent
on la meua dita
busque amb deler.
Elmira
Però no serà la dita
terrena...
Tartuf
Al meu pit no batega
un cor de pedra.
Elmira
¿No diuen que els
seus sospirs van al Cel
i que per al fast
del món és de gel?
Tartuf
L’amor que sentim pels béns eternals
no ens trau de les belleses temporals.
Els nostres sentits bé saben prendar-se
de les obres sublims pel Cel creades,
i vosté alberga tan grans meravelles
que, quan a la meua vista es despleguen,
albire com l’autor de la natura
l’ha elegida, perfecta criatura,
per a fer-se un retrat de si mateix,
i sent que el meu cor d’amor s’estremeix.
De primer, temia que el meu ardor
fóra sols una provocació
del dimoni i, poruc, evitava
els seus ulls perquè el Cel no em
castigara.
Mes ara pense que tal passió
no pot ser pecat, si amb el pudor
faig que es congracie, i aquest designi
em permet declarar-li el meu deliri.
Reconec que és un gran atreviment
fer-li d’aquest trist cor l’oferiment.
Confie que la seua
benvolença
em perdone la manca de destresa.
En vosté pose tota l’esperança;
diga’m, doncs, si em pertoca cap bonança,
perquè jo sols seré el que vosté arbitre:
feliç, si ho vol; infeliç, quan ho
dicte.
Elmira
El seu discurs és
totalment galant
i, en veritat, una
mica xocant.
Caldria que dominara
el seu cor
per raonar sobre un
desig tan fort,
impropi del devot
que tots suposen.
Tartuf
Per ser devot, però, no sóc menys home,
i quan s’admira la seua bellesa,
és com si un tros de Cel al món caiguera,
i així l’ànima es torba i no raona.
Prou sé que el meu estrany discurs l’astora
i, malgrat tot, un àngel no puc ser.
Si aquesta confessió l’ofén,
és més just que culpe el celest encant
que pertot l’envolta i no sembla humà.
Em mira i sent la divina presència
que del cor em força la resistència,
i són impotents els meus precs i llàgrimes,
quan els bons propòsits resten exànimes.
El que li dic ja li ho han referit
mil vegades els meus ulls i sospirs.
Així que, si mira amb un cor benigne
els sentiments del seu esclau indigne
i del seu consol em vol fer l’ofrena
rebaixant-se a la meua petitesa,
jo li professaré per sempre més
una devoció sense parell.
Sàpia que el seu honor no perilla,
si en la meua discreció confia.
No sóc com aquells cordurs que fascinen
les dones amb fets i paraules buides
per vantar-se en públic de tals conquestes
i que tots coneguen les seues fetes.
Les persones decents sempre estimem
amb gran componiment, car el secret
és garantia de la nostra fama.
Per tant, mai la dona que ens acompanya,
en lliurar-nos el tresor del seu cor,
no s’ha de preocupar pel seu nom,
perquè sempre en nosaltres trobarà
el goig sense por, l’amor sense esclats.
Elmira
Amb una retòrica vigorosa,
em mostra una passió ardorosa.
¿No tem que prenga la decisió
de contar al meu marit tal fervor
i que la inesperada novetat
li faça perdre la seua amistat?
Tartuf
Pense que la seua benignitat
sabrà exculpar-me la temeritat,
car és tan sols una humana feblesa
la que em porta a fer tal insensatesa,
i quan es mire a l’espill comprendrà
que no sóc cec i que un home és de carn.
Elmira
Altres s’ho prendrien d’una altra forma,
mes jo en faig, de la discreció, norma
i no li ho contaré al meu marit,
encara que a canvi li exigisc
que s’avinga, prest i de bona gana,
a l’enllaç de Valeri i Marianna,
i evite així l’abús de poder
que en bé seu vol fer a uns altres malbé,
i...
ESCENA
4
Elmira, Damís, Tartuf
Damís
(Eixint
del petit despatx on era amagat.)
¡No pot ser! ¡Això s’ha de contar!
Era al despatx, on prou bé l’he escoltat.
Per fi, la bondat del Cel ha volgut
que puga acabar amb el seu orgull.
Ara ja tinc el mitjà de mostrar-li
a mon pare com és aquest falsari
que s’ha atrevit a parlar-li d’amor.
Elmira
No, Damís, deixa que es guanye el perdó
que li he promés si sap esmenar-se.
El meu oferiment és respectable,
ja que deteste provocar escàndols.
El que ha passat, preferisc oblidar-ho
i no preocupar el meu espòs.
Damís
Són tan bones les
raons del seu cor
com les meues per a
fer el contrari.
Voler perdonar-lo em sembla un escarni,
perquè aquest insolent rosegaaltars,
amb la seua postissa pietat,
ha pogut sempre més que el meu rancor
i solament ens ha causat trastorns.
El Cel m’ha donat la prova escaient
per desembrollar un gran malentés,
i és tan clara que, si la negligira,
ben aviat arribaria el dia
que mon pare em retraguera la falta.
Elmira
Damís...
Damís
Ho sent, ja és feta la jugada,
i el seu bell discurs
no podrà obligar-me
a abandonar el plaer
de venjar-me’n.
Vull fer-li pagar el
que deu, només;
sols així em donaré
per satisfet.
ESCENA
5
Orgon, Damís, Tartuf, Elmira
Damís
Celebrem, pare, la
seua arribada
amb una ocurrència
inesperada:
en pagament de les
atencions
i reconeixement de
tots els dons
que li ha atorgat,
el senyor Tartuf
no renuncia a
procurar-se el gust
de llevar-li l’honra,
car l’he sorprés
intentant amb grans
arravataments
seduir la seua dona
amb moixaines.
I Elmira, perquè
vosté no tinga ànsies,
preferia mantenir-ho
en secret,
d’acord amb el seu
caràcter discret.
Mes no puc tolerar que
home tan vil
perllongue a casa
nostra els seus ardits.
Elmira
(Al
seu marit.)
A parer meu, no cal
preocupar-se
per culpa d’unes
quantes frases vanes,
perquè, d’això, no
en pot l’honor dependre
i, a més, sé molt bé
com m’he de defendre.
