dimarts, 24 d’agost de 2021

PLATJA ÍNTIMA

Foto de J. Vicente Doménech
Onades cap a l’arena,
cegament enfurides, deleroses
per arribar a la seua platja
inaugural, més íntima,
sempre nova
i mil voltes visitada.
Com els dies que passen
i s’assemblen tant,
o els llocs ocupats,
conegudíssims,
així mateix.
Res no és indistint, tot amaga
gelosament el misteri
de la seua identitat.

dijous, 19 d’agost de 2021

PLUJA

                     A Fernando Carreras
Plou intensament, oh meravella!:
fora interessant de saber
per què la pluja ve de dalt
i no brolla com un ullal
de la mateixa terra que xafem.

En tot cas, allò que importa
és la pluja mullant la nua terra,
excelsa en la seua caiguda,
oferint-nos generosa un motiu
de mirar atentament el cel.

dijous, 12 d’agost de 2021

LA MADONA DE LA CADERNERA

"La madona de la cadernera", de Rafael
Vine amb mi i plorarem un poc,
sense donar-li més importància.
No et prepares per a res d’especial:
és la mateixa història de sempre,
la que avui vull compartir amb tu,
com si fóra distinta.
Vine amb mi i descobrirem junts
el que han fet altres bojos,
quan s’han sentit com nosaltres.
No tingues pressa; encara hi ha temps.

Mira aquest quadre. És tan bell!
La madona i la cadernera: tan felices
que sols els falten les llàgrimes.
I què dir d’un poema poderós com la vida,
quan no s’oblida de la mort
i es fa ressò del crit vergonyós
que sempre hem amagat.
Però no descures escoltar la cançó
de qui va temptar el límit de l’amor
fins a restar sense veu.

Vine amb mi i plorarem un poc,
que és la manera més natural
de mantenir una conversa sense paraules
sobre el que ara pensem;
sobre el que sentirem demà,
quan ens trobem l’un sense l’altre;
sobre el que perdrem
quan se’ns acabe el temps,
i tota aquesta bellesa
perdure sense recordar-nos.

divendres, 6 d’agost de 2021

ARENA I AIGUA

Si l'arena té un nom, millor serà callar-lo,
que el silenci l'envolte d'inquietud i presagis,
imaginar-nos només el que en veritat amaguen
els cercles minúsculs que indolents el reclouen.
Que no és pas l'arena cap abisme insondable,
sinó un llibre obert ple de signes fràgils,
que hom no pot pronunciar sense rompre
l'encanteri subtil del seu significat unànime.

Si l'aigua té un nom, millor serà guardar-lo,
que en l'instant d'un mot no cap tanta saviesa,
sinó en l'hora llarga de la solitud humana,
en el voluptuós tempteig d'un pensament exànime
que malda per sobreviure a l'empenta dels dies.
Quina eloqüència traspua el silenci,
quan generós ens lliura, sense embuts,
noves formes d'interpretar l'evidència.