SOBRE EL DESIG
1.
Trastorn
Et mire i
t’imagine
ardent i
subtil,
com foc
d’encenalls
que em
besa la pell
sense
deixar-hi senyal.
Et mire
perquè sé
com
batega el desig
en el
fons dels meus ulls,
davant la
presència d’un cos
que tot
ho trastorna.
Et mire per a cobrir-te
d’una
claror movedissa,
que
voldria ser real
i és tan
sols miratge,
pura creença en els dies.
2. Encadenament
També el
desig reverteix en idea
que transforma
el declivi de les hores
en l’àmbit
secret on el cos es recull
atent a
fecunda reencarnació,
lliure de
revelacions estranyes.
També una
idea pot ser l’artífex
d’un goig
que ens fa sentir la febra
de
l’enamorament, com un somni viu
que ens
convida abans d’hora
al festí
de les promeses acabades.
També
l’artífex imagina un quadre
i l’encomana
a aquell visionari
que el farà
i refarà a colps de gràcia,
com un reguitzell
de pinzellades
que sempre acabarà sense avisar.
3. Espera
(Poema d’adolescència de l’any 1975)
No
aconseguisc franquejar el mur
que sostenen
les teues mans;
hi ha
un no sé què de màgic en ell
que em
conté.
Les
portes estan obertes
i la
meua ànsia és creixent,
però
mil aranyes laborioses
filaren
una tela invisible
que m’impedeix
acostar-me a tu
sol i
confidencial.
És l’encant
del teu misteri
el que
m’atrau,
amb
força irresistible
de
sang i de carn.
Per això,
quan estiguem sols,
mossegaré
les teues paraules,
però
mentrestant,
en el
temps que s’allarga,
nidaré
impacient
en el llindar de l’esperança.