(A
Damís.)
Així pense i no
hauries dit res,
si tinguera sobre tu
cap poder.
ESCENA
6
Orgon, Damís, Tartuf
Orgon
¿Tot això que he
escoltat és vertader?
Tartuf
Sí, germà meu, sóc culpable
i dolent,
un infaust pecador
ple de maldat,
el més gran canalla
al món arribat.
Cada instant de ma
vida és ple de faltes,
un garbuix de
delictes execrables.
I ara, per fi, el Cel
troba el moment
de castigar-me tal
com jo meresc.
Faça cas al que li
dic i corrents,
com un criminal,
tire’m al carrer.
Aquesta vergonya no
serà res
comparada amb els
meus mereixements.
Orgon
(Al
seu fill.)
¡Ah, traïdor! Intentes
amb embulls
enterbolir la seua
alta virtut.
Damís
¿Vol dir que el
fingiment i la mentida
d’aquest...?
Orgon
¡Calla ja, ànima mesquina!
Tartuf
Deixe’l parlar, l’acusa
falsament
i hauria d’escoltar
els seus retrets.
¿Per què em
pressuposa tanta bondat,
si desconeix d’allò
que sóc capaç?
Es refia de la meua semblança
i no sóc aquell que
la gent alaba.
Tothom em pren per
un home de bé,
quan millor fóra dir
que no valc res.
(A
Damís.)
Sí, benvolgut fill,
sí: titlle’m de lladre,
de miserable, d’assassí
i d’infame;
aclapare’m amb mots
més infernals,
que no li’ls
rebatré; me’ls he guanyats.
(S’agenolla davant de Damís.)
I agenollat vull
pagar la vergonya
que deu la meua vida
pecadora.
Orgon
(A
Tartuf.)
¡Ja n’hi ha prou!
(Al
seu fill.)
¿Allò que diu no et commou,
cruel?
Damís
Per
a mi és com aigua que plou.
Orgon
¡Calla,
desvergonyit!
(A
Tartuf, fent que s’alce.)
¡Alce’s, germà!
(Al
seu fill.)
¡No respectes res!
Damís
Pare...
Orgon
¡Mut!
Damís
Ell
fa...
Orgon
¡Si dius un mot més,
te’n vas al carrer!
Tartuf
Per favor, no s’encolerisca
més.
Abans preferisc
rebre un càstig dur
que ell patisca per
mi un tracte injust.
Orgon
¡Mal fill!
Tartuf
(Agenollant-se
davant d’Orgon.)
Deixe’l en pau. Agenollat
li pregue que el
perdone...
Orgon
(S’agenolla també i abraça Tartuf.)
¿Perdonar...?
(Al
seu fill.)
¡Quanta bondat!
Damís
¿Com...?
Orgon
Pau.
Damís
¿Què...?
Orgon
Pau,
he dit.
No em sorprén gens
que ara el vulgues ferir.
Sé que a casa tots
li aneu en contra,
emprant mitjans i
eines de tota forma
per foragitar tan
sant personatge.
Quan més us
capfiqueu en aquest tràfec,
més esforços faré
per retenir-lo.
A més, et dic, i no
vull repetir-ho,
que es casarà amb
Marianna aviat
i rebaixaré els fums
d’aquesta llar.
Damís
¿De fer tal cosa, en
serà capaç?
Orgon
Sí, tot i que et
desagrade l’enllaç.
Des d’ara mateix, et
faré comprendre
que els meus
designis sempre s’han d’atendre.
I ara vull que et
retractes a l’instant
pregant-li perdó amb
humilitat.
Damís
¿Que demane perdó a
un impostor...?
Orgon
¿Et negues, rufià,
fent-li afront?
¡Fora! Ix ara mateix
de ma casa,
i no vull veure’t
mai més de tornada.
Damís
Sí, me n’aniré,
però...
Orgon
¡Vés-te’n
ja!
¡Desagraït! ¡Mereixes viure al ras!
(Se’n
va Damís.)
ESCENA
7
Orgon, Tartuf
Orgon
¡No puc tolerar que
ofenguen un sant!
Tartuf
¡Déu meu, no el
castigues pel mal que em fa!
¡Perdona’l com jo el
perdone també!
(A
Orgon.)
Quant m’enutja que
davant de vosté
intenten
arrossegar-me pel fang.
Orgon
(Plorant.)
¡Ai!
Tartuf
L’agraïment que li dec és gran,
i el sol pensament
de trair-lo em causa
un
horror que em prem el pit sense pausa
i no puc parlar
perquè em sent morir.
Orgon
(Segueix
plorant.)
Reponga’s, que no el
vull veure afligit.
Tartuf
Sí, millor serà
concloure l’assumpte,
mes adone’s que li
porte disputes.
Crec que hauria de
fer-me fonedís.
Orgon
¡Com! ¿Ho diu de
broma?
Tartuf
No, vosté ha vist
com es malfien de la
meua fe.
Orgon
¿Què importa? ¿No
veu que el meu cor no els sent?
Tartuf
No em deixaran en
pau, m’encalçaran,
i els contes dels
quals ara no fa cas
pot ser que un dia
proper el commoguen.
Orgon
No, això no passarà.
Tartuf
¡Ah!,
les dones
saben molt bé
convéncer els marits.
Orgon
No, no.
Tartuf
Per
favor, allunye’m d’ací.
Només així deixaran
d’atacar-me.
Orgon
Ni pensar-ho. Vosté
no ha d’anar-se’n.
Tartuf
Al capdavall, caldrà
que em sacrifique;
tanmateix, permeta’m
que li suplique...
Orgon
Deixem el tema, si
li plau.
Tartuf
Com vulga,
mes, per prevenir
una altra trifulga
i evitar sospites i
xerrameques,
defugiré la seua
esposa sempre.
Orgon
No, al contrari, la freqüentarà,
que m’agrada a
tothom enrabiar.
I per afrontar-los
encara més,
sense més tardança
escripturaré
al seu nom uns
terrenys de gran valor.
El Cel ha volgut que
li faça el do.
¿Què em diu d’aquesta
proposició?
