UNA IMATGE
Una
imatge val més que mil paraules,
i així
aprenem a menysprear el que no es veu,
a
distingir el dolor de l’alegria,
oblidant el
que batega fora de la vista.
No
significa res per a nosaltres
tot allò
que roman en una part del món
aliena al
que l’objectiu enquadra.
Tan sols
ens importa dirigir la mirada
cap al
que s’alça davant els nostres ulls.
Una
imatge val més que mil paraules,
i per
això no ens torba el que s’amaga,
el que va
passar ahir, el que perdura
al marge
de tota aparença, com una cara
que no
sabem si sap i ignorem si dubta,
que no
coneix la por, o sí, o potser.
Però tant
se val fer-se preguntes
quan
només importa la instantània
que convida
a callar tot el que calla.
VERSOS ANTICS
Mai no mor aquest encís
de la paraula tocada
per un vent sec i precís
Joan Vinyoli
1
Han passat els anys
i de sobte et preguntes
si els versos antics
freturen d’esmena,
com que no expressen
fidelment
el que ara sents.
Potser necessites
altres diccionaris
per a descriure el dolor
que un dia vas pressentir
i ara es remou
en el teu pit fustigat
per un món hostil
que va de debò.
O qui sap si et calen
nous substantius
per a designar
les velles ferides
que després de sanar
s’han transformat
en l’estigma rebregat
d’un temps vençut.
2
Han passat els anys
i de sobte t’adones
que les experiències
recents no afecten
el que està escrit.
La vida i els seus avatars
han de ser cantats
amb paraules precises
que centellegen
en el lèxic del poeta
a cada moment,
i així s’acoblen,
amatents,
a les apreciacions
canviants de l’autor.
Però els poemes
que es van fent,
tot i l’inconstant idioma,
es mantindran vigents
si arriben a arreplegar
pels recolzes del camí
allò que no és de ningú
perquè és de tots.
