Ales desplegades a l’horitzó: s’albiren,
però cap remor no se sent; silencioses
ales, així són, com música impossible,
i l’au que les bat -amagada la còrpora-
sols destapa el seu vol estàtic: vol pur,
sense rumb ni intenció, d’ales exemptes,
o potser somni que -poruc de perdre’s-
es nega a començar, perquè el principi
és l’instant, tota la resta un final que dura.