Tartuf
La voluntat del Cel
es faça en tot.
Orgon
¡Pobre home! Anem
prompte a fer els tràmits
i així els envejosos
restaran pàl·lids.
ACTE
IV
ESCENA
1
Cleant, Tartuf
Cleant
Molt oportunament me
l’he trobat
i
puc dir-li el que pense ras i clar,
perquè tota la gent parla
d’això
i l’escàndol no casa
amb el seu nom.
No examine el fons
de la qüestió,
sols em pose en la
hipòtesi pitjor
per convéncer-lo que
un bon cristià
com vosté l’ofensa
ha de perdonar,
tot i que el jove haja
estat infame
acusant-lo en fals davant
de son pare.
¿Permetrà que isca
de la seua llar
un fill pel greuge que
li ha causat?
Li ho repetisc: l’afer
escandalitza
a tot el món, no li
dic cap mentida.
Crega’m i, sense
retard, pose esment
a no portar les
coses a l’extrem.
Sacrifique a Déu tot
el seu despit
i faça que el pare
perdone el fill.
Tartuf
Si fóra per mi, ho
faria a gust,
car, malgrat el seu
procedir injust,
tot li ho perdone,
de res no el censure
i em complauria
ajudar-lo, sens dubte.
L’interés del Cel,
però, és un altre.
Si el fill no se’n
va, hauria d’anar-me’n,
ja que, pel seu
actuar tan retort,
de compartir aquest
mateix trespol,
tothom
malparlaria de nosaltres.
Dirien que,
sentint-me jo culpable,
fingisc absoldre a
qui em pot acusar
per obligar-lo així a
callar.
Cleant
M’ofereix excuses acolorades
i raons que semblen massa
forçades.
Per l’interés del Cel
no es preocupe;
sap com castigar
sense que l’ajuden.
El nostre deure és
saber perdonar
sense mirar el que
els altres diran.
Tartuf
Ja he dit que el meu
cor l’ha perdonat
i així faig la
divina voluntat,
però, després de l’escàndol
de hui,
no m’ordena el Cel
tindre’l de veí.
Cleant
¿I li imposa,
potser, prestar orella
als disbarats que el
capritx aconsella
a son pare, fins al
punt d’acceptar
que li regale una
gran heretat?
Tartuf
Aquells qui m’estimen
són conscients
que mai no actue pel
propi interés.
Totes les riqueses i
fasts del món
tenen sobre mi escassa
atracció.
La seua llampada no
m’enlluerna,
i sols he admés una
tal ofrena
perquè la finca que
m’han confiat
podria a la fi caure
en males mans
i, lluny de servir a
Déu i al proïsme,
només seria útil a l’egoisme.
Cleant
¡Ei! No sent vosté
tanta aprensió
quan d’un fill acorden
l’expulsió,
i si, com diu, són
molt grans els obstacles
per a viure amb Damís,
és ben probable
que al Cel es
considere més honesta
la seua eixida
ràpida i modesta,
abans que la d’un
legítim hereu.
Si no ho fa així,
carregarà la creu
d’una falsa
probitat.
Tartuf
¡Ho sent molt!
Un determinat deure
pietós
que no m’està permés
endarrerir
m’obliga a abandonar-lo
tot seguit.
Cleant
(A
soles.)
¡Quina impostura!
ESCENA
2
Elmira, Marianna, Dorina,
Cleant
Dorina
Per
favor, Cleant,
està
transida d’un dolor fatal.
Ajude’ns a salvar-la
de l’enllaç
funest que son pare
li ha buscat.
Ja s’acosta Orgon;
cal que ens unim
per desbaratar l’insensat
capritx
que
sols desgràcies ens portarà.
ESCENA
3
Orgon, Elmira, Marianna,
Cleant, Dorina
Orgon
¡Ah! M’alegra
trobar-vos tots plegats;
porte noves que us
faran divertir,
i ben bé sabeu el
que això vol dir.
Marianna
(Agenollada.)
Per Déu que coneix
el meu desconsol
i, per tot el que
commoga el seu cor,
li pregue, pare, que
reconsidere
la seua decisió i em
dispense
d’un casament que el
cor em partiria,
tornant-se
pur dissort la meua vida.
Si contra les
esperances forjades
desitja apartar-me
de qui tant ame,
agenollada li
implore que em lleve
de casar-me amb un
home que deteste.
No m’obligue a fer
una bogeria
per no haver-me
deixat cap altra eixida.
Orgon
(Entendrit.)
¡Fermesa, filla! ¡Fora
la flaquesa!
Marianna
L’afecte que li
mostra no m’apena.
Done-li els meus
béns, me’n desprenc gustosa,
mes no li lliure la
meua persona
i deixe’m passar els
dies que em resten
en un convent, que
ja en tinc prou, de festes.
Orgon
Quantes vocacions
desperta un pare
per no permetre que
uns amors avancen.
Com més et repugne
el teu marit,
més mèrits guanyaràs
als ulls de Crist.
Mortifica’t, doncs,
amb aquest enllaç
i deixa de donar-me
maldecaps.
Dorina
Mes ¿com...?
Orgon
¡Calla! Parla sols si et pregunte.
Estic fart que la
paraula em disputes.
Cleant
Si no permets que et
donem cap consell...
Orgon
Amic, els teus
consells són excel·lents,
ben raonats, i els
tinc en molta estima.
Em permetràs, però,
que no els seguisca.
Elmira
(A
Orgon.)
Veient-te actuar, ja
no sé què dir.
El teu encegament és
malaltís,
i estàs cap a Tartuf
tan inclinat
que no vols saber
què ha passat abans.
Orgon
Jo sols em refie d’allò
que he vist
i sé que, per
protegir el meu fill,
no has volgut
desaprovar clarament
unes acusacions tan
cruels,
perquè, si foren certes,
de segur
que pels nervis t’hauries
deixat dur.
Elmira
¿Per uns simples
mots que parlen d’amor
s’ha d’ofuscar tan
vivament l’honor?
¿I sols pot
respondre’s a qui l’afronta
amb flames als ulls
i insults a la boca?
