dilluns, 28 d’agost del 2017

RECULL DE PENSAMENTS ESPARSOS (2)

Robert amb "Jeroni", un savi de Murla
El mediocre és aquell que d’una manera plenament conscient renuncia a no ser-ho.
***
L’enveja és una passió terrible perquè l’envejat és declarat culpable sense possibilitat de defensa.
***
Qui bé fa, bé troba, perquè no necessita ningú que li ho agraïsca.
***
La felicitat del mediocre és l’absència del dolor quan es mira a l’espill.
***
La felicitat de l’envejós és també ser una mica més imbècil que el més imbècil de tots.
***
Tot amor és fantasia perquè si no inventa, la realitat se’l menja.
***
Hi ha persones tan sensibles que, després d’ofendre greument a algú, s’ofenen si educadament els ho recrimines.
***
Com que diguem i sentim tantes bajanades al cap del dia, prou bé podem concloure que la intel·ligència és el do de dir i sentir tan sols les que siguen estrictament necessàries.
***
La societat ens posa a prova contínuament perquè no es refia d’aquells que sols desitgen que els deixen tranquils.
***
L’odi i l’amor es busquen, perquè és més fàcil passar d’una passió a una altra contraposada que romandre indiferents.
***
El millor amic és aquell que no et pregunta com estàs quan et veu, perquè t’ho llig a la cara.
***
La millor llei no és la més perfecta sinó la que es compleix.
***
En unes eleccions, el vot és un acte de voluntat, per això qui vota mai no s’equivoca.
***
La història de la humanitat és una lluita constant entre la veritat i l'interés: no cal dir que la mentida, fins ara, n'és la gran guanyadora.

dilluns, 21 d’agost del 2017

SOBRE EL MAL

Quan Hanna Arendt va estudiar el totalitarisme nazi i els seus camps d'extermini, va emprar l'expressió kantiana de "mal radical" per designar aquella terrible experiència. Però Arendt i Kant utilitzen l'expressió pensant en coses distintes. Així, per al filòsof de la Il·lustració, el mal radical és una propensió de la voluntat a desatendre els imperatius morals de la raó. En canvi, per a Arendt, el mal radical es caracteritza per ser "un mal absolutament incastigable i imperdonable que ja no pot ser comprés ni explicat pels motius malignes de l'interés propi, la sordidesa, el ressentiment, l'ànsia de poder i la covardia". És a dir, així com per a Kant, el mal radical és una perversió que podem entendre per referència a motius, el mal radical d'Arendt no és pas racionalitzable, perquè respon a objectius inèdits fins aleshoras, que busquen la destrucció de la idea mateixa d'humanitat.
Temps després, quan la gran pensadora contemporània va escriure el llibre "Eichmann a Jerusalem", va adoptar un altre punt de vista per a qualificar aquestes manifestacions extremes de la maldat humana. Així, va encunyar el concepte de banalitat del mal per a caracteritzar una forma de perversitat que no s'ajusta als patrons amb què la nostra tradició cultural ha tractat de representar-se la maldat humana. Deia en el dit llibre la filòsofa alemanya que "ara estic convençuda de què el mal mai no pot ser radical, sinó únicament extrem, i que no posseeix profunditat ni tampoc cap dimensió demoníaca. Pot estendre's sobre el món sencer i llançar-lo a perdre precisament perquè és un fong que invadeix les superfícies. I desafia el pensament, tal com vaig dir, perquè el pensament intenta assolir certa profunditat, anar a l'arrel, però quan tracta amb la qüestió del mal eixa intenció es veu frustrada, perquè no hi ha res. Eixa és la seua banalitat. Solament el bé té profunditat i pot ser radical".
Utilitza, per tant, dues expressions distintes per a designar una mateixa realitat: els crims contra la humanitat del nazisme. Segons el seu primer punt de vista, cal parlar de mal radical, perquè va enllà de tot el que la humanitat havia conegut fins a eixe moment. Però després la pensadora reflexiona i considera que l'esmentada realitat ha de ser designada com mal banal, perquè ella s'adona que Eichmann era una persona absolutament superficial, i això li fa pensar que els pitjors crims no requereixen un fonament positiu en l'agent, sinó que poden sorgir d'un dèficit del pensament.
Jo pense que el mal radical i el mal banal interactuen, i que els individus que estan en possessió del mal absolut utilitzen persones superficials per a executar i expandir els seus crims.

dimecres, 16 d’agost del 2017

RECULL DE PENSAMENTS ESPARSOS (1)

La felicitat seria l’absència del dolor, com creia el filòsof, si quan res no ens fa mal no ens queixàrem.
***
En cas de dubte, dóna-li la raó a qui ha sabut callar a temps.
***
De vegades, no entendre absolutament res és una prova evident de sentit comú.
***
L’interés general no és la suma de tots els interessos particulars.
***
Una societat és justa si cadascú se sent en possessió del dret a esperar que li donen la raó quan la té.
***
Dialogar és parlar perquè algú t’escolte i, sobretot, callar perquè un altre et puga parlar.
***
No tinc gaire clar on es pot traçar la frontera entre els sentiments i els pensaments. Perquè els sentiments es pensen i els pensaments se senten. Potser aquesta difusa frontera entre els uns i els altres tindrà la culpa que mai no actuem d’una manera completament lliure, ni quan pensem ni quan sentim.
***
Sempre pensem que les desgràcies més grans ens passen a nosaltres, perquè quan els passen als altres no ens semblen tan greus.
***
Qui nega l’evidència no opina, es limita a mentir.
***
Si sempre calles per no ofendre, acabaràs renunciant a pensar.
***
Acontentar un egoista és una tasca impossible.
***
Ni pensa com viu, ni viu com pensa; es limita a fer el que pot.
***
Era optimista, perquè ho veia tot tan fosc que sempre pensava que no podíem anar a pitjor. Era pessimista, perquè ho veia tot tan clar, que quan es feia fosc pensava que ell tenia la culpa.
***
La diferència entre el zero i l’infinit és que el primer no sap quan comença i l’altre no sap quan acaba.