UNA FINESTRA
Al nové hi havia un altre home sol,
vora la finestra, observant-me
Rafa Gomar
Tota finestra ens convida a sotjar
el divers despertar de cada jornada,
a comparar l’ara i ací
amb el que està per vindre,
i també ens permet
abaixar la persiana, segons com siga
la nostra particular manera
de mirar i de ser.
És una finestra la que ens convoca
a aguaitar d’amagat les passes indecises
del caminant que, després d’acostar-se
a casa nostra, dubta una estona
i se'n va sense trucar a la porta,
mentre un persistent silenci anuncia
la nostra decisió d’ignorar per sempre
aquell qui deixem marxar.
Pot ser, però, la mateixa finestra,
oberta de bat a bat, la que ens inspira
a traure el cap al carrer en un intent
de tallar la retirada de qui tant titubeja,
com si la seua arribada
fora una benedicció i calguera
cridar-lo quan encara som a temps
d’evitar el seu anònim comiat.
FASCINACIÓ
Mirem amb afany
el que s'alça davant nostre,
a la vista del món,
i esforçadament tractem de descobrir
el que hi ha darrere seu,
però mai ho aconseguim per complet.
Resulta molt fàcil extraviar-nos
en el propòsit d'avançar
pel laberint ocult on la vida
alena amb desbordant intensitat.
Tenim cinc sentits,
però necessitem crear
allí on claudiquen les percepcions.
El que es veu i se sent,
i s’olora, tasta i toca,
és tan real com allò
que secretament tempta
la nostra capacitat de fascinació
perquè imaginem la seua veritat
quan enllacem els versos.