Jo denigre aquestes
reaccions
i l’escàndol no em
resulta agradós.
Vull ser decent
sense terrabastalls,
car no manifesta un
més recte obrar
qui defén l’honor
amb ungles i dents
i al menor motiu
arrapa la gent.
¡Mai no actuaré d’aquesta
manera!
Pense que la virtut
pot ser discreta,
que una callada repulsa
pot tant
com un rebuig
violent i afectat.
Orgon
Ho sent, però tinc
clar el que ha passat.
Elmira
Sembla greu la teua
incredulitat.
Em
sent, doncs, obligada a fer-te veure
la realitat perquè
em vulgues creure.
Orgon
¿Veure-la?
Elmira
Sí.
Orgon
Romanços.
Elmira
¿I si trobara
la forma de
mostrar-te-la a la clara?
Orgon
Contes.
Elmira
¡Oh! ¡Quin home! Almenys, contesta’m,
tot i que no em
cregues a la primera.
Imaginem que, en un
indret propici,
faig que els teus
ulls ho vegen tot molt nítid.
¿Què diries del teu
home de bé?
Orgon
Doncs jo diria... No
diria res,
perquè això no pot
ser.
Elmira
Tant et trastorna
el teu error que em
titlles d’impostora.
Pel teu bé, cal que
sigues testimoni
d’uns fets que et
deixaran, potser, atònit.
Orgon
Et prenc la paraula.
Vejam com fas
per dur a terme el
que t’has proposat.
Elmira
(A
Dorina.)
Fes-lo vindre, si et
plau.
Dorina
(A
Elmira.)
És
molt sagaç.
Serà difícil que es
deixe enredar.
Elmira
(A
Dorina.)
No, som bons d’enganyar
per qui estimem.
L’amor propi ens fa
veure el que no és.
Fes-lo baixar.
(Parlant
a Cleant i Marianna.)
Ara
us n’haureu d’anar.
ESCENA
4
Elmira, Orgon
Elmira
Arrimem la taula i
posa’t davall.
Orgon
¡Com!
Elmira
Necessite que t’amagues bé.
Orgon
¿Per què sota la taula?
Elmira
Deixa’m fer;
ja tindràs temps de
jutjar el meu pla.
Posa’t ací baix, que
prompte vindrà,
i procura que ell no
et veja ni et senta.
Orgon
Reconec que admire
la teua idea.
Veurem com ixes del
teatre aquest.
Elmira
Crec que no m’hauràs
de retraure res.
(Al
seu marit, que és sota la taula.)
Serà una situació
estranya;
tu no t’enfades i
mantin la calma.
No tinc més remei
que ser atrevida,
si vull provocar l’escena
prevista.
Així, per tal de confondre’l
millor,
fingiré tindre-li un
gran amor
i, a poc a poc,
arribarem al punt
en què, per haver restat
convençut,
rompràs a salvar la
teua muller
sense exposar-la a
cap perill sobrer.
És el teu interés,
així que apresta’t
i... ¡És Tartuf!
Silenci i que no et veja.
ESCENA
5
Tartuf, Elmira, Orgon
Tartuf
M’han dit que vosté
em volia parlar.
Elmira
Sí, uns secrets li
he de revelar.
Primer de res, per
favor, tanque bé
i assegure’s que ací
ningú no ens sent.
(Tartuf
tanca la porta i torna.)
No en tenim ara cap
necessitat,
d’un incident
paregut al d’abans.
M’ha sabut greu que
Damís el ferira
i he intentat calmar
la seua ira,
però,
aterrida per la sorpresa,
no l’he pogut
desmentir amb fermesa.
Mes tot ha eixit bé,
gràcies a Déu,
i ara ens trobem
molt més segurs, com veu.
Orgon l’aprecia i no
ha dubtat
a defendre la seua
honestitat,
i desafia els
consells malvolents,
permetent-nos estar
junts tot el temps.
Per tant, sense por
de ser censurada,
puc trobar-me sola
amb vosté tancada,
i això em permet
oferir-li un cor
que voldria ser més
caut i no pot.
Tartuf
El que ara em diu és
difícil d’entendre;
han canviat molt les
seues maneres.
Elmira
Que mal coneix vosté
el cor d’una dona,
si pel que he dit
abans es desconsola,
i com ignora el que vol
fer entendre,
quan se’l veu tan
sense ganes defendre’s.
Sempre el pudor
combat els sentiments
que ens emocionen en
tals moments,
i per segur que siga
el nostre amor,
d’admetre’l, en
sentim torbació.
Primer lluitem, i la
nostra desgana
anuncia que perdrem
la batalla;
per honor, la boca
nega el desig,
i quan diu no, realment vol dir sí.
És atrevida la
confessió
i tinc poca cura del
meu pudor,
mes, donat que he
començat a parlar,
no callaré fins a
deixar-li clar
que mai no hauria
plantat cara a Damís,
ni conservat tan
seré l’esperit,
mentre vosté m’oferia
el seu cor,
si no beneïra la
meua sort,
i que si l’he forçat
a rebutjar
la boda que Orgon li
ha proposat,
és perquè deteste
veure partit
un cor que vull tot
sencer per a mi.
Tartuf
És, senyora, un goig
extrem escoltar
tals paraules de qui
s’estima tant;
regalimen com mel pels
meus sentits
i em fan gaudir d’un
plaer exquisit.
Ser-li grat és el
meu afany més alt,
el bé que m’ompli de
felicitat,
mes podria creure
que el seu intens
discurs és un
artifici només
per a fer-me trencar
l’enllaç pactat.
Així que, si em
permet parlar-li clar,
em malfiaré de tan
dolços mots
fins que alguna
prova del seu fervor
no em faça creure en
la seua promesa
i em convença dels
plaers que em reserva.
Elmira
(Tus
per advertir el seu marit.)
¡Com! ¿És que no li
fa una mica de pena
apurar tan prest, d’un
cor, la tendresa?
¿Que per a vosté no
té cap valor
immolar-se en dolces
confessions
i sols podrà
sentir-se satisfet
quan per fi li faça
els favors suprems?
Tartuf
Sóc indigne de les
seues bondats
i de les paraules no
em puc fiar,
car superen els meus
mereixements.
Sense realitats, no
em creuré res.
Elmira
El seu amor imposa
els seus dictats
i em provoca un
atordiment fatal.
La fúria domina els
seus sentits
i és violent quan l’excita
el desig.
Si ataca, ¿ja no em
puc defensar
de vosté ni
tranquil·la respirar?
¿És decorós tindre
tan gran rigor,
voler que a tot preu
reïsca l’amor
i abusar amb
requeriments urgents
de la feblesa que tinc
per vosté?
Tartuf
Si
la meua passió creu benigna,
no
em negue la prova definitiva.
Elmira
¿I com puc consentir
el que em demana,
sense ofendre el Cel
del qual tant ens parla?
Tartuf
Si sols el Cel al
meu desig s’oposa,
superar tal obstacle
poc em costa.
No cal, doncs, que reprimisca
el seu cor.
Elmira
¿Els càstigs del Cel
ja no li fan por?
Tartuf
Puc dissipar-li tan
absurds temors,
conec l’art d’acallar
aprensions.
Encara que el Cel no
vol certs plaers,
tot podem negociar-ho
amb ell.
Segons necessitem, hi
ha la ciència
d’afluixar els nucs
de la consciència
i rectificar la mala
acció
amb la puresa de la
intenció.
En tals secrets se
la iniciarà,
solament ha de
deixar-se portar.
Contente el meu
desig sense penar,
que jo carregaré amb
el pecat.
(Elmira
torna a tossir.)
Tus molt.
Elmira
Sí, molt, és una gran
molèstia.
Tartuf
Vol aquest caramel
de regalèssia.
Elmira
És un constipat mal
curat, i crec
que un caramel ací
no farà res.
(Torna
a tossir.)
Tartuf
¡No es calma mai!
Elmira
Mai,
ni tan sols de nit.
Tartuf
En fi, els seus escrúpols
cal esbandir;
el que ací passe no
s’ha de saber
i el mal no és tal
quan s’actua en secret,
perquè només l’escàndol
fa l’ofensa
i qui peca en
silenci mai no peca.
Elmira
(Tossint
més i donant colps a la taula.)
Al capdavall, veig
que caldrà cedir,
i el que vol li ho hauré
de consentir,
car d’altra manera
no puc pretendre
que es quede satisfet
i es vulga retre.
¡Que mal és arribar
a tal extrem!
Mes, a pesar meu, el
franquejaré,
perquè se m’empeny a
actuar així,
quan, per no voler
creure allò que dic,
es demanen proves
més convincents
que m’obliguen a fer
el que no dec.
Si el meu acte porta
en si cap pecat,
la falta és d’aquell
qui l’ha provocat
i no meua, que em
limite a complir.
Tartuf
La culpa sols recaurà
sobre mi.
Elmira
Però caldrà estar un
poc a la mira,
car és possible que
el meu marit vinga.
Tartuf
No sé per què té
tanta cura d’ell;
és un home dòcil com
un corder.
Aprova els nostres
contactes discrets
i del que ha passat
no s’ha cregut res.
Elmira
No importa. Per
favor, isca un moment
i mire pertot molt atentament.
ESCENA
6
Orgon, Elmira
Orgon
(Eixint
de davall de la taula.)
¡Quin home més
repugnant, ho confesse!
¡M’ha deixat de
pedra! ¡No ho puc entendre!
Elmira
¡Com! ¿Que ja no en
vols més? ¿Estàs de broma?
Torna al teu lloc i
espera’t una estona.
Les proves que tens
no són concloents
i d’ací estant no te’n
vas sense res.
Orgon
Mai no s’ha conegut
semblant truà.
Elmira
¡Déu meu! No jutges
a la babalà
i deixa’m
convéncer-te abans de retre’t.
Si et precipites, no
tindràs certeses.
(Fa que el seu marit es torne
a
posar sota la taula.)
ESCENA
7
Tartuf, Elmira, Orgon
Tartuf
¡Ah! Tot conspira a
la meua ventura.
He revisat la planta
baixa amb cura
i no hi ha ningú que
puga impedir...
Orgon
(Ix
del seu amagatall per aturar Tartuf,
que
intenta abraçar Elmira.)
¡Despai! Es deixa
portar pel desig
i no és bo apassionar-se
tant.
¡Ah! ¡Ah! ¡L’home de
bé em vol enganyar!
¡Com s’abandona a
les temptacions!
No sols la filla... ¡vol
la dona i tot!
De primer, dubtava
del que sentia
i pensava que el to
canviaria.
Ara ja no necessite
altres proves:
sóc testimoni dels
seus fets innobles.
Elmira
(A
Tartuf.)
He actuat contra el
meu tarannà;
ha sigut vosté qui m’ha
obligat.
Tartuf
(A
Orgon.)
¡Com! ¿Vosté creu...?
Orgon
Per favor, menys soroll
i isca d’ací sense
dilacions.
Tartuf
El que vull...
Orgon
Estalvie’s la xerrada
i passe ja la porta
de ma casa.
Tartuf
Siga més humil en el
seu discurs,
que ara mateix no es
troba en lloc segur.
Puc castigar el seu
atreviment,
car dispose dels
mitjans escaients.
Pel que es veu, ja
no recorda la carta
que m’ha lliurat
perquè jo la guardara.
(Se’n
va.)
ESCENA
8
Elmira, Orgon
Elmira
¡Quines paraules més
amenaçants!
Orgon
El meu prestigi està
en les seues mans.
Elmira
¿Què dius?
Orgon
La finca que li he donat
un veí me la va
cedir fa uns anys
perquè, en vendre-la,
gastara els diners
en obres benèfiques;
done fe
que la meua intenció
era tal,
quan, portat per un
rampell malaurat,
he cregut que un
home tan pietós
acompliria l’encàrrec
millor.
Una carta de l’amo
dels terrenys
que ara té el
farsant sota el seu poder
prova clarament les
instruccions
que jo vaig rebre del
benefactor
abans de morir, i
deixa palés
que el meu actuar no
ha sigut gens net.
Si s’escampa arreu
tot aquest desori,
s’armarà escàndol i
gran rebombori
i hauré de dimitir prest
com alcalde,
amb el cap cot i la
cua entre cames.
Elmira
Encara que has sigut
molt imprudent,
crec que ja n’has
tingut prou, d’escarment.
Pots comptar, per
tant, amb el meu perdó,
i vull que evites el
teu deshonor.
Parla amb Cleant,
ell t’aconsellarà
sobre allò que has
de fer en aquest cas.
ACTE
V
ESCENA
1
Orgon, Cleant
Orgon
La carta em torba de mala manera;
més que cap altra cosa em desespera.
Cleant
No entenc per què li la vas confiar,
si era un document tan delicat.
Orgon
Vaig obrar per motius de consciència.
Només conéixer la seua existència,
el traïdor, amb raonaments arters,
em va convéncer que era més pertinent
deixar la carta sota el seu poder.
Així, si fóra el cas que en algun plet
em feren jurar dir la veritat,
podria ignorar-la sense pecat,
al·legant qualsevol excusa amable
de les que el Cel considera acceptables.
Cleant
La teua posició és ingrata;
el bé donat i la carta lliurada
són, a risc de ser-te massa sincer,
accions fetes insensatament.
Primer, li has permés grans avantatges,
transferint-li les teues millors armes;
després, la guerra li has declarat,
quan era tard i et calia pactar.
Orgon
¿Com m’ha pogut amagar tant de temps
una ànima falsa, un cor dolent?
Jo que vaig acollir un famolenc...
No em fiaré més de les gents de bé.
Em donaran un fàstic espantós
i faré que senten per mi terror.
Cleant
Si et plau, no
sigues tan exagerat;
d’un a l’altre
extrem te n’has passat,
sense guardar cap
moderació,
i així defuges la
dreta raó.
Ara veus que estaves
equivocat
i que el posat de
Tartuf era fals,
però, per corregir
tan greu error,
no n’has de cometre
un altre pitjor.
¿És just confondre
el cor d’un miserable
amb el de tantes
persones honrades?
Perquè t’ha pres el
pèl, amb males arts,
un home de fingida
pietat,
¿vols que tothom
siga d’igual manera
i es fonga la
devoció sincera?
Si generalitzes,
seràs injust;
cal separar aparença
i virtut,
no aventurar l’estima
per capritx
i a tal fi romandre
sempre al bell mig.
Orgon
Les teues paraules
sonen molt bé,
però tu saps que el
meu comportament,
si es fera públic,
seria dubtós
i de difícil
explicació.
Si es coneix la
veritat, mal podré
defensar-me; sols si
Tartuf s’avé
a callar, me n’eixiré
sa i estalvi.
Caldrà saber el que
demana a canvi.
Cleant
Per un error no et
vull veure afonat;
esbrina el seu preu
i fes-lo callar.
ESCENA
2
Damís, Orgon, Cleant
Damís
¿És cert, pare, que ha rebut amenaces
d’un pillet que s’oblida del bon tracte
que li ha donat i, covardament,
gira contra vosté el que ha fet per ell?
Orgon
Sí, fill meu, i sent
un gran malestar;
m’adone del meu
error massa tard.
Damís
Tanta insolència ha
de castigar-se;
li tocaré la cara
quan l’agafe.
Cleant
Més valdrà que
calmes el teu impuls;
reduïm l’assumpte
als seus termes justs.
ESCENA
3
Senyora
Penella, Marianna, Elmira,
Dorina, Damís, Orgon, Cleant
Senyora
Penella
M’he assabentat de
noves terribles.
Orgon
I, a pesar meu,
també són fidedignes.
Així em premien les
atencions,
després que recull
un necessitós,
l’allotge i el
tracte com a un germà
i el cobrisc cada
dia de bondats,
confiant-li la filla
i uns terrenys.
Mes, com que el
pèrfid en volia més,
intenta seduir la
meua esposa
i, no content encara
amb tal destrossa,
empra el que he
posat en les seues mans
per amenaçar-me i
tirar-me el llaç.
Dorina
¡Pobre home!
Senyora
Penella
No em puc creure de cap forma
que haja intentat
una acció tan fosca.
Orgon
¿Com?
Senyora
Penella
Les persones de bé són envejades.
Orgon
¿Què pretén dir amb
el seu discurs, mare?
Senyora
Penella
Que a ta casa es
gasten males maneres
i prou sé l’odi que
ací li professen.
Orgon
¿I això té res a veure
amb el que dic?
Senyora
Penella
Quan eres menut, t’ho
vaig advertir:
«La virtut, en el
món, sempre és ofesa;
els envejosos moren,
mai l’enveja».
Orgon
Tal sentència no fa
al cas de hui.
Senyora
Penella
T’hauran contat d’ell
frívols acudits.
Orgon
Els meus propis ulls
ho han comprovat.
Senyora
Penella
Els maldients fan
que no hi veges clar.
Orgon
Em trastorna els
nervis. Li repetisc
que he vist jo
mateix l’agosarat crim.
Senyora
Penella
Les llengües tenen
verí que vessar
i tard o d’hora tots
l’hem de tastar.
Orgon
El que diu, mare, no
té cap sentit;
l’he vist, dic jo, vist, amb els meus ulls, vist,
el que es diu vist. ¿Cal repetir-li-ho més
perquè em crega
definitivament?
Senyora
Penella
¡Sovint l’aparença
enganya, Déu meu!
No sempre es pot
jutjar sols pel que es veu.
Orgon
¿Què diu?
Senyora
Penella
És fàcil sospitar en fals
i, aleshores, el bé
s’interpreta mal.
Orgon
¿He d’entendre que és
una idea bona
el desig d’abraçar
la meua dona?
Senyora
Penella
Cal tindre motius
justs per acusar;
fins a estar segur,
millor esperar.
Orgon
Llavors, per assegurar-me
millor,
caldria haver
esperat que el trampós
se l’haguera... ¡Em
fa dir bestieses!
Senyora
Penella
En fi, una ànima tan
pura pense
que no ha pogut fer
tal barbaritat;
tot i que m’ho jures,
no m’entra al cap.
Orgon
¡Acabem! La seua
incredulitat
em descompon de mig
a mig, ¿ho sap?
Dorina
(A
Orgon.)
Les seues faltes
compensen les teues:
no volies creure i
ara no et creuen.
Cleant
Perdem un bell temps
en coses menudes
que caldria emprar
en les que ens apuren.
No podem menystenir
l’amenaça.
Damís
Estime que no té cap
versemblança.
Cleant
(A
Orgon.)
No et fies de res;
és clar que ell pretén
posar-te entre l’espasa
i la paret.
La menor intriga et
pot embrollar
i perdre’t en un
laberint fatal.
T’ho repetisc: amb
les armes que té,
no et convé dur les
coses a l’extrem.
Orgon
És veritat, mes, en
aquest moment,
no sóc amo del meu
ressentiment.
Cleant
Fóra millor crear
entre vosaltres
condicions propenses
al diàleg.
Elmira
D’haver sabut que
tenia tals armes,
no hauria provocat
tantes alarmes.
Orgon
(A
Marianna i Damís,
en
veure entrar el Senyor Lleial.)
¿Qui és? Per favor,
que s’identifique.
¡Sols em faltava ara
tindre visites!
ESCENA
4
Senyor
Lleial, Senyora Penella, Orgon,
Damís, Marianna, Dorina,
Elmira, Cleant
Senyor
Lleial
Molt bona nit, sóc l’advocat
Lleial,
i amb el senyor
Orgon he de parlar.
Damís
Ho sent, però no pot
rebre ningú.
Senyor
Lleial
No resultaré gens
inoportú;
la meua presència li
plaurà
i el tema que li he
de plantejar.
Marianna
¿De què es tracta?
Senyor
Lleial
D’un tema transcendent.
Diga-li que em
preocupa el seu bé.
Sóc, del senyor
Tartuf, representant.
Marianna
(A
Orgon.)
És l’advocat de
Tartuf; vol tractar
d’un assumpte
interessant de debò.
Cleant
(A
Orgon.)
Mira qui és aquest
home i què vol.
Orgon
(A
Cleant.)
Potser ens voldrà
reconciliar.
¿Quins sentiments li
hauré de mostrar?
Cleant
(A
Orgon.)
El teu ressentiment
no ha d’esclatar
i, si parla primer,
l’has d’escoltar.
Senyor
Lleial
(A
Orgon.)
Que el Cel condemne
qui el vulga ofendre
i li siga tan
pròsper com espere.
Orgon
(A
Cleant.)
Aquest principi em
resulta plaent
i presagia algun
arranjament.
Senyor
Lleial
Els meus pares van
treballar els camps
del seus parents,
que sempre he respectat.
Orgon
Lamente no recordar
el seu nom
i li demane perdó
per això.
Senyor
Lleial
Em diuen Lleial i fa quaranta anys
que sóc un
prestigiós advocat.
Allò que em
correspon és explicar-li
quines penes podrien
aplicar-li
si el meu
representat el denuncia...
i com evitar la seua
ruïna.
Orgon
¡Com! ¿Ha vingut a...?
Senyor
Lleial
Senyor,
no s’enfade,
que busque una
solució honorable
per a tothom, també
per a vosté.
El meu afecte per la
gent de bé
ha fet que accepte
aquesta missió,
que jo portaré amb
gran discreció,
car un altre advocat
actuaria
d’una manera potser
menys benigna.
Orgon
Ja veig com es
preocupa per mi.
Amolle, doncs, el
que em desitja dir.
Senyor
Lleial
La posició seua és
delicada;
el senyor Tartuf
posseeix la carta
que portaria les
coses molt lluny,
si el jutge la
llegira pels seus ulls.
Elmira
Supose que no
ignorarà vosté
que el senyor Tartuf
ha sigut també
part en el tracte
que vol delatar.
Senyor
Lleial
(Mirant
fixament Orgon.)
Certament, però això
no és important:
sempre acata la
voluntat de Déu.
Ell no és alcalde,
ni li sembla greu
la presó, perquè no
té fills ni dona,
ni tan sols un nom
que si es diu ressona,
ni llogaters, ni
negocis, ni casa.
¿Quines mercès
perdrà per comparança
a qui en la vida ho
aclapara tot?
Orgon
No és un delicte
cometre un error.
Senyor
Lleial
Això, senyor, i li
parle amb franquesa,
planteja problemes d’alta
agudesa.
¿És errar que un bé
destinant als pobres
es mantinga en
secret amagant proves?
¿És errar que just abans
de casar-se
el seu futur gendre
se’n faça càrrec?
Crec que no m’hauré
d’acalorar massa
per provar la
falsedat i l’estafa.
Orgon
Vosté tindrà proves;
jo, la raó.
Senyor
Lleial
¿Quina raó? ¿La
seua? ¡Es confon!
La raó, sense una
prova segura,
és tan sols una
simple conjectura.
Orgon
Sols té raó qui diu
la veritat,
no aquell qui millor
sap argumentar.
Senyor
Lleial
¿Que vosté s’estima
la veritat?
D’una manera tèrbola
ha obrat.
Damís
¡Eh! ¡Guarde les
formes, desvergonyit!
Senyor
Lleial
(A
Damís.)
No m’ofenga, que res
no li he dit.
Prou bé sap que sols
m’adrece a son pare.
Cleant
(Al
Senyor Lleial.)
¿I no podríem
arribar a un tracte?
Senyor
Lleial
(A
Orgon.)
Per descomptat, el
meu client no vol
que aquest assumpte acabe
en un dol.
Per tal motiu li
demana, a canvi
de conservar un
silenci magnànim,
ser gràcies al seu
partit alcalde
i poder rellevar-lo
d’aquest càrrec.
Crega’m, la proposta
és molt generosa
i, a la llarga, li
serà profitosa.
El senyor Tartuf
espera al carrer
tindre coneixença
del seu parer.
Si passada una hora
no hi ha resposta,
caldrà que actuem
tal com ens pertoca.
Dorina
Ací tenim un altre
home de bé.
L’advocat és igual
que el seu client.
Damís
Pare, muntaré un
ciri, si aquest...
Senyor
Lleial
Faig sempre el meu
treball com millor sé.
(A
Orgon.)
Adéu, que el Cel l’òmpliga
d’alegria...
Orgon
... i els confonga a
vosté i a qui l’envia.
ESCENA
5
Orgon, Cleant, Marianna,
Elmira,
Senyora
Penella, Dorina, Damís
Orgon
Bé, mare, ¿en té
prou, amb el que ha vist?
Senyora
Penella
El meu cor ha restat
esbalaït,
fill meu, però cal controlar
l’orgull
i complaure el
menyspreable Tartuf.
L’honor de la
família ho reclama.
Orgon
És un impostor el
qui m’amenaça,
per deixar-li jo les
portes obertes
en refiar-me de les
aparences.
S’ha desencadenat un
vendaval
per culpa del meu
capritx obstinat,
i, abans que vinga a
arrossegar-ho tot,
he d’esmenar tan
lamentable error.
Cleant
Sospesa bé els pros
i contres del cas.
Orgon
L’infame sap quan
pega el mal que fa.
No m’ha deixat marge
de maniobra
i així m’aboca a la
seua proposta.
Damís
No puc capir que se
n’isca amb la seua.
Orgon
La «seua», en aquest
cas, també és la «meua».
Elmira
¿Creus que el teu
partit et recolzarà,
si proposes Tartuf
de candidat?
Orgon
M’he guanyat al
partit un gran respecte
que no es deu, però,
tan sols a l’afecte.
Després d’acontentar
tanta gent,
no poden negar-me el
consentiment.
Així que m’arriscaré
a avançar
el que el partit
decidirà més tard.
Dorina
(Aguaitant
per la finestra.)
Mira’ls com de bé s’entenen
els dos.
Quina parella en fan,
de vividors.
Orgon
Bé, per favor, cal
que em deixeu a soles
i aviseu Tartuf, que
ja toquen hores.
ESCENA
6
Tartuf, Orgon
Tartuf
M’han dit que ha
pres una decisió.
Orgon
(Parlant
amb molta seguretat.)
No m’ha deixat molta
elecció.
Després de tot el
que he fet per vosté,
m’amenaça sense cap
mirament.
Tartuf
Sols demane allò que
em sembla just.
Orgon
Ho mire com ho mire,
és un furt.
Sóc alcalde perquè m’ho
he guanyat,
i no vol deixar-me
continuar.
Tartuf
¿Què em diu d’allò
que li he proposat?
Orgon
Tot el que li diré
serà forçat,
perquè no m’ha
deixat cap altra eixida.
Serà el nou candidat
a l’alcaldia,
mes jo sé que sols
vol aprofitar-se
del càrrec, tal com
ha fet amb nosaltres.
Tartuf
Celebre que arribem
a tan bon pacte;
sempre he somiat ser
un bon alcalde.
És una solució
pertinent.
Orgon
Ho seria, si no fóra
estrident.
Sap molt bé com
enganyar tothom,
i això no em sembla
que siga tan bo.
Tartuf
És un càrrec al qual
també tinc dret.
Orgon
Doncs no conec els
seus mereixements.
Tartuf
Si es creu superior,
està enganyat.
Sé com és i del que
ha sigut capaç.
Orgon
He treballat molt
dur pel bé del poble...
Tartuf
... i pel seu propi
bé, que en tinc, de proves.
Orgon
Els terrenys li’ls
he cedit a vosté.
Tartuf
¡Mes no era això el
que calia fer!
La carta diu que els
destinara als pobres
i mai no ha fet
públiques les proves.
Orgon
(Ha
perdut ja la seguretat en si mateix.)
Ha sigut un error
que estic pagant.
Tartuf
Gràcies a mi, li
eixirà barat,
perquè li evitaré la
vergonya
que el poble conega
la seua ronya.
I així podrà, com jo,
representar
el seu paper en un
món de farsants.
Vosté diu de mi que
sóc mentider
i, del seu engany,
no en vol saber res.
Orgon
Jo sóc molt diferent;
em penedisc
del que he fet i el
pecat em fa patir.
Tartuf
¿I per què s’avé a
fer amb mi un tracte,
a fi de tapar els seus
dolents actes?
Si tan pur és, done
la cara i pague
pel que ha fet i no
em deixe ser alcalde.
Orgon
Tot ho faig per
defensar la família,
que no penen per la
meua desídia.
Tartuf
La seua família sap
molt bé
que utilitza
arguments poc convincents,
i no pregunten ni
miren on cal
per tal de defugir
la veritat.
Orgon
La veritat, a voltes,
pesa molt.
Tartuf
Llavors ¿per què he
de ser jo l’impostor?
Vosté i els seus
parents també mantenen
les aparences que
més els convenen.
Orgon
Nosaltres ens guiem
per uns principis...
Tartuf
... i els adapten
quan no els semblen propicis.
Orgon
Jo seria incapaç de
seduir
l’esposa de qui tan
bé m’ha acollit.
Tartuf
Done-li la culpa al
seu abandó:
una dona així
necessita amor.
Si el món fóra un
poc just, meua seria,
i el sòl que xafara
jo besaria.
Orgon
És desvergonyit i
desagraït;
quan parla, sempre m’intenta
ferir.
Tartuf
(Aguaitant
per la finestra
i amb un to amenaçant.)
La nit és fosca, el
fred de l’hivern
empeny la gent a
posar-se a cobert.
Així, ja ningú no
resta al carrer.
Tothom vol dormir. Jo
no dormiré
fins que la meua
hora siga arribada
i la llarga espera
recompensada.
(Girant-se
de sobte cap a Orgon.)
Ni jo sóc un sant,
ni tampoc vosté,
però, quan pequem,
ho fem en secret,
perquè prou bé sabem
els dos que el mal
no existeix quan es
manté amagat.
(Mira
Orgon desafiant.)
¡Vull que em diga si
tinc o no raó!
Orgon
(S’agenolla
davant de Tartuf
i
li besa la mà.)
La voluntat del Cel
es faça en tot.
FI
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